Resultats de la cerca

Defensa conegut com Paco Boronat que s’inicià en el CH Catalunya i jugà en l’Associació Valdemia abans de fer-ho amb el Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual guanyà quatre Campionats d’Espanya 1954-57 i cinc de Catalunya 1952, 1953, 1955, 1956, 1958 Amb la selecció espanyola fou dues vegades campió del món 1954, 1955 i tres campió d’Europa 1954, 1955, 1957 També participà en els Mundials del 1958 i del 1960 Com a entrenador, dirigí la selecció espanyola júnior, que aconseguí el Campionat d’Europa 1962, i l’absoluta 1962-67, amb la qual guanyà dos Campionats del Món 1964, 1966 i dos…

Debutà amb el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria el 1923 El 1924 Joan Gamper li donà la responsabilitat de la secció de rugbi del Futbol Club Barcelona, de la qual fou delegat fins el 1969 Del 1927 al 1953 exercí d’àrbitre Fou secretari de la Federació Catalana de Rugbi 1928-34 i 1974-83, vicepresident, tresorer, vocal i seleccionador El 1948 li fou concedida la insígnia d’or i brillants del FC Barcelona i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Rugbi El 1972 rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la federació catalana i el 1984 l’Orde al Mèrit de la…

S’inicià al Club Turó de Barcelona, i jugà al Creu Roja, CH Catalunya, CMC Poblenou, Cercle Barcelonista, CP Vic, Hispano Olivetti, RCD Espanyol, Sferic de Terrassa, Arrahona i Cerdanyola Després entrenà el Sabadell, el Santa Isabel i el RCD Espanyol, i compaginà aquesta tasca amb la de periodista Durant els anys setanta i vuitanta escrigué als diaris Dicen i Mundo Deportivo , i dirigí les revistes especialitzades Patin Hockey , Hockey sobre patines i Todo Hockey i mantingué en antena durant molts anys el programa Radio Hockey en diverses emissores catalanes

El 1942 fou un dels creadors de la secció d’hoquei patins del Club Natació Reus Ploms, que el 1946 es proclamà campió d’Espanya També fou un dels integrants de l’equip que aquell mateix any jugà el primer partit internacional a Reus contra el Paço d’Arcos portuguès Jugà també al Joventut de Badalona Ja retirat, fou delegat federatiu del Reus Ploms a la Federació Catalana de Patinatge, i a partir del 1964, president de la Federació Territorial de Tarragona

Jugà amb l’Apolo Patín Club 1952-54, el Club Patí Voltregà, amb el qual ascendí a segona divisió, el Futbol Club Barcelona 1957-60 i el Club Esportiu Laietà, on un cop retirat exercí com a delegat de la secció d’hoquei 1966-68 Com a directiu, formà part de la junta del Laietà 1969-75, que presidí a partir del 1988, i fou vicepresident del Club Nàutic Pineda El 1996 fou nomenat patró de la Fundació del Bàsquet Català, i el 1998 formà part del Senat del Tennis Català Rebé la distinció de millor directiu de club de Catalunya 1990 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2003

Davanter, excepte una temporada en el Futbol Club Barcelona 1961-62, tota la seva trajectòria transcorregué en el Reus Deportiu 1954-74 Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72, set Lligues 1966, 1967, 1969-73, quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973, un Campionat de Catalunya 1967 i un Mundial oficiós de clubs 1969 Amb la selecció espanyola, de la qual fou el capità, jugà 114 partits i guanyà tres Campionats del Món 1966, 1970, 1972 i un d’Europa 1969 Es retirà el 1974 Posteriorment fou seleccionador espanyol 1976-78 i guanyà el Mundial 1976 Formà part de la directiva del Reus Deportiu durant…

El 2008 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del PSG Móstoles Amb el Barça ha guanyat tres Lligues 2011, 2012, 2013, tres Copes d’Espanya 2011, 2012, 2013, quatre Copes del Rei 2011-14, dues Copes d’Europa 2012, 2014 i tres Copes Catalunya 2008, 2009, 2010 Amb la selecció italiana guanyà dues medalles de bronze al Campionat del Món 2008, 2012 i un Campionat d’Europa 2014

Formà part dels equips de natació i waterpolo del Club Natació Atlètic 1939-52 i guanyà el trofeu al nedador més jove de la travessia del port de Barcelona 1940 Fou directiu del CN Atlètic 1948-52, 1964-68 i del CN Atlètic-Barceloneta 1992-97, 1998-2012, de les federacions catalana 1950-67 i espanyola 1961-77, en les quals presidí la comissió de waterpolo 1978-82, 1983-84 respectivament, i de la Lliga Europea de Natació LEN, com a membre del comitè de waterpolo 1974-78 Com a entrenador, dirigí diversos equips catalans i estatals, i fou seleccionador català de natació 1955 i espanyol de…

S’inicià en la pràctica esportiva al Club de Mar de Barcelona en les seccions de natació i rem, de les quals fou fundador, i de waterpolo Abandonà aquesta entitat per competir amb el Club Natació Barcelona Guanyà les primeres regates de rem en categoria iol de quatre remers amb timoner 1919 Es proclamà campió d’Espanya d’outrigger de quatre 1921 i outrigger de vuit 1922 També fou campió de Catalunya de iol de quatre en punta i timoner 1921 i outrigger de vuit 1922 Participà en dues ocasions en els Campionats d’Europa de rem en categoria outrigger de quatre 1921, 1922 El 1920 esdevingué capità…

Fill de pares catalans, jugà a futbol amb el CD Marathón i en tennis es proclamà campió centreamericà El 1921 es traslladà a Barcelona per estudiar i jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1923-32 Lateral dret mai va patir cap expulsió ni amonestació Quan marxà Zamora, esdevingué capità de l’equip Guanyà una Copa 1929 i un Campionat de Catalunya 1929 En honor seu es creà la Penya Saprissa, que fou un autèntic planter de jugadors de l’Espanyol A l’agost del 1932 fou nomenat president d’honor del club blanc-i-blau Debutà amb la selecció catalana a París 1925 i hi jugà diverses vegades En tennis…