Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
Lennie Tristano
Música
Pianista de jazz, compositor i pedagog nord-americà, de nom Leonard Joseph.
S’inicià en el piano durant la infància Als nou anys quedà cec, però seguí estudiant música i piano, incloent-hi diversos instruments de vent, en una escola per a invidents Més tard ho feu a l’American Conservatory de Chicago Durant un temps fou clarinetista en una orquestra d’estil Dixieland El 1946 es traslladà a Nova York, on tocà amb Charlie Parker i Dizzy Gillespie, entre altres músics Poc després formà un sextet i enregistrà algunes peces A partir del 1950 reduí la seva activitat interpretativa i es dedicà principalment a la docència Les seves teories tingueren una gran…
,
Bernat Tort
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (1146-63).
Fou el principal endegador de l’arxidiòcesi tant en l’aspecte intern com extern Establí el capítol de canonges 1154 sota la modalitat augustiniana i organitzà la demarcació de la diòcesi per mitjà de dues butlles del papa Anastasi IV del 1154, en les quals es detallen les parròquies de l’arxidiòcesi i gràcies a les quals féu notables reclamacions de parròquies als bisbats de Barcelona i de Vic, que només obtingué en part Malgrat tot, la delimitació fou imprecisa, com ho revela el plet que mantingué amb el bisbe de Barcelona per la jurisdicció del lloc de Santes Creus, on s’establí la…
Santa Maria del Mor (Tàrrega)
Art romànic
El tossal del Mor s’aixeca al nord-oest de la ciutat de Tàrrega i de la serra de Sant Eloi Conquerit pel comte Ramon Berenguer I, aquest indret és esmentat des de l’any 1079, i la primera referència del seu castell data del 1119 La documentació fa esment d’una església emplaçada al mateix castell del Mor, dedicada a Santa Maria, que figura en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, després de l’església de Tàrrega, amb el nom simple de Mor En la butlla d’Alexandre III de l’any 1180, la parròquia del Mor figura sota el patronatge de la canònica de Santa…
Santa Maria de Gebut (Soses)
Art romànic
Actualment Gebut és una partida situada a migdia del terme municipal El despoblat de Gebut es localitza sobre un dels tossals del primer nivell de la terrassa de la ribera dreta del Segre, en un indret que domina una panoràmica molt àmplia de l’horta del baix Segre Era un sector densament poblat per moriscos De la seva església de Santa Maria, se n’han descobert recentment vestigis durant les excavacions del castell i vilatge de Gebut L’origen de l’actual despoblat de Gebut s’ha de buscar en una de les fortaleses islàmiques més importants de la taifa de Lleida El lloc i el castell de Gebut…
Rafael Andreu i Guerrero
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat sacerdot l’any 1796 Marxà a Amèrica, a Xile, on s’establí com a membre de la Congregación de Clérigos Menores de Lebrija A l’illa de León conegué Juan Antonio Bauzà, predicador i catedràtic de teologia a la província de Xile Hi treballà amb els indis de Paposo Xile Posteriorment, juntament amb Bauzà, Miguel Romero Reyes i el llec i arquitecte Ignasi Teran, anà a Montevideo 1803 Més tard, esdevingut un eclesiàstic destacat i rebuda la nominació de bisbe auxiliar, el bisbe de Santiago es negà a consagrar-lo, però finalment ho aconseguí a Buenos Aires Fou successivament…
Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco
Art
Historiador de l’art, deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors.
Estudià a Saragossa Fou doctor en filosofia i lletres 1944 i llicenciat en dret 1934, i catedràtic de la Universitat de València —abans ho fou de la de La Laguna— i de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles 1942-68, d’on fou director més de quinze anys, des del 1951 Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València 1972-73 Director del Museu de Belles Arts de València 1962, del servei d’estudis artístics de la institució Alfons el Magnànim de la diputació i de la secció valenciana de l’institut d’art Diego Velázquez del CSIC, membre 1941 i president…
fals bordó
Música
Tècnica de composició apareguda a França durant el segle XV consistent a afegir dues veus per sota d’un cantus firmus a distància de 4a i de 6a, tot obtenint un moviment paral·lel de les tres veus emmarcat per acords d’8a i 5a.
Només les veus extremes s’escrivien mentre que la veu central es realitzava en el moment de l’execució S’utilitzava en peces breus o seccions de peces més llargues contrastant amb altres seccions contrapuntístiques i, sovint, s’afegia a la partitura les paraules faux bordon per indicar on començava aquest procediment La seva primera aparició coneguda apareix en la Missa Sancti Iacobi 1430 de G Dufay És un recurs emprat sobretot pels compositors de l’Escola de Borgonya No s’ha resolt definitivament l’origen etimològic de l’expressió Alguns autors consideren que fa referència a un baix bordó…
viola de roda

Viola de roda
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda fregada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància en forma de vuit, amb una maneta que fa girar una roda de fusta adjacent al pont Accionada per la mà de l’instrumentista, la maneta posa en moviment la roda que frega continuadament les cordes tot produint el so La llargària de les dues cordes melòdiques -generalment afinades a l’uníson- es modifica mitjançant unes tangents que, mogudes des d’un teclat collocat en un lateral de la caixa, trepitgen les cordes de forma semblant a com ho fan els dits en…
Fermí Vélez Bisbe

Fermí Vélez Bisbe
ARXIU FAMÍLIA VÉLEZ BISBE
Automobilisme
Pilot d’automobilisme.
S’inicià en el kàrting, i fou campió de Catalunya i d’Espanya Passà als monoplaces, primer a la Fórmula 1430 i, posteriorment, a la Fórmula 3 amb l’equip Racing for Spain, on estigué dos anys competint als campionats anglesos Tornà a Espanya per córrer en la modalitat de muntanya i guanyà el títol estatal en la categoria de turismes 1982 i en l’absoluta 1985, cosa que li permeté trobar suport per a tornar a competir en l’àmbit internacional Ho feu en resistència, i disputà el Mundial a partir del 1986 i les 24 Hores de Le Mans El 1987 entrà a l’equip Spice Pontiac, amb el qual…
Joan de Garganta i Fàbrega
Història del dret
Política
Art
Polític i assagista.
Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà i germà del teòleg Josep Maria de Garganta i Fàbrega i del farmacèutic i botànic Miquel de Garganta i Fàbrega Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, a Revista d’Olot , El Matí , La Publicitat i Revista de Catalunya , amb articles sobre temàtica literària, artística, política i cultural fundà La Gaseta d’Olot 1930 i La Ciutat d’Olot 1932 Contribuí al desvetllament cultural i cívic de la seva vila nadiua Fou militant d’Acció Catalana 1930-39 i alcalde d’Olot 1931-32 Participà en…
,