Resultats de la cerca
Es mostren 5866 resultats
capa d’Ekman
Geografia
Gruix d’aigua superficial dins del qual es deixa sentir l’efecte de l’esforç del vent, i on la velocitat del corrent es distribueix seguint l’anomenada espiral d’Ekman.
Arbitràriament, s’acostuma a prendre aquest gruix com aquell indicat per la fondària d’Ekman o fondària en què, segons el model d’Ekman, el sentit del corrent és invers al de superfície i la seva magnitud és e -π = 0,04 vegades el valor de superfície
reactiu de Tollen
Química
Solució aquosa amoniacal de nitrat d’argent (AgNO3), emprada per a la identifació d’aldehids, basada en la capacitat reductora d’aquests composts sobre l’ió argent (I), el qual fet es posa de manifest per l’aparició d’un precipitat negre constituït pel metall en el seu estat lliure: .
Si la reacció és duta a terme en un tub d’assaig la superfície del qual sigui ben neta, hom pot aconseguir que el metall es dipositi en forma de partícules molt fines sobre la superfície del vidre, la qual cosa origina el que hom coneix com a mirall d’argent
soc
Transports
Tecnologia
En els frens, peça generalment metàl·lica, una de les cares de la qual, còncava o convexa, va revestida amb un material d’alt coeficient de fregament (folre de fre).
En ésser aplicada amb força sobre la superfície exterior de la roda d’un vehicle frens de carro i de ferrocarril o bé la superfície interior o exterior d’un tambor metàllic fre de tambor d’un automòbil o d’una màquina, respectivament en redueix la velocitat fins a aturar-los
meridià
Matemàtiques
En una superfície de revolució, intersecció de la dita superfície amb un pla que passi per l’eix de revolució.
il·luminació
Electrònica i informàtica
Física
Magnitud fotomètrica igual al quocient entre el flux lluminós que incideix en una superfície i el valor d’aquesta superfície.
La illuminació és, doncs, E = dI/ds La unitat de mesura és el lux, i a vegades hom empra el fot
pa d’herba
Pa d’herba en ple procés d’instal·lació
Botànica
Jardineria
Tros de terra cobert de gespa o d’herbes en tapís molt denses, amb les arrels molt travades, que hom usa per a la implantació ràpida de gespes.
Sol subministrar-se en catifes enrotllades o en porcions de forma prismàtica que s’estenen una al costat de l’altra per cobrir una superfície amb gespa a l’instant El seu ús és aconsellable per a aconseguir un efecte visual immediat i una superfície de gespa que es pugui utilitzar immediatament
radarastronomia
Astronomia
Tècnica que hom empra en astronomia i que consisteix essencialment a enviar un senyal de radar de característiques conegudes a un cos celeste i observar les característiques del senyal reflectit.
El 1947 hom pogué dur a terme aquesta reflexió la superfície de la Lluna Les primeres observacions d’un planeta per radar daten del 1958, que des del Lincoln Laboratory del MIT foren enviades ones de radar d’una freqüència de 440 MHz cap a Venus i reflectides cap a la Terra El 1963 hom aconseguí de fer reflectir les ones a la superfície de Mart Aquesta tècnica, però, únicament pot ésser emprada amb els cossos celestes més pròxims a la Terra Gràcies a aquest procediment ha estat possible de determinar els períodes de rotació de Venus i de Mercuri analitzant l’eixamplament Doppler causat per la…
Messenger
Astronàutica
Sonda espacial de la National Aeronautics and Space Administration (NASA) per a l’estudi de Mercuri
.
La sonda fou llançada des de cap Canaveral el 3 d’agost de 2004 El seu vol fou programat per a utilitzar el camp gravitatori terrestre i el de Venus per a adquirir la velocitat necessària per a arribar a Mercuri La trajectòria incloïa tres aproximacions successives al planeta, la primera de les quals tingué lloc al gener del 2008, la segona a l’octubre d’aquest any i la darrera al setembre de 2009 Posteriorment, el 18 de març de 2011 entrà en l’òrbita de Mercuri El seu instrumental inclou un altímetre làser i dues càmeres per a fer un mapa de la superfície del planeta un…
Mars Global Surveyor
Astronàutica
Missió de la NASA destinada a estudiar Mart.
La Mars Global Surveyor 1 , llançada al novembre del 1996, arribà a Mart l’11 de setembre de 1997 La seva òrbita al voltant del planeta tenia per objectiu cartografiar la superfície marciana, amb una resolució d’1,4 m i per a fer-ho, la disposava d’una càmera, un magnetòmetre, un reflectòmetre d’electrons i un altímetre làser La nau formava part d’un projecte comú del qual també participava la sonda d’observació russa Mars 96 —llançada a l’espai el 16 de novembre de 1996, i que patí la fallada dels motors i les restes de la qual caigueren al Pacífic Sud— i el mòdul de prospecció…
Mart
Imatge de Mart copsada pel Viking 1
© NASA
Astronomia
El quart dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
El semidiàmetre de la seva òrbita té una mida de 227,94 milions de quilòmetres, amb un període orbital d’1,88 anys El seu diàmetre equatorial és de 6792 km, lleugerament superior a la meitat del de la Terra L’òrbita de Mart és molt excèntrica e=0,0934, per la qual cosa quan Mart és en oposició, és a dir, quan es veu el disc del planeta tot sencer, el seu diàmetre aparent varia entre els 14", quan l’oposició té lloc a l’afeli, i els 25", quan l’oposició té lloc al periheli, moment durant el qual Mart apareix com un dels astres més brillants del cel La distància del planeta a la Terra oscilla…