Resultats de la cerca

Estudià teologia a Wittenberg 1685-89 Publicà Die erste Liebe 1696, que li valgué d’ésser cridat a la càtedra d’Història de l’Església a Giessen La seva obra principal és Unpartheyischen Kirchen-und Ketzerhistorie Frankfurt 1699, estudi sobre els elements veritablement cristians existents a les sectes, als místics i als teòlegs Traduí obres de Miguel de Molinos i de Jeanne-Marie Guyon du Chesnoy

Es dedicà sobretot a l’astronomia, perfeccionà alguns instruments i proposà la determinació de les longituds mitjançant les distàncies lunars Publicà el Cosmographicus liber o Cosmographie 1524, de base ptolemaica, que conté alguns dels primers mapes coneguts d’Amèrica Publicà també l' Astronomicum Caesarium 1540, amb observacions del cometa del 1531, posteriorment anomenat cometa de Halley

Assessor de Guillem I, signà a Sant Petersburg, el 6 de febrer de 1863, la convenció que porta el seu nom i per la qual s’establia una cooperació russoprussiana per tal de reprimir la insurrecció polonesa

Graduat a Berlín, el 1952 marxà als Estats Units d’Amèrica, on es nacionalitzà el 1961 El 1955 desenvolupà la trampa de Penning, que amb un intens camp magnètic i un lleuger camp elèctric estàtic permet capturar els electrons i els ions El 1975 ideà un mètode per a refredar els àtoms o partícules atrapats Aquests mètodes han permès estudiar detalladament electrons i ions El 1989 compartí el premi Nobel de física amb Wolfgang Paul

Professor de la Universitat Hebraica de Jerusalem Biògraf de distints jueus hispànics medievals i autor de Die Juden im christlichen Spanien ‘Els jueus a l’Espanya cristiana’, 1929-36, recull de documents, i de Toledot ha-yehudīm bi-sfarad ha-nosrīt ‘Història dels jueus a l’Espanya cristiana’, 1945

El 1902 inicià la seva carrera de concertista Intèrpret modèlic de Beethoven i de Brahms, les seves versions es caracteritzen per una gran noblesa de dicció i una tècnica al servei de la musicalitat Ha estat el primer exponent d’una generació de pianistes que trencà amb la tradició romàntica de Liszt i Rubinstein

L’any 1756 passà a Itàlia, on el pare Martini l’orientà cap a la música religiosa Convertit al catolicisme, fou nomenat organista de la catedral de Milà S'interessà per l’òpera i estrenà Artaserse a Milà 1761, amb gran èxit Aquesta activitat teatral el distancià dels seus protectors, i marxà a Anglaterra Fou nomenat professor de la reina Carlota i obtingué nous èxits amb altres òperes A Londres conegué Mozart, damunt el qual influí Amb Karl Friedrich Abel, antic deixeble del seu pare, creà els primers concerts d’abonament Compongué òperes, simfonies, un rèquiem en do menor, música de cambra,…

Estrenà algunes òperes i singspiele , entre les quals Die Apotheke ‘L’apotecaria’, 1777 i Die Adelheid von Weltheim ‘La noblesa de Weltheim’, 1780 Compongué també lieder Serenaten beim Clavier zu singen , ‘Serenata per a cantar amb acompanyament de piano’, 1777 remarcables per les innovacions, que anuncien el Romanticisme El 1779 s’establí a Bonn, on fou kapellmeister de l’elector fins el 1784 i un dels mestres del jove Beethoven

Estudià a Dresden Per a la cort de Gustau III de Suècia compongué òperes, com Gustaf Wasa 1786, damunt text suec del rei mateix, oratoris i música de cambra Escriví òperes sobre texts de Metastasio, com Alessandro nelle Indie 1767 i La clemenza di Tito 1769 Més endavant treballà a Copenhaguen

Professà a Rostock 1946-58, a la Freie Universität Berlin 1958-59 i a Magúncia 1959-72 Director de l’Auslands und Dolmetscherinstitut de Germersheim Especialista en Ramon Llull, collaborà en diverses revistes europees i publicà, entre d’altrs,  Katalanische Sprache und Literatur Ein Abriss 1975 i Bibliographia Lulliana Ramon-Llull-Schrifttum 1870-1973 1976