Resultats de la cerca
Es mostren 4193 resultats
port Negre d’Urgell
Pas pirinenc (2.620 m) que comunica el municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) i la parròquia d’Andorra la Vella, entre el pic Negre d’Urgell, a l’E (2.659 m), i el de Claror, a l’W.
La vall del port Negre drena les aigües que vessen cap al Segre
sa Muntanya
Nom que designa una de les unitats paisatgístiques de Mallorca, que correspon a la serra de Tramuntana amb el litoral que origina (costa brava mallorquina, fins a les badies de Palma i de Pollença) i les valls intramontanes (longitudinals i transversals).
puig de Torreneules

puig de Torreneules
© Xevi Varela
Cim
Pic (2.711 m) de la serra que, despresa de la línia de crestes que separa el Conflent del Ripollès al pic de la Fossa del Gegant, separa les valls de Núria i de Freser, dins el municipi de Queralbs (Ripollès).
S’alça entre el coll de Fontnegra i el coll de Torreneules 2550 m
estepa de Baraba
Vall
Regió de la Sibèria Occidental, Rússia, limitada a l’est i a l’oest per les valls de l’Obi i de l’Irtyš respectivament, al sud per l’estepa de Kulundina i al nord per la regió de Vas’uganje.
Planura de 117 000 km 2 , sempre per sota dels 200 m d’altitud i de clima continental extrem, és coberta per la vegetació pròpia de l’estepa, interrompuda per nombrosos llacs Els recursos econòmics són l’agricultura blat i farratge i la ramaderia de bovins Els principals nuclis urbans són Barabinsk i Tatarsk
pic d’Estatats
Cim
Cim (2.951 m), el més occidental del massís de la Maladeta, dins el terme de Benasc (Ribagorça), en la cresta que separa les valls de Vallhiverna i de Cregüenya, anomenada, entre aquest pic i el de Cregüenya, vall d’Estatats.
serra de Crevillent
Serra
Alineació muntanyosa (835 m alt.) del País Valencià, que limita el camp d’Elx (Baix Vinalopó) i l’horta d’Oriola (Baix Segura), al sud, de les Valls del Vinalopó, al nord, continuada ja dins Múrcia per la serra de Favanella.
Constitueix el front rectilini del subbètic valencià més meridional orientada de WSW a ENE, de 12 km de llargada, és un anticlinal de nucli juràssic i triàsic, arrasat en part per l’erosió previndoboniana, amb un front possiblement fallat flanqueja el nucli, pel sud, el Cretaci calcari i margós, cobert en discordança pel Vindobonià transgressiu i plegat que forma la major part del coster per damunt els 150 m alt El raiguer o piedmont de conglomerats i argiles roges continentals, potser villafranquianes, és un dels glacis més espectaculars del País, malgrat que localment mostra nombrosos…
deu
Geologia
Aflorament d’aigua a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d’una capa aqüífera amb aquesta superfície, la qual cosa s’esdevé generalment als vessants de les valls i els barrancs i en els flancs dels plecs.
Com a principals causes geològiques intervenen la disposició dels estrats permeables i impermeables, la tectònica local i la porositat de les diferents capes, bé que hi ha també causes fisiogràfiques i climàtiques, com l’extensió de les conques hidrogràfiques, la vegetació i el percentatge d’infiltració i la quantitat d’aigua de pluja recollida Segons llur cabal, les deus són constants, variables, intermitents i fins i tot efímeres La composició química de l’aigua és en funció de la natura de les roques que travessa, i la temperatura és funció de la profunditat de la capa aqüífera Les deus d’…
Els ambients zonals medioeuropeus i atlàntics
Consideracions generals La fageda, la pineda de pi roig i el prat són els tres elements fonamentals del paisatge montà, del qual és una esplèndida mostra aquesta obaga de l’Ardericó Berguedà Ernest Costa Per damunt de les terres mediterrànies i submediterrànies i per sota de la muntanya subalpina i alpina, se situa, en el nostre territori, la zona que anomenen muntanya mitjana plujosa, la qual gaudeix d’unes condicions climàtiques de tipus medioeuropeu o atlàntic que permeten la installació de vegetació que correspon al domini dels boscos caducifolis temperats, propis de l’Europa humida En…
L’organització territorial i política del territori de la Ribagorça a l’època feudal
Art romànic
Introducció D’antuvi, la Ribagorça, o “país de les ribes tallades” segons J Coromines, presentava una orografia força trencada i, per tant, poc propícia per a afaiçonar una unitat poiítica De l’època visigòtica ha arribat ressò d’una sèrie de terrae de tradició romana, però pel que fa al cor de la comarca només es pot intuir l’existència d’una primitiva entitat a partir de notícies retrospectives De les primeres dades documentals, es pot extrapolar l’organització del país d’acord amb els antics pagi formats per les valls, com ara els d’Orrit, Suert i Ribagorça, sense relació aparent entre…
catedral de Vic
Vista de la catedral de Vic amb el conjunt d’edificis que l’envolten, al nucli antic de la ciutat
© Fototeca.cat
Temple principal del bisbat de Vic, que té com a titular sant Pere.
Evolució de les edificacions El primer centre episcopal i la primitiva catedral, documentada des del 516, es trobaven a tocar del temple romà, a l’àrea ocupada actualment per l’església de la Pietat foren destruïts per les incursions sarraïnes i la destrucció de la ciutat del 826 En repoblar-se la ciutat a partir del 879 i erigir-se de nou el bisbat vers el 885, es construí un nou grup d’esglésies episcopals a la part baixa de la ciutat, prop del nou Vicus Ausonae , dedicades a sant Pere, santa Maria i sant Miquel, a les quals, per la precocitat de la primera construcció, calgué fer noves…