Resultats de la cerca

Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1988 1119 vots, europees i legislatives de 1989 1619 vots i municipals de 1991, any en què es dissolgué Edità Alianza por la República

El 1891, amb la revista Critica sociale , influí en el moviment obrer, el qual ajudà a superar temptacions anàrquiques i a inserir-se en el desenvolupament de l’estat democràtic El 1892 fundà a Gènova el Partito dei Lavoratori Italiani Partito Socialista Italiano Elegit diputat el 1896, adoptà posicions cada vegada més moderades, afins a les de Giolitti, del qual rebé una invitació per a entrar en el seu govern, la qual acceptà El 1922 abandonà el PSI i fundà el Partito Socialista Unitario Ferm adversari del feixisme, s’exilià a París 1926, on continuà lluitant per…

Membre del Partit Socialista Obrer Hongarès, arribà al politburó el 1985 i fou primer ministre des del juny del 1987 Al maig del 1988 substituí János Kádar com a secretari general del Partit Socialista Hongarès Grosz acceptà les reformes polítiques empreses per Gorbačov, però no pas el multipartidisme Després del congrés d’octubre del 1989, en què el seu partit passà a anomenar-se oficialment Partit Socialista Hongarès, es retirà de la política

Membre del Partido Socialista Obrero Español, collaborà en la premsa socialista i fou director d' El Socialista 1932-37 Diputat 1931 i 1936, fou ministre de governació 1937-38 i secretari general del ministeri de defensa 1938 Exiliat a París, fou detingut pels nazis i conduït a Espanya, on fou afusellat Obres Pablo Iglesias 1926 i Historia de la guerra de España 1940, reeditada amb el títol de Guerra y vicisitudes de los españoles 1968

Militant del Partido Socialista Obrero Español i de la Unió General de Treballadors en fou vicepresident el 1932, fou empresonat perquè formava part del comitè de vaga a l’agost del 1917 Fou director d' El socialista S'oposà a l’ingrés del PSOE a la Internacional Socialista 1921 Exiliat després de la Guerra Civil, l’any 1977 tornà a l’Estat espanyol i residí fins a la seva mort a València És autor de la biografia Julián Besteiro 1967

Participà a la Comuna de París i fou condemnat 1871 a treballs forçats a Nova Caledònia, però fou amnistiat el 1880 Milità en el partit socialista possibilista, i, en produir-se la divisió d’aquest 1890, dirigí l’ala esquerra que defensava l’acció sindicalista directa D’aquesta sorgí més endavant el partit socialista revolucionari, anomenat allemanista L’any 1904 fou representant al congrés socialista d’Amsterdam i, a partir del 1905, la seva actuació fou gairebé insignificant Escriví Mémoires d’un communard