Resultats de la cerca

Els primers números aparegueren sota la direcció de Josep Picó, amb Màrius Garcia Bonafé com a cap de redacció, i amb un consell de redacció de composició canviant en què predominaven els historiadors, com ara Salvador Almenar, Teresa Carnero, Jordi Palafox i Antoni Furió A partir del número 6 en fou el director Màrius Garcia Bonafé, i Enric Sanchis el cap de redacció fins al número 39, en què fou substituït per Gustau Muñoz Inicialment fou una revista amb un fort component historiogràfic, que incloïa articles de temàtica valenciana i alternava l’ús del català i el castellà Així…

La guàrdia civil deté l'expresident de la Generalitat Valenciana 1995-2002 i exministre 2002-08 Eduardo Zaplana, a qui acusa de blanqueig de capitals, desviament de fons i malversació En l'operació policial també són detingut altres ex-alts càrrecs de l'administració valenciana Zaplana és immediatament suspès de militància del PP i també de Telefónica, d'on és assessor des del 2008

Deixeble de Pérez-Corredor i d’ELópez-Chávarri, amplià estudis al conservatori de Madrid Fou professor de piano al conservatori de València, ciutat on fundà una orquestra de cambra És autor, entre altres obres, de Panorama de la música sinfónica valenciana i Apuntes para la historia de la banda Fundà la revista Musicografía 1933-36, especialment dedicada a la música valenciana culta i popular

Vida i obra Traslladat de molt jove a València amb la seva família a causa de les dificultats econòmiques, estudià a l’Institut Provincial de Segona Ensenyança i a l’Escola Normal, on obtingué la titulació de mestre, professió que mai no arribà a exercir Estigué afiliat a la Juventud Carlista, la qual cosa marcà tota la seva trajectòria professional periodística ja que sempre estigué vinculat a publicacions d’ideologia tradicionalista Començà la seva activitat periodística fent algunes collaboracions en diferents setmanaris de l’inici de la dècada del 1890 i trobà el seu primer treball en la…

Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits  Jesús Ernest  i Eduard Martínez i Ferrando Fou catedràtic d’anglès L’any 1921 fou destinat a l’Escola de Comerç de Palma Expulsat de la càtedra a conseqüència de la Guerra Civil, l’any 1942 s’hi reincorporà després d’haver passat alguns anys a la presó Formà part —juntament amb Miquel Duran i Tortajada, Josep M Bayarri i Jacint M Mustieles— del grup de poetes que renovaren la poesia valenciana de la Renaixença La seva conferència a Lo Rat Penat, titulada “Renaixement Moment actual de la poesia valenciana” 1909, fou…

Afiliat al PSOE, fou president de l’Agrupació Socialista Valenciana, diputat provincial 1923, vicepresident de la Diputació de València 1931, diputat a les corts espanyoles en les eleccions del 1931 i el 1936 i secretari de l’Ateneu Mercantil de València 1930 Presidí la Federació Socialista Valenciana 1936-39 i en dirigí el diari Adelante del febrer al juliol del 1937 fou substituït en caure Largo Caballero maig, la línia del qual seguia

Llicenciat en dret, doctor en filosofia i lletres i professor d’anglès de la Universitat de València Collaborà en la revista “Acció Valenciana” 1930-31 i publicà algunes novelles breus, com Un arxiver cerca núvia 1931 i El cavaller del dubte 1933 Autor de Las fiestas valencianas y su expresión poética 1949, fou secretari del Centre de Cultura Valenciana, en la revista del qual publicà la major part dels seus estudis sobre història i literatura

La seva extensió és de 21 000 ha i protegeix els ecosistemes de l’Albufera, de la Devesa de l’Albufera i de la marjal circumdant És important per la seva riquesa ornitològica més de 260 espècies d’aus, unes 80 de les quals hi nidifiquen Comprèn part dels municipis de València, Massanassa, Catarroja, Alfafar, Silla, Sollana, Sueca, Albalat de la Ribera, Algemesí i Cullera

Creada el 1972 per Ferran Roig, el seu president i propietari, té la seu a Almassora Plana Alta És una de les principals empreses del sector al País Valencià i Espanya

En contra de l’opinió del seu pare, estudià cant a Milà amb M Vidal i debutà el 1908 amb la Micaela de Carmen Dos anys després cantà a París al costat d’Enrico Caruso i també interpretà Il matrimonio segreto a la Scala de Milà El 1911 Richard Strauss l’escollí per interpretar al mateix teatre l’Octavian d' El cavaller de la rosa Un any després debutà al Metropolitan de Nova York, on no pogué reaparèixer fins l’any 1921, a causa d’una afecció a les cordes vocals que la mantingué allunyada dels escenaris durant gairebé deu anys Es retirà el 1936, i a partir d’aleshores exercí tasques d’…