Resultats de la cerca
Es mostren 1485 resultats
abellaïta

Abellaïta
© Josep Soldevilla
Mineralogia i petrografia
Hidroxilcarbonat de plom i sodi, de fórmula química NaPb2(CO3)2(OH).
L’abellaïta, considerada un cas típic de mineral de nova formació de l’Antropocè, no existia a la natura fins que una activitat minera en facilità l’aparició Fou trobat per primera vegada a la mina Eureka de Castellestaó, a la Torre de Cabdella Pallars Jussà, dedicada a l’extracció d’urani fins a la dècada de 1970 En aquest cas, el mineral es forma per l’exudació i precipitació d’aigües meteòriques enriquides en sodi i plom a les parets de la mina Joan Abella, gemmòleg i especialista en diamants de la Universitat de Barcelona, fou qui descobrí aquest nou mineral, i Jordi Ibáñez,…
agitació psicomotora
Moviments irreflexius, continuats i desordenats que van acompanyats d’una àmplia simptomatologia psíquica; responen a impulsos instintius o afectius variables, segons les circumstàncies patològiques en què es troba l’individu.
En les formes lleus, els actes de l’agitat són gairebé coherents, però llur exageració permet de deduir que són involuntaris en els graus més accentuats poden ésser d’una gran violència i arribar fins i tot a l’agressivitat L’agitació psicomotora es pot presentar en forma d’accessos de quatre tipus onírics , en què es produeixen zoòpsies, visions terrorífiques, confusió, deliris i sudoració el delirium tremens n’és un exemple típic catatònics , que es distingeixen per llur impulsivitat es poden presentar en l’esquizofrènia maníacs , amb eufòria, fuga d’idees i insomni d’ ansietat…
Roc
Sant Roc, talla barroca popular
© Fototeca.cat
Personatge de vida llegendària venerat com a sant, que residí a Montpeller (Provença) entorn de 1295-1327.
Hom li atribueix molts peregrinatges, especialment a Roma, acompanyat sempre del gos típic de la seva iconografia Es diu que tenia cura d’empestats pel camí, i per això és advocat contra la pesta i malalties contagioses El seu culte s’estengué al segle XV per tot Europa, sovint associat al de sant Sebastià, l’altre advocat contra la pesta A Barcelona és venerat des de la pesta del 1587 i el culte és encara popular a la plaça Nova És venerat també a València, Castelló, Banyuls de la Marenda, Alaró, Benassal, Vilagrassa, Bellpuig Urgell, Reus, Tarragona, etc, sovint amb ballades i…
Josep Rodríguez i Lloveras
Arquitectura
Arquitecte (1925).
Treballà amb Puig i Cadafalch i A Florensa, a Barcelona, i amb Joanes i W Krüger, a Berlín Especialitzat en teatres, cinemes i sales d’espectacles, cal subratllar, dintre les obres d’aquest tipus, els teatres Comedia, Calderón, Candilejas i els cinemes Waldorf, Cristina i Jaime I, tots ells a Barcelona El 1928 féu els plans de la plaça de Diagonal-Urgell de Barcelona, que tan sols foren seguits pel que fa al costat nord segons el seu projecte L’últim projecte fou el ‘Poblat típic’ a la urbanització Empuriabrava, de Castelló d’Empúries Collaborà intensament en diverses…
hummus

Hummus
© MPG
Gastronomia
Puré de cigrons que se sol condimentar amb llimona, tahina, alls, oli d’oliva i julivert, típic del Pròxim Orient.
blanc
Alimentació
Embotit típic de la regió meridional del País Valencià, fet amb carn magra i greix del porc, i després cuit.
ragusà

Ragusà
Alimentació
Formatge de pasta dura fet amb llet de vaca, fermentat en salmorra, i a vegades fumat, típic de Ragusa (Sicília).
Té el 44% de greix i és de tast dolç i suau, però si ha madurat més de sis mesos és picant i saborós i sol ésser consumit ratllat
dauradella
Gastronomia
Bunyol típic de Menorca, fet amb carn picada, pastada amb ous, sucre i mantega i aromatitzada amb llimona i canyella.
Claude Lancelot
Gramàtica
Gramàtic francès, típic exponent de la cultura de Port-Royal, manifestada en la seva Grammaire générale et raisonnée
( Port-Royal
).
Reformador de l’ensenyament, divulgà el coneixement del llatí, del grec i d’altres llengües amb els seus manuals Són també molt interessants les sves Mémoires publicades el 1738
alzinar
alzinar a Poblet
© Fototeca.cat
Geobotànica
Comunitat vegetal densa i ombrívola, en la qual predominen arbres de poca alçària (5-15 m), en primer lloc l’alzina.
Sol posseir un sotabosc vigorós d’arbusts i de lianes Les espècies dominants són de fulla dura, petita, lluent, d’un verd negrós Llur fullatge és persistent, de manera que l’aspecte de la comunitat amb prou feines varia en el curs de l’any L’alzinar és un exemple típic de la formació vegetal dels boscs esclerofilles subtropicals És la clímax principal de la part septentrional de la regió biogeogràfica mediterrània a les terres mediterrànies meridionals és, altrament, un bosc de muntanya Al defora de la regió mediterrània no fa mai la funció de clímax, però petits bosquets o grups…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina