Resultats de la cerca
Es mostren 544 resultats
Origen i evolució dels grans grups d’amfibis
Origen i desenvolupament dels grans grups d’amfibis al llarg dels diversos períodes geològics segons Goin, Goin i Zug 1978 La llargada de les línies correspon al seu període de presència sobre la Terra, segons les restes fòssils trobades fins ara Maber La fragilitat dels ossos dels amfibis té com a conseqüència l’existència de poques restes fòssils Els punts més importants en la investigació sobre l’origen del grup rauen en el problema de la sortida de l’aigua i de les causes que la produïren, cosa que probablement mai no es resoldrà de manera completa Malgrat les poques coses que es coneixen…
neurotropina
Bioquímica
Molècula proteica que regula el desenvolupament del sistema nerviós dels vertebrats, en promou la supervivència i en controla la funció.
nefròtom
Biologia
Zona intermèdia del mesoderma a partir de la qual, en els embrions dels vertebrats, es desenvolupen els òrgans excretors metamèrics.
ciclòstoms
Ictiologia
Classe de vertebrats que comprèn els més primitius i més antics d’entre ells, única de la superclasse dels àgnats.
Agrupa animals que conserven el notocordi durant tota la vida, desproveïts de mandíbules i proveïts només d’aletes imparelles Tots ells són anguilliformes, tenen la pell nua i brànquies de sis a quinze parells tancades dins unes bosses branquials el disc bucal és suctor, d’acord amb llur vida parasitària La classe agrupa nombroses formes fòssils que tingueren llur màxima expansió en el Silurià superior i el Devonià inferior Els ciclòstoms actuals són representats per dues formes característiques, les llamprees i les mixines
rickettsials
Biologia
Segons la classificació de Bergey, ordre de bacteris gramnegatius, cocs o bacils, paràsits patògens de vertebrats, transmesos sovint per artròpodes.
amniotes
Herpetologia
Mastologia
Ornitologia
Grup de vertebrats (rèptils, ocells i mamífers) l’embrió dels quals és envoltat per l’amni i posseeix també al·lantoide.
alvèol pulmonar
Alvèol pulmonar
© fototeca.cat
Anatomia animal
Petit sac terminal dels bronquiols, en els pulmons dels vertebrats, al qual van a parar una arteriola i una vènula.
Són molt nombrosos, i a través de llur superfície s’efectua l’intercanvi respiratori d’oxigen i d’anhídrid carbònic, entre l’aire i la sang
ventre
Biologia
Regió exterior del cos, corresponent a l’abdomen, que és anterior en l’home i inferior en els altres vertebrats.
cua
Cues de vaques
Michael Coghlan (CC BY-SA 2.0)
Anatomia animal
Part posterior del cos dels vertebrats que forma un apèndix més o menys llarg i que conté les vèrtebres caudals.
epífisi
Anatomia animal
Òrgan de funció controvertida situat a la cara dorsal de la segona porció de l’encèfal o diencèfal dels vertebrats.
En els ciclòstoms, l’epífisi o glàndula pineal adquireix el caràcter d’un ull, sobretot quan és en estat larval En determinats grups de rèptils, com els rincocèfals i d’altres ja extingits, l’epífisi té una connexió evident amb el tercer ull o ull pineal, de caràcter estrictament fotoreceptor, puix que no copsa imatges En els ocells, l’epífisi adquireix un caràcter endocrí La funció de l’epífisi en els mamífers de reproducció estacional consisteix a sincronitzar la seva activitat sexual amb el fotoperíode La informació lluminosa és rebuda per la retina i transmesa a l’epífisi, la qual…