Resultats de la cerca
Es mostren 4995 resultats
Miquel Blay i Fàbregas
Escultura
Escultor.
De 14 anys a 22 treballà al taller d’estatuària religiosa dels germans Vayreda A Olot, amb el mestre Josep Berga i Boix, adquirí un domini depurat del dibuix i de la tècnica de l’escultura, amb el qual, posat al servei de la seva inspiració i del seu geni, creà un art personalíssim ple de vida i de força expressiva La seva obra marcà una fita en l’evolució artística del país, en una època de decadentisme escultòric acusat Cursà estudis a París i a Roma fins el 1893 El 1894 tornà a París a emprendre la vida professional fins que el 1906 s’establí a Madrid, on bastí conjunts monumentals Entre…
Felip Bertran i d’Amat
Historiografia
Dret
Jurisconsult i historiador.
Fill de Josep Bertran i Ros i pare del polític Josep Bertran i Musitu Jurista format en l’escola historicista, presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1870-71, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1902-03 i l’Acadèmia de Bones Lletres 1907-11 També collaborà en la premsa conservadora i es vinculà a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Feu dictàmens i diverses obres en defensa del dret civil català, com a principal element de definició i de pervivència del caràcter del país És de destacar el discurs pronunciat a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona…
,
Valeriano Bozal Fernández
Art
Historiador de l’art castellà.
Llicenciat en filosofia per la Universidad Complutense de Madrid, on des del 1970 impartí la docència com a catedràtic Molt vinculat durant bona part de la seva trajectòria al Partido Comunista de España, el seu punt de vista sobre l’art, tant el contemporani com el d’altres èpoques, posa l’accent en el vessant sociològic, especialment influït pel pensament marxista Destacà com a estudiós de l’obra de Francisco de Goya, i és considerat un dels experts mundials sobre el pintor Collaborador del Museu del Prado, participà en l’ Enciclopedia del Museo del Prado 2006, un projecte collaboratiu i d’…
Jorge Urrutia Blondel
Música
Compositor i musicòleg xilè.
Estudià piano amb R Hügel i composició amb PH Allende i D Santa Cruz Wilson L’any 1928 viatjà a París, on fou alumne de Ch Koechlin, P Dukas i N Boulanger, i després estudià a Berlín amb P Hindemith i H Mersmann El 1931, de nou a Xile, ensenyà teoria, harmonia i composició al Conservatori Nacional de la capital Fou secretari i degà de la Facultat de Ciències i Arts Musicals de la Universitat de Xile i investigador de l’Institut d’Investigacions Musicals a Santiago Les seves obres mostren la influència del nacionalisme, el postimpressionisme i el neoclassicisme D’altra banda,…
Miloslav Kabelác
Música
Compositor i director d’orquestra txec.
Es formà al Conservatori de Praga amb K Jirák composició, P Dedecek direcció d’orquestra i V Kurz piano També estudià orgue Del 1932 al 1954 exercí com a productor musical i director d’orquestra a Ràdio Praga, amb un parèntesi marcat pels anys de l’ocupació nazi Del 1958 al 1962 fou professor de composició a l’Acadèmia de les Arts Musicals En el període 1968-70 impartí seminaris de música electrònica Per als Percussionistes d’Estrasburg compongué expressament Huit inventions , opus 45 1962, obra en què conviuen llenguatges molt divergents en el temps i l’espai En la seva obra,…
Maur Ametller
Música
Compositor català.
Del 1758 al 1765 estudià música amb Josep Anton Martí i Benet Julià, a l’Escolania de Montserrat Acabats els estudis, volgué quedar-se al monestir, però els seus pares no li ho permeteren Realitzà estudis eclesiàstics, fou ordenat de sacerdot i el 1786, després de la mort dels seus pares, prengué l’hàbit benedictí Tenia una magnífica veu de baríton i fou nomenat cantor major, càrrec que exercí durant vint anys Després es retirà a Sant Benet de Bages Introduí modificacions en la tècnica del cant que donaven més sumptuositat a les funcions litúrgiques Compongué la Salve solemne , que es cantava…
Marta Ptaszynska
Música
Compositora i percussionista polonesa.
Es graduà en música a les acadèmies de Varsòvia i Poznan, i rebé una beca per a estudiar amb Nadia Boulanger a París Del 1972 al 1974, una altra beca la dugué a l’Institut de Música de Cleveland EUA, on estudià amb Cloyd Duff, Richard Weiner i Donald Erb, mentre impartia conferències sobre música polonesa i feia concerts per tot el país En 1974-77 ensenyà al Bennington College de Vermont, i aquest darrer any fou nomenada compositora resident de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i Santa Barbara El curs 1984-85 ensenyà a la Universitat d’Indiana Ha guanyat dos premis de la Percussive…
Friedrich Hegel
Música
Filòsof alemany.
Estudià a Stuttgart i al seminari protestant de Tübingen Després d’una etapa com a preceptor fou professor a les universitats de Jena, Heidelberg i Berlín, de la qual esdevingué rector Com totes les altres arts, la música tingué una parcella en el sistema filosòfic de Hegel No obstant això, per a aquest pensador, el sentit filosòfic de la música només es constitueix quan es descobreix el seu contingut com a moment del desplegament de l’ésser en si i per a si l’Absolut o l’Esperit Al costat de la inflamació metafísica de la música que suposà el romanticisme contemporani de Hegel,…
Giulio Zorzisto Luigi Strozzi
Música
Llibretista, poeta i dramaturg italià.
Era fill adoptiu d’una potentada família veneciana amb destacats representants en les arts i les lletres Estudià dret i, després d’intentar fer carrera en la jurisprudència romana, retornà a Venècia cap al 1620 i hi dugué a terme una intensa activitat cultural Fundà l’Accademia degli Unisoni, dedicada a la música A banda de les seves cròniques sobre la vida i els personatges musicals de la ciutat, entre les quals sobresurt una semblança de la soprano Anna Renzi 1644, la seva producció de llibrets d’òpera La finta pazza Licori , Proserpina rapita , Delia, o sia La Sera sposa del…
Walter Felsenstein
Música
Director d’escena, productor, actor i empresari austríac.
Estudià arts interpretatives al Burgtheater de Viena en 1921-23 i debutà com a actor aquest darrer any a Lübeck El 1925 anà a Breslau Silèsia i començà a exercir de productor i d’assessor teatral i continuà aquesta tasca a Basilea, Friburg de Brisgòvia, Colònia, Frankfurt i, després de la guerra, a Berlín També treballà fora d’Alemanya i realitzà alguns films musicals El 1959 ocupà el càrrec de professor de l’Akademie der Künste a Berlín i el 1962 en fou nomenat vicepresident Feu importants aportacions pel que fa a la producció operística i rebutjà els convencionalismes que hi…