Resultats de la cerca

Es formà a l’Escolania de Montserrat 1958-61 i continuà els estudis de piano i harmonia a Vic amb A Puigdellívol S’introduí en el món de la composició guiat pel seu pare, i posteriorment estudià amb G Brncic, JM Mestres-Quadreny, J Guinjoan, A Cohoronian i L Nono El 1967 ingressà en els Setze Jutges El seu primer disc, Subirachs canta Subirachs , obtingué el Premi Revelació en el III Gran Premi del Disc Català 1967 Del 1967 al 1981 desenvolupà la seva faceta de cantautor, amb nombrosos recitals i concerts de música popular Les seves primeres incursions en el món de la música contemporània…

Format a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge d’Ireneu Segarra 1940-44, amplià els estudis de cant amb J Albareda i JF Puig Rebé classes magistrals de P Schilhawsky, L Egger i C Badia, i s’inicià en la interpretació de la música antiga a Bruges amb Safford Cape Formà part del grup Ars Musicae de Barcelona sota la direcció de JM Lamaña i E Gispert, i fou membre fundador del Quartet Polifònic de Barcelona 1964, la Companyia d’òpera de cambra de Barcelona i el grup Dulcis Harmonia 1977 Entre el 1962 i el 1972 collaborà en els Cicles de Teatre Medieval de la sala del Tinell de Barcelona,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones Amaika Carlos Navarro, Barcelona GUIÓ JAmorós FOTOGRAFIA Xavier Font truca MUNTATGE Emilio Ortiz MÚSICA Enrique Escobar DIRECCIÓ D’ANIMACIÓ Víctor Luna ANIMACIÓ José Jorna, Marta Moragas, Rosa Maria Amorós, Anna Maria Virgili COORDINACIÓ Lola Fernández Julià SO Sonoblok ESTRENA Madrid, 16041979, Barcelona, 01061980 PREMIS Zagreb 1978 Hace un porrao de años o más , d’Ivà Sinopsi Cinta estructurada en sis episodis dibuixats per humoristes collaboradors de la revista "El Papus" El film comença amb una paròdia en imatge real de les presentacions de…

Estudià direcció al Conservatori de Moscou amb el seu pare, Nikolaj Anosov per a diferenciar-se del qual adoptà el patronímic de la seva mare i piano amb Lev Oborin El seu debut als vint anys al Teatre Bol’šoj fou l’inici d’una llarga collaboració amb aquesta institució, de la qual fou director assistent 1951-61 i director principal durant dos períodes, del 1964 al 1970 i del 2000 al 2001 Entre el 1961 i el 1974 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de l’URSS, càrrec que abandonà en assumir la titularitat de la Reial Orquestra Filharmònica d’Estocolm, que dirigí…

Ciutadà de Barcelona, el 1418 se’l documenta com a escrivà i procurador Entre el 1428 i el 1432 ocupà el càrrec administratiu de receptor dels quarts de la reina Maria Fou batlle de Tàrrega del 1437 al 1440 La totalitat de la seva producció literària es conserva al Cançoner Vega-Aguiló ms 8 de la Biblioteca de Catalunya Amb motiu de la mort de Ferran d’Antequera 1416, escriví el Plant fet per la mort del rei En Fernando en persona de la reina , obra de llenguatge solemne posada en boca de la reina vídua Elionor d’Alburquerque Fou premiat en unes justes poètiques de Tolosa o Barcelona per la…

Situació Fragment del castell situat a la part alta del monticle que domina la vall de la riera del Gaià D Ferran Es troba estratègicament situat dalt d’un cingle, a uns 220 m d’altura, des d’on es domina la vall de la riera del Gaià, el torrent del Salt i el turó de Can Mitjans Mapa 392M781 Situació 31TDG141006 Des de l’esquerra de la carretera que va de Terrassa a Viladecavalls i abans d’arribar al pont que en el km 3,5 travessa la riera de Gaià, un petit corriol porta al cim del cingle on hi ha les restes del castell Són a l’extrem del mateix planell on es troba l’ermita romànica de Sant…

Vida i obra Anomenat lo Grec pels seus contemporanis, es dedicà professionalment a la pintura La descoberta recent d’un document del 1526 on un « Petrus Grech naturalis regni Xipre », de setze anys, signa un contracte d’aprenentage amb el pintor Pere Terré obre la possibilitat d’identificar-lo amb aquest autor Això contradiria la creença tradicional, basada en l’estudi i l’anàlisi de les seves pintures, d’una formació artística a Itàlia, bé que també és possible que hagués conegut gravats i estampes de procedència italiana, els quals haurien influït les seves composicions Com a Pere Serafí és…

Vida i obra Tingué una intensa activitat política A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics com El Pueblo 1919 i fins el 1936 collaborà a El Imparcial  i El Heraldo de Madrid Després es traslladà a Barcelona i collaborà a La Publicitat , Nova Revista , D’Ací i d’Allà i Taula de Lletres Valencianes , entre d’altres Fou assistent de castellà i català a la Universitat de Marburg 1930 secretari de Jaume Carner i Romeu 1932, i, passat al comunisme, director durant la guerra civil…

Forma part dels Premis Literaris de Girona Relació de guardonats Any Obra i autor 1986 L’esquelet de la balena , de David Cirici 1987 Dos cavalls , de Gemma Lienas 1988 La sal , de Josep Franco i Martínez 1989 La metamorfosi d’en Ricard , de Víctor Batallé i Serra 1990 Tampoc , d’Emili Castellanos i Miquel Colomer 1991 desert 1992 Quan venia l’esquadra , de Xesca Ensenyat 1993 Maleïts rosegadors , de Xavier Bertran 1994 El pont de Mahoma , de Pep Coll 1995 Somnien les flors del camp amb cossiols , de Vicent Pardo 1996 desert 1997 La flauta dels ocells grecs , de Jordi Coca 1998 Tots els…

És anomenat també símbol de fe Es tracta d’una fórmula prolixa i alhora concisa sobre la doctrina trinitària tal com fou expressada per les esglésies primitives i formulada pels concilis de Nicea 325 i Constantinoble 381 Part integrant de la litúrgia baptismal, al segle V entrà a formar part de la celebració eucarística a Orient a Occident aparegué primer en la litúrgia visigòtica concili III de Toledo, 589 i no s’incorporà a la romana fins al segle XI De les sis melodies gregorianes conservades en el gradual on no formen part de l' ordinari de la missa, la segona, la cinquena i la sisena són…