Resultats de la cerca

Graduat el 1962 al Lawrence College d’Appleton Wisconsin, es doctorà el 1966 en biologia molecular i bioquímica a Harvard sota la direcció de William Nunn Lipscomb Posteriorment dugué a terme recerca postdoctoral sobre la quimotripsina al Medical Research Council de Cambridge Gran Bretanya El 1970 s’incorporà com a professor adjunt de biofísica i boquímica molecular de la Universitat de Yale, de la qual fou nomenat catedràtic i investigador al Howard Hughes Medical Institute L’any 2000 fou cofundador de Rib-X Pharmaceuticals, Inc empresa dedicada al disseny i desenvolupament de molècules per…

Llicenciat a Barcelona 1964, amplià estudis a Madrid Fou tècnic dels Museus d’Art de Barcelona 1969-74 Vinculat als Museus de la Diputació de Barcelona, n'ha estat cap 1983-85 i n'és cap dels laboratoris des del 1970 i conservador 1984 Professor de Tècniques i Conservació de Béns Culturals i de Museologia a la UAB, ha dirigit cursos especialitzats Així mateix, des del 1979 és consultor de la UNESCO en Museologia i Conservació, essent coordinador del programa dels museus egipcis des del 1983 i coordinador del grup de treball d’Art Rupestre de l’ICOM Té diverses publicacions

Professor a la Universitat de Kyoto, compartí el premi Nobel de química del 1981 amb R Hoffmann , pels seus treballs d’aplicació de la mecànica quàntica a l’estudi dels orbitals fronterers en relació amb la reactivitat de les molècules

Es doctorà el 1922 amb una tesi sobre la reacció de fixació del complement a la tuberculosi Fou catedràtic de terapèutica de la Universitat de Valladolid 1925 i més tard de farmacologia de la de València, de la qual fou vicerector És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat

Estudià a la Universitat de Londres, d’on fou també professor en 1945-59 i en 1970-78 Fou el pioner en l’estudi de la rotació molecular i l’estructura de molècules orgàniques complexes El 1969 compartí el premi Nobel de química amb O Hassel pels seus treballs, que ajudaren a establir l’anàlisi conformacional com una branca essencial de la química orgànica És autor d’un procediment que duu el seu nom per a sintetitzar aldosterona

Itinerari acadèmic i científic Fill de Martí Barrera , es llicencià en química a la Universitat de Barcelona Exiliat 1939-52, estigué internat al camp de concentració d’Argelers Posteriorment es llicencià en matemàtiques i enginyeria química per la Universitat de Montpeller i es doctorà en ciències físiques per la Sorbona 1948 Fou professor d’electroquímica a la Universitat de Montpeller 1948-51 i investigà per al Centre National de la Recherche Scientifique, de França Els anys 1959-60 fou becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire EUA Fou catedràtic contractat de química…

Graduat 1948 i doctorat al MIT 1950, del 1951 al 1959 fou professor a la Universitat d’Illinois, i des del 1953 a la Universitat de Harvard Ha realitzat importants treballs de recerca en química orgànica teòrica i estructural, en síntesi orgànica i en estereoquímica S'ha destacat en la sistematització de la síntesi orgànica i ha estat distingit amb diversos premis científics, entre els quals cal destacar el premi Wolf de química 1986 i el premi Nobel 1990

Professor a la Universitat de Chicago, aplicà la mecànica quàntica a l’estudi de l’estructura atòmica Creador de la teoria dels orbitals moleculars , obtingué el premi Nobel de química l’any 1966

Fou catedràtic de química a la Universitat de Granada publicà nombroses obres sobre física i química, l’estudi Dios, la Naturaleza y la Humanidad 1883-84 i Historia del origen y fundación de la Universidad de Granada 1870

Es graduà a la Universitat de Califòrnia 1951 i es doctorà a la de Chicago 1954, on fou collaborador de Harold C Urey En 1955- 60 ensenyà i feu recerca a la Universitat de Columbia, i posteriorment a la Universitat de Califòrnia fins a la jubilació Els seus experiments de la Universitat de Chicago, des del 1953, demostraren que una determinada excitació elèctrica d’una massa gasosa, semblant a la possible atmosfera primigènia de la Terra, provoca la síntesi dels aminoàcids que constitueixen la part fonamental de la matèria viva Els treballs subsegüents de Miller se centraren en l’aportació de…