Resultats de la cerca
Es mostren 2643 resultats
lupa

Lupa
© iStockphoto
Física
Instrument òptic consistent en una lent convergent que hom interposa entre els objectes propers i l’ull per tal de veure’ls augmentats.
L’augment de la lupa depèn de les posicions relatives de l’objecte, la lent i l’ull Per tal que l’angle sota el qual hom veu l’objecte sigui més gran en observar-lo amb la lupa que en fer-ho a simple vista, cal situar l’objecte entre el focus objecte de la lent, F , i la lent mateixa En aquesta situació, l’augment és definit per l’expressió A =tgα/tgα 0 = y / L / y 0 / d 0 = a´d 0 / aL = 1- a ´/ f ´ d 0 / L on α 0 és l’angle que subtendeix l’objecte amb el centre de la pupilla de l’ull quan, essent a la distància mínima que l’ull pot discernir amb visió distinta és a dir, essent a la…
Moissac
Ciutat
Ciutat de Gascunya, Occitània, al departament de Tarn i Garona, França, situada vora el Tarn, prop de la confluència amb la Garona.
La ciutat nasqué al voltant d’una abadia fundada al s VII i reformada al s XIII per l’orde de Cluny D’aquest temps data l’església de Sant Pèire La porta meridional és una obra molt important de l’escultura romànica al timpà hi ha el monumental relleu de la Visió de l’Apocalipsi , realitzat cap al 1130 El claustre, del s XII, reconstruït al s XIII, té un magnífic conjunt de capitells historiats
apuntador làser
Electrònica i informàtica
Dispositiu que aprofita la gran direccionalitat del làser per a enfocar un punt de llum sobre allò que es vol assenyalar i que generalment s’utilitza en substitució dels apuntadors convencionals en les presentacions o a la docència.
Cal anar amb compte especialment de no apuntar als ulls pel risc de produir danys irreversibles a la retina No obstant això, si l’ull és apuntat accidentalment pel làser durant un curt espai de temps els efectes generalment es limiten a problemes o pèrdua de visió temporals Els apuntadors làser també es fan servir en posicionaments i mesures de precisió, com és el cas de determinat armament que els usa per a apuntar l’objectiu
Henrik Pontoppidan
Literatura danesa
Escriptor danès.
Enginyer de formació, és el gran representant del naturalisme danès, que dóna una visió pessimista del seu país dels volts de la Primera Guerra Mundial, bo i iniciant amb les seves primeres obres la literatura proletària Destaca, entre la seva producció, Det forjaettede land ‘La terra promesa’, 1891-95, considerada la seva obra cabdal, Lykke-Per ‘En Pere Feliç’, 1898-1905 i Dødes Rige ‘El reialme dels morts’, 1912-16 Obtingué, amb KGjellerup, el premi Nobel de literatura 1917
neoromanticisme
Literatura
En sentit ampli, reacció contra el naturalisme en la literatura europea contemporània, que renovà en part el Romanticisme.
És particularment important el conjunt de tendències que es desenvoluparen en la literatura alemanya del període 1900-20, encapçalat per Hvon Hofmannsthal, SGeorge, RMRilke, RHuch, i Ozur Linde, entre d’altres Per escapar de les exigències de la realitat quotidiana, l’escriptor es refugiava en el regne de la fantasia i fugia de tota idea política i social per consagrar-se al culte de la bellesa Els neoromàntics sovint tenien una visió del Romanticisme a través del simbolisme
Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV
Institució creada el 1952 a Tarragona amb la finalitat de fomentar, estimular i coordinar treballs d’investigació a les comarques meridionals de Catalunya.
Entre d’altres activitats es destacà la publicació de treballs i de llibres, com ara els quatre darrers de la Tarragona Cristiana d’E Morera i Llauradó D’ençà del 1979 l’Institut es remodelà i donà més empenta a les publicacions, la catalanització, la preferència pels treballs de caràcter collectiu i la visió comarcalista L’any 1997 la Diputació de Tarragona culminà la dissolució de l’entitat i es feu càrrec de les seves activitats
color
Literatura
Intensitat que adquireixen en una obra literària els elements ambientals.
El mot, introduït pel Romanticisme, fou aplicat també a una visió parcial o exagerada Amb el costumisme, especialment amb els corrents regionalistes de la literatura postromàntica, l’intent de descriure els detalls pintorescs d’una regió o d’un ambient exòtic derivà cap a l’anomenat color local , amb l’aparició de l’escriptor colorista, caracteritzat per la descripció externa i superficial dels trets diferencials d’un ambient, com a simple element decoratiu de l’acció
blefaroptosi
Oftalmologia
Ptosi palpebral o caiguda de la parpella superior.
Pot ésser unilateral o bilateral i, si és accentuada, pot afectar la visió en quedar coberta la pupilla En aquesta situació el pacient fa esforços per aixecar la parpella arrugant el front, elevant les celles i realitzant moviments d’hiperextensió del cap La blefaroptosi pot ésser conseqüència de trastorns congènits, com anomalies del nervi motor ocular comú que solen associar-se a alteracions de la musculatura extraocular, o de trastorns adquirits en relació amb factors nerviosos, vasculars o mecànics
Juan Benet Goitia
Literatura
Escriptor castellà.
La seva obra, molt influïda per Proust i Faulkner, és un intent renovador que es caracteritza per una visió ellíptica i intellectualitzada de la realitat Nunca llegarás a nada 1961, Volverás a Región 1968, Una meditación 1970, Una tumba 1971, La otra casa de Mazón 1973, El aire del crimen 1980, Herrumbrosas lanzas 3 volums 1983-86, El caballero de Sajonia 1991 Publicà també el volum d’assaigs La construcción de la torre de Babel 1990
cultura d’Almeria
Cultura prehistòrica de l’E de la península Ibèrica, definida per Pere Bosch i Gimpera vers el 1920 a partir de les excavacions fetes pels germans Siret a la província d’Almeria.
Hauria tingut dues fases la primera, corresponent a la fi del Neolític i a l’inici del coneixement dels metalls Neoeneolític, s’hauria estès fins a Catalunya i fora l’origen de la cultura dels sepulcres de fossa cosa que actualment no sembla acceptable la segona correspondria al moment de la florida del megalitisme Los Millares Sempre segons la visió de Bosch i Gimpera, podria ésser-hi afegit un tercer període corresponent a la cultura d’El Argar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina