Resultats de la cerca

Capità d’infanteria, residí molt temps fora de Barcelona Sembla que havia estat monjo novici de la Cartoixa de Montalegre Tiana A dinou anys escriví una Historia de san Ramón de Peñafort Barcelona 1603 És autor d’una Sentencia poética per a un certamen immaculista celebrat a Barcelona el 1618, que inclou una interessant composició seva de lloança a la ciutat Barcelona 1619 Publicà també altres poemes celebrant la canonització de diversos sants sota el títol A la venida del excelentíssimo señor Duque de Alba al gobierno de este reino Nàpols 1623

Fill de Pau Bacallar i Santucho, governador de Sàsser i del Logudor Fou governador de Càller i de la Gallura Partidari actiu dels drets de Felip V sobre Sardenya 1708-09 obtingué com a recompensa el títol de marquès de San Felipe 1709 Destacat com a ministre a Gènova 1714, contribuí a l’empresa propugnada per Alberoni d’ocupar Sardenya 1717 i Sicília 1718 Un any abans de la seva mort era nomenat diplomàtic a Holanda Com a escriptor cultivà la poesia Los Tobías 1709, poema en octaves, però sobretot és conegut per les seves obres teoricopolítiques i històriques Palacio de Momo Lió 1714,…

Signava JV Foix Inicià els estudis de dret i continuà tota la vida vinculat al negoci familiar de pastisseria a Sarrià, el seu poble natal posteriorment convertit en barri de Barcelona Redactor de La Revista , on collaborà estretament amb Joaquim Folguera i hi publicà els primers poemes 1917, fou també l’animador de la revista sarrianenca La Cònsola 1919-20, on inserí ja algun calligrama Per conciliar l’avantguardisme i el nacionalisme, edità, amb Josep Carbonell i Gener, Monitor 1921-23, i es convertí en un dels fundadors més actius d’ Acció Catalana 1922 Dirigí el butlletí d’aquest grup i…

S’inicià al CC Prat de la Riba 1935-36 i, posteriorment, jugà al Club Poliesportiu Nostra Senyora de la Medalla Miraculosa 1939-41 i La Salle Comtal 1946-53 Feu d’entrenador en diversos clubs adscrits a la competició eclesiàstica de l’Obra Atlètica Recreativa, on també ocupà càrrecs directius, tant en la Junta Rectora com en el Collegi de Preparadors També formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Basquetbol 1976-81 Rebé la medalla Forjadors de l’Esport 1995 i fou considerat històric del bàsquet català 2006

Marí de professió Considerat el creador l’any 1918, de la bandera independentista catalana del triangle blau i l’estel blanc Després de la Primera Guerra Mundial, impulsà el Comitè Pro Catalunya, per difondre amb l’estelada la demanda de l’entrada de Catalunya a la Societat de Nacions al president nord-americà W Wilson Fou membre del Foment Autonomista Català i soci-protector de La Reixa, l’entitat de suport a represaliats polítics Com a tal, organitzà els actes de l’onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó Milità també en l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana…

Aquesta església era situada al coll de Sant Vicenç, que domina al nord la ribera d’Eina, dos quilòmetres al sud de Vià, vora l’antiga via romana que del coll de la Perxa es dirigia a Llívia Un túmul, del qual emergeix alguna renglera de pedres de l’antiga església, situat en un camp del mas Rondola, recorda l’emplaçament d’aquest temple Caldria fer-hi excavacions, ja que l’edifici possiblement és romànic Al costat de l’església hi havia un hospital o casa de vianants, objecte de donacions en els testaments dels segles XIII i XIV Sant Vicenç era una dependència de la…

Aquesta capella era situada al lloc ocupat avui per la plaça de Sant Bartomeu, al nord de la font del Lleó La trobem documentada per primera vegada l’any 1190 A partir d’aquesta data van repetint-se els documents que hi fan referència, sempre amb el nom de Sant Vicenç En una notícia de l’any 1427, trobem esmentat l’altar de Sant Bartomeu de la capella de Sant Vicenç Amb el temps aquesta nova advocació suplantà l’original ja l’any 1507 s’esmenta solament la capella de Sant Bartomeu El record del nom primitiu era encara viu el 1741, ja que en un document relatiu a la…

L’antiga església de Sant Vicenç de Valveralla era a uns 200 m de distància del poble vers ponent, al cim d’un petit monticle anomenat el Pedró o l’Església Vella En aquest lloc fins fa poc temps hi havia un altar fet amb carreus, el qual tenia clavada una creu de ferro forjat, que ha estat traslladat a la plaça, davant la parròquia actual Hi resta un clos murat, el qual potser assenyala, encara, la sagrera El lloc de Valveralla és esmentat en el testament del comte Gausfred de l’any 959 Valvaralia i l’any 983 També s’esmenta com a límit de migjorn del territori de Sant Miquel de…

Aquesta església es trobava a l’antic terme del castell de Conill Des de molt aviat començà a exercir funcions parroquials que encara manté en l’actualitat Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona El lloc de Conill es documenta a partir de l’any 1019, que el vescomte Bermond de Cardona restituí a l’església de Sant Vicenç de Cardona diversos béns que havia usurpat, entre els quals hi havia els drets que tenia al castell de Conill Cu nillum L’església amb les seves funcions parroquials apareix en una llista de parròquies del bisbat de Vic datable entre els…

L’any 1126 Ramon Duran de Rallui, amb els seus fills Arnau i Miró, bescanvià amb el prior de Santa Maria d’Ovarra una terra que era al coll de Sant Vicenç Es tracta de la primera notícia sobre l’actual ermita de Sant Vicenç, que es localitza a l’altra banda de la Serra, al nord-est de Rallui Les seves voltes són arruïnades i l’edifici en general no té gaire interès