Resultats de la cerca
Es mostren 519 resultats
àcid hiposulfurós
Química
Diàcid fort, molt inestable, en el qual el sofre actua amb valència +6 i que no es troba en forma lliure.
El seu derivat més important és l’hiposulfit sòdic
Emília-Romanya
Vista del castell de Torrechiara, a Parma (Emília-Romanya)
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional que comprèn les províncies de Bolonya, Ferrara, Forlì-Cesena, Mòdena, Parma, Piacenza, Ravenna, Reggio de l’Emília i Rímini i és la fusió de les antigues regions de l’Emília i la Romanya.
La capital és Bolonya És situada al S del Po, limitada per la Llombardia i el Vèneto al N, pel Piemont a l’W, per la Toscana i les Marques al S i per la mar Adriàtica a l’E Morfològicament el territori és constituït pel vessant oriental dels Apenins toscans, al peu dels quals s’estén la plana alluvial del Po de Piacenza a l’Adriàtica Els Apenins s’estenen en direcció NW-SE, i l’altitud més important correspon al mont Cimone 2163 m Els rius de la part occidental de la regió són cabalosos, i desguassen al Po uns altres Lamove, Renco desguassen directament a la mar El clima és subcontinental…
deficiència
Agronomia
Manca, en els vegetals, de certs elements minerals que necessiten per a llur correcte desenvolupament.
Hom pot fer tres grups amb aquests elements el primer, format pels macroelements , com ara el nitrogen, el potassi i el fòsfor el segon, format pels elements intermedis , inclou el calci, el magnesi i el sofre i el tercer, el grup dels oligoelements , al qual pertanyen el ferro, el bor, el zinc, els manganès, el coure, etc L’aportació dels elements pertanyents al primer grup als conreus és feta de manera sistemàtica, puix que hom sap que els vegetals els necessiten en quantitats grosses En les condicions normals de conreu, les deficiències d’elements que s’esdevenen més sovint…
sulfat
Química
Qualsevol sal o èster format per substitució dels dos àtoms d’hidrogen de l’àcid sulfúric.
Els sulfats metàllics són molt abundants en l’estat natural cal esmentar-ne el sulfat potàssic K 2 SO 4 , el sulfat sòdic Na 2 SO 4 , el sulfat de calci CaSO 4 anhidrita, el sulfat de magnesi MgSO 4 7H 2 O epsomita, el sulfat de bari BaSO 4 baritina i el sulfat d’estronci SrSO 4 celestina Són coneguts sulfats de gairebé tots els metalls, i, d’altra banda, els metalls molt electropositius alcalins formen també hidrogensulfats És també comuna la formació de sulfats dobles, especialment entre un metall trivalent i un de monovalent alum Hom obté els hidrogensulfats per cristallització de…
astroquímica
Astronomia
Química
Aplicació de la radioastronomia i l’espectroscòpia a l’estudi de l’abundància dels elements químics en l’espai interestel·lar.
Hi ha gairebé un centenar de composts químics i ions la presència dels quals ha estat detectada en el medi interestellar El 99% de la matèria interestellar es troba en forma de gas de baixa densitat, i la resta és pols interestellar El gas es compon d’amoníac, aigua, formaldehid, hidrogen, àcid cianhídric, metanol, etanol, sulfur d’hidrogen, diòxid de sofre, àcid fòrmic i d’altres La major part de les molècules tenen entre 2 i 6 àtoms, però se n'han trobat algunes d’11 i de 13 àtoms i hom no descarta que hi pugui haver molècules més grans La més gran detectada fins ara té com a…
àcid sulfínic
Química
Qualsevol dels àcids de fórmula general R—SO—OH, on R és un grup orgànic amb un carboni enllaçat directament al sofre.
Són obtinguts a partir dels clorurs d’àcids sulfònics per reducció amb pols de zinc o per tractament amb composts organomagnèsics És possible també de preparar-los per reacció de composts organomagnèsics amb anhídrid sulfurós Per acció dels iodurs d’alquil sobre llurs sals potàssiques hom obté sulfurs Llurs principals derivats són els clorurs de sulfinil, els sulfinats i les sulfinamides
ebonita
Química
Cautxú vulcanitzat amb una proporció de sofre que pot variar del 18 al 40% i amb el 3% de negre de fum.
La seva constant dielèctrica oscilla entre 2 i 3,5 Presenta una gran resistència als agents químics, i és emprada en la fabricació de material elèctric
Texas
Estat del S dels EUA, limitat al N per l’estat d’Oklahoma, a l’E pels de Louisiana i Arkansas i pel golf de Mèxic, al S per la República de Mèxic i a l’W per l’estat de Nou Mèxic.
La capital és Austin Després d’Alaska, és l’estat nord-americà més extens La plana costanera és formada per terrenys secundaris i terciaris Cap a l’interior s’estén una plana constituïda per terrenys més antics, que es va aixecant cap al NW, fins a convertir-se en un gran i desèrtic altiplà de 1 000 m d’altitud, que va fins al límit amb l’estat d’Oklahoma Cap a l’extrem oest comprèn una part de les muntanyes meridionals de les Rocalloses Hidrogràficament, els rius Río Bravo, San Antonio-Guadalupe, Colorado, Brazos i Salve són tributaris directes del golf de Mèxic el Red i l’Arkansas ho són a…
Silèsia

Església de la Pau a Jawor (Baixa Silèsia), edifici catalogat patrimoni de la humanitat
© Oficina de Turisme de Polònia
Història
Regió històrica de l’Europa Central, entre el vessant nord-est dels Sudets i la conca superior de l’Oder, actualment dins els límits de l’estat polonès, llevat d’una petita part, que pertany a Txèquuia, on forma part de la Moràvia Septentrional.
Regió d’un nivell industrial elevat, és rica en jaciments de carbó, ferro, zinc, plom, sal gemma i sofre Ocupada per tribus eslaves des dels segles V-VI, a la darreria del segle IX formà part de la Gran Moràvia, i al segle X fou incorporada al naixent estat polonès simultàniament s’inicià la seva cristianització, que culminà poc després de l’any mil amb la fundació del bisbat de Breslau La fragmentació de Polònia a partir de la mort de Boleslau III Bocatort facilità la penetració txeca i alemanya a Silèsia, que el 1163 esdevingué un feu del Sacre Imperi Romanogermànic El 1335,…
monòxid de carboni
Química
Gas incolor, tòxic, descobert per Josep Priestley (1772) i estudiat per Humphry Davy (1808).
És el producte resultant de l’oxidació incompleta del carboni per l’oxigen és el constituent combustible de diferents mescles gasoses industrials i el reductor gasós més emprat en metallúrgia És preparat industrialment per combustió del carbó amb aire en defecte En el laboratori és obtingut pur per deshidratació de l’àcid fòrmic aquesta reacció no es reversible a la temperatura ordinària, la qual cosa el monòxid de carboni no pot ésser considerat com un anhídrid fòrmic, sinó que ho ha d’ésser com un òxid neutre L’estructura molecular és encara discutida, però hom accepta la següent , que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina