Resultats de la cerca

Retrat de J Vicens i Vives, A Ollé Pinell, sd AF/AHC La desfeta del 1939 havia de significar un gravíssim retrocés per a la historiografia catalana, no solament pel fet que la major part dels historiadors estaven compromesos amb la causa dels perdedors, sinó perquè el seu objecte mateix, la història de Catalunya, esdevenia subversiu i illegítim en l’òptica dels vencedors Grans figures de la recerca històrica catalana, com Pere Bosch i Gimpera o Ferran Soldevila, havien emprès el camí de l’exili, mentre que la generació més jove que restava al país trobava dificultats considerables per al seu…

Constitueix l’aspecte tècnic de la ciència literària, però no pot mancar d’una base lògica i estètica consistent, ni desvincular-se de les determinants gramaticals i lingüístiques, ni desentendre's del judici crític que ha de precisar l’abast real de les normes i les regles La tradició clàssica —de l’Antiguitat al Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme— preferí el terme poètica, que avui, per raons diverses, ha retornat el s XIX l’englobava sota designacions més generals o bé les específiques de retòrica i poètica Als Països Catalans hom pot esmentar les Razós de trobar ~1200, de Ramon…

L’Església catòlica emprà tots els mitjans polítics, teològics, espirituals i pràctics que tenia a l’abast, sense excloure la coerció, caracteritzada per la institució de la inquisició romana 1542, i absorbí i integrà tots els moviments de reforma que en el decurs del segle anterior havien aparegut dins els ordes religiosos, l’episcopat i altres sectors, i sorgí una etapa de fe vigorosa, dinàmica i expansiva, bé que intolerant L’aplicació dels decrets del concili de Trento 1545-63, aprovats per Pius IV amb la butlla Benedictus Deus 28 de gener de 1564, significà l’inici d’aquesta represa…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València, on es llicencià el 1942, i obtingué el doctorat a la Universitat de Madrid el 1946 amb la tesi Las fronteras y castillos fronterizos del Reino de Valencia en el siglo XIII , dirigida pel professor Antonio de la Torre y del Cerro publicada parcialment en diversos treballs Fou successivament professor ajudant, auxiliar i encarregat de curs de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UV des del 1943 fins al 1947, per a esdevenir des d’aquest últim any, mitjançant oposició, professor adjunt de prehistòria i història antiga i…

Vida Pèrit industrial, el 1957 es traslladà a Barcelona, on el 1962 retrobà Joan Piquer i Simón 1934, un amic valencià que treballava en la publicitat cinematogràfica i que li descobrí el cinema Es comprà una màquina de 8 mm i feu un parell de documentals Després creà la productora Filmagen, i amb Piquer rodaren força publicitat Ja sol, el 1965 debutà amb l’encàrrec Pirineos de Lérida Pallars, la Vall de Arán, Alta Ribagorza , migmetratge documental escrit per Josep Maria Espinàs que obtingué un primer premi estatal de films turístics El següent encàrrec, el migmetratge Será tu tierra 1966,…

Fill d’un llibreter, cursà estudis de filologia, literatura i història catalanes als Estudis Universitaris Catalans 1951-54, impartits per Ferran Soldevila i Jordi Rubió i Balaguer Llicenciat en lletres 1956 i doctor en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou lector a Liverpool 1956-57 i posteriorment ajudant de Jaume Vicens i Vives  i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona 1957-66 Apartat el 1966 de l’ensenyament per les autoritats franquistes, hi retornà l’any 1968 com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1974, que fou catedràtic…

Evolució La Collecció Tomàs Mallol es començà a configurar com a tal a final de la dècada del 1960 al domicili del seu creador, i es compon aproximadament de 20000 unitats El volum d’objectes aplegats s’emmarquen en el període comprès entre la segona meitat del segle XVIII i el primer terç del segle XX L’objectiu de la collecció és aplegar els elements que configuren la prehistòria del cinema i els seus primers anys d’existència, és a dir, els que expliquen com es representaven les imatges abans del cinema i quin fou el procés tècnic projecció, animació, captació d’imatges que desembocà en l’…

Tot i la presència ja al segle III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses segle V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca o Auca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o…

Per aquesta finalitat cedí la ciutat d’Oriola, el 1715, 25 000 tafulles, la vila de Guardamar, el 1720, 13 000, i Felip V, el 1725, les 222 ha que constituïren La Majada Vieja El 1729 els possibles beneficis foren cedits a la diòcesi de Cartagena Els colons, que procedien en gran part del regne de Múrcia, formaren les tres poblacions de Dolores, que n'era el centre, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri, declarades viles el 1732

L’opció per l’ensenyament –i no, únicament, per les armes o el comerç– de la societat catalana moderna dels segles XVI-XVII té les seves arrels en Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Joana de Lestonnac Als temps de la Illustració del segle XVIII hi ha la llavor de l’“ensenyança de minyons” de Baldiri Reixac, dels collegis d’escolapis i jesuïtes, dels seminaris i les acadèmies Professors i pedagogs Al segle XIX, les revolucions liberals assajaren un inici d’universalització de l’ensenyament L’any 1850, el ministre de Foment del govern central Antoni Ros i d’Olano Caracas, 1808 –…