Resultats de la cerca

Fill d’un pastor cristià fonamentalista, començà a cantar a l’església del seu pare, però ben aviat s’integrà en grups de doo-wop i es convertí en la principal estrella de la discogràfica Motown La seva veu de tenor abraçava tres octaves, i el seu ampli repertori comprenia balades romàntiques, rhythm-and-blues , pop i el soul més frenètic i sofisticat, amb constants referències jazzístiques Destacà en aquest estil, perquè introduí en les seves cançons lletres compromeses que incloïen reivindicacions polítiques Un dels seus discos més populars fou What’s going on 1971, que es…

Segurament actiu a Roma com a cantor a la basílica de Santa Maria la Major, el 1560 fou cridat per a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Conca, sense necessitat de superar cap tipus d’oposició perquè ja era un compositor de molt renom Excepte un breu episodi de desavinences amb el capítol catedralici que el portà a Segòvia, continuà a Conca fins la seva mort Algunes referències de l’època apunten que escriví un llibre de polifonia i un altre d’himnes i magníficats, que no s’han conservat Se li ha atribuït un motet conservat a la Capella Sixtina del Vaticà, que…

L’any 1718 era nen cantor a la catedral de València, on es formà amb Pere Rabassa durant onze anys Amb les referències del seu mestre, el 1733 ocupà el lloc de mestre de capella a Albarrassí en substitució de Josep Gargallo El 1743 succeí a Salvador Noguera com a mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans de València El 1747, durant el període de mestratge de Manuel Just al capdavant dels Sants Joans, s’esdevingué un fet important per a aquesta església, ja que per una concòrdia s’uní a les capelles musicals de Sant Martí i de Sant Andreu de València, a fi i…

Aquest terme s’utilitza de manera quasi exclusiva en el context de la forma sonata i formes afins i es refereix a la secció que connecta el grup principal amb el secundari Aquest fragment, també conegut com a ’pont', té lloc tant en l’exposició com en la reexposició de la forma sonata, si bé amb diferències harmonicotonals significatives En efecte, el caràcter normalment modulant de la transició en l’exposició al to de la dominant o del relatiu major, segons el mode del to principal és reinterpretat en el moment reexpositiu vegeu l’apartat ’reexposició’ de forma…

El despoblat de Casterlenes és encimbellat al flanc ponentí de la serra del Castell de Llaguarres Una de les primeres referències d’aquest indret data del 1078, any en què el rei Sanç Ramírez d’Aragó donà en alou a Gombau Ramon “ uno puio quod vocitant Kaster Lenas ut faciatis ibi castrum et populetis eum sicut melius poteris ”, de manera que ell i la seva descendència el tindrien en plena heretat amb la meitat de la dècima provinent del castell Tot i que no es disposa de notícies històriques documentals d’època medieval de l’església de Sant Pere, es pot suposar que un cop es va…

Aigua amunt del torrent de la Vall, vora l’antic camí de la Torre a les Viles de Turbó, hi ha el despoblat de Brallans Hom creu que ja al final del segle X hi funcionava una casa de donades De fet, la primera notícia del lloc data del 1304, quan Bernat d’Erill parla del “ beatario nostro de Bradilans ” Els alous comtals foren donats el 1004 al monestir d’Ovarra per la comtessa Toda El priorat se n’assegurà el domini mitjançant la confecció d’una carta fundacional atribuïda al comte Bernat Al conveni del 1295, l’abat de Sant Victorià d’Assan assignà al priorat d’Ovarra un cens sobre les rendes…

Aquest castell, totalment desaparegut, era situat al poble del mateix nom, a la riba esquerra de l’Éssera Se’n tenen referències des del principi del segle XI Segons un document de restitució dels béns de Santa Maria d’Ovarra del 1020, Ènnec lliurà el castell de Santa Liestra als germans Ricolf i Arnau, fidels del rei navarrès Sanç III Probablement a instàncies d’aquest rei, els esmentats senyors de Santa Liestra donaren a Ovarra els alous de Sant Quilis i de Sant Esteve, l’heretat de Sancto Quirico íntegra, amb terres, vinyes, horts, cases, casals i llinars, prats, pastures,…

Inicialment dedicat a la pintura, executà obres amb referències autobiogràfiques Posteriorment derivà cap al camp de les installacions, en les quals usà la fotografia com a suport de la posada en escena, tot cercant la reacció de l’espectador A partir del 1974 començà la producció d’històries humorístiques, i des del 1978 destaquen les seves Composicions , obres en què plantejà el tema de la sacralitat de l’art És autor també de composicions teatrals, i l’any 1984 inicià un nou cicle, els teatres d’ombres, on tornà a la representació bidimensional com una referència al cinema Els…

Actualment viu i treballa a París La seva obra està impregnada de referències literàries Utilitza sovint la metàfora de la casa, que apareix relacionada amb el tema de l’espai obert/tancat, exterior/interior, sempre vinculada a estats d’ànim i també a aspectes sensorials el gust, l’olor Hi ha una sèrie de temes recurrents el cos, el doble, el mimetisme, el parasitisme, l’experiència de la vivència d’allucinacions sensorials, com a forma de desvetllar la qüestió de la natura i dels límits de l’ésser L’obra i la natura es relacionen amb la referència a l’animal i la màquina, o en…

A partir d’una actitud inicialment dadaista, els seus creadors hi expressaren per escrit i plàsticament llur indiferència envers la societat en què vivien i, després de passar pel surrealisme plàstic o l’existencialisme ideològic, s’anaren creant un món propi i marginat, que emmenaria, tanmateix, alguns d’ells a adoptar un nou concepte dinàmic de la societat La publicació reflectí aquesta evolució i esdevingué, cap al 1950, un calaix de sastre on hom pot seguir bastant fidelment la situació i els artistes innovadors de l’època i trobar referències a personalitats estrangeres poc…