Resultats de la cerca

Davanter format al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà una Copa de la CERS 2002 El 2003 fitxà pel Futbol Club Barcelona Amb l’equip blaugrana conquerí vuit Copes d’Europa 2004, 2005, 2007, 2008, 2010, 2014, 2015, 2018, cinc Copes Intercontinentals 2006, 2009, 2015, 2019, 2024, vuit Copes Continentals 2004-08, 2010, 2015, 2018, una Copa de la CERS 2006, setze Lligues 2004-10, 2012, 2014-21, onze Copes del Rei 2005, 2007, 2011, 2012, 2016, 2017, 2018, 2019, 2022-24 i dotze Supercopes d’Espanya 2005, 2006, 2008, 2009, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2018, 2021,…

Destacà com a problemista, faceta en què s’inicià el 1883 amb el mestre Josep Tolosa Estudiós dels escacs, posseïa una gran biblioteca temàtica La seva obra més important fou Manual de ajedrez para uso de los principiantes 1905-12, però també publicà Sesdek shakproblemoj 1909 –una collecció de seixanta dels seus problemes, escrit en esperanto – i una monografia sobre el gran compositor de problemes d’escacs Valentí Marín, titulada Un gran artista en ajedrez 1913 D’altra banda, fou organitzador i àrbitre de diferents campionats El 1930 rebé un homenatge al Club d’Escacs Barcelona, que el…

Format al Club Natació Barceloneta, l’any 1962 guanyà la Travessia del Port de Barcelona El 1963 ingressà a la Residència Blume i s’entrenà amb l’holandès Jan Freese Competí fins el 1969 i guanyà tretze títols catalans i quaranta-sis d’estatals, tant en piscina curta com de 50 m, en deu proves diferents i en tots els estils excepte en esquena Establí trenta-vuit rècords de Catalunya i cinquanta-set d’Espanya Fou internacional en vuitanta-una ocasions i participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 i de Mèxic 1968 i en el Campionat d’Europa 1966, en el qual fou finalista als 400 m lliure…

Jugà amb l’Apolo Patín Club 1952-54, el Club Patí Voltregà, amb el qual ascendí a segona divisió, el Futbol Club Barcelona 1957-60 i el Club Esportiu Laietà, on un cop retirat exercí com a delegat de la secció d’hoquei 1966-68 Com a directiu, formà part de la junta del Laietà 1969-75, que presidí a partir del 1988, i fou vicepresident del Club Nàutic Pineda El 1996 fou nomenat patró de la Fundació del Bàsquet Català, i el 1998 formà part del Senat del Tennis Català Rebé la distinció de millor directiu de club de Catalunya 1990 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2003

Davanter, excepte una temporada en el Futbol Club Barcelona 1961-62, tota la seva trajectòria transcorregué en el Reus Deportiu 1954-74 Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72, set Lligues 1966, 1967, 1969-73, quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973, un Campionat de Catalunya 1967 i un Mundial oficiós de clubs 1969 Amb la selecció espanyola, de la qual fou el capità, jugà 114 partits i guanyà tres Campionats del Món 1966, 1970, 1972 i un d’Europa 1969 Es retirà el 1974 Posteriorment fou seleccionador espanyol 1976-78 i guanyà el Mundial 1976 Formà part de la directiva del Reus Deportiu durant…

El 2008 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del PSG Móstoles Amb el Barça ha guanyat tres Lligues 2011, 2012, 2013, tres Copes d’Espanya 2011, 2012, 2013, quatre Copes del Rei 2011-14, dues Copes d’Europa 2012, 2014 i tres Copes Catalunya 2008, 2009, 2010 Amb la selecció italiana guanyà dues medalles de bronze al Campionat del Món 2008, 2012 i un Campionat d’Europa 2014

Formà part dels equips de natació i waterpolo del Club Natació Atlètic 1939-52 i guanyà el trofeu al nedador més jove de la travessia del port de Barcelona 1940 Fou directiu del CN Atlètic 1948-52, 1964-68 i del CN Atlètic-Barceloneta 1992-97, 1998-2012, de les federacions catalana 1950-67 i espanyola 1961-77, en les quals presidí la comissió de waterpolo 1978-82, 1983-84 respectivament, i de la Lliga Europea de Natació LEN, com a membre del comitè de waterpolo 1974-78 Com a entrenador, dirigí diversos equips catalans i estatals, i fou seleccionador català de natació 1955 i espanyol de…

S’inicià en la pràctica esportiva al Club de Mar de Barcelona en les seccions de natació i rem, de les quals fou fundador, i de waterpolo Abandonà aquesta entitat per competir amb el Club Natació Barcelona Guanyà les primeres regates de rem en categoria iol de quatre remers amb timoner 1919 Es proclamà campió d’Espanya d’outrigger de quatre 1921 i outrigger de vuit 1922 També fou campió de Catalunya de iol de quatre en punta i timoner 1921 i outrigger de vuit 1922 Participà en dues ocasions en els Campionats d’Europa de rem en categoria outrigger de quatre 1921, 1922 El 1920 esdevingué capità…

Fill de pares catalans, jugà a futbol amb el CD Marathón i en tennis es proclamà campió centreamericà El 1921 es traslladà a Barcelona per estudiar i jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1923-32 Lateral dret mai va patir cap expulsió ni amonestació Quan marxà Zamora, esdevingué capità de l’equip Guanyà una Copa 1929 i un Campionat de Catalunya 1929 En honor seu es creà la Penya Saprissa, que fou un autèntic planter de jugadors de l’Espanyol A l’agost del 1932 fou nomenat president d’honor del club blanc-i-blau Debutà amb la selecció catalana a París 1925 i hi jugà diverses vegades En tennis…

Practicà diversos esports En atletisme, fou campió de Catalunya dels 110 m tanques 1950 amb el Club Natació Barcelona Jugà a hoquei sobre herba amb el Reial Club de Polo de Barcelona i el Futbol Club Barcelona, a futbol amb el Gimnàstic de Tarragona i a bàsquet, billar, handbol i tennis, però destacà en el tennis de taula Es federà el 1944 Formà part de l’AA Gràcia, el Playa de Oro i l’Ariel, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya per equips 1952 i subcampió d’Espanya individual 1953 El 1954 disputà el Campionat del Món Residí sis anys a Sevilla, on guanyà dotze títols d’…