Resultats de la cerca
Es mostren 6499 resultats
Castell de Passanant
Art romànic
Situació Basament dels murs d’aquest castell desaparegut, fet amb grans carreus, visibles gràcies a les excavacions que s’hi han realitzat ECSA - J Bolòs Les escasses restes del castell de Passanant són situades a la part alta del poble, entre les darreres cases que hi ha al nord-oest de la població i la carretera actual Mapa 34-15390 Situació 31TCF497996 Per a anar a Passanant cal seguir la carretera local T-222, que de Forès es dirigeix a Ciutadilla, i havent fet un recorregut aproximat d’uns 13 km arribarem a Passanant JBM Història Un dels primers esments documentals d’aquest indret —…
Fortificació de Safranals (Fraga)
Art romànic
Situació Antiga fortalesa andalusina construïda en un turó del marge esquerre del Cinca, al nord de Fraga, destruïda al moment de la conquesta de la vila ECSA - J Bolós Les restes d’aquesta fortificació es troben al cim d’un turó aïllat a la terrassa del marge esquerre del Cinca, a uns 650 m al nord del nucli urbà de Fraga, a la partida dita de Safranals, de la qual pren el nom Mapa 31-15 387 Situació 31TBG787019 Per a accedir-hi des de la ciutat de Fraga, cal agafar un camí asfaltat que surt en direcció nord des del barri dit de les Drassanes, el qual s’enfila fins al cim de la partida de…
Castell de Querol (Porta)
Art romànic
Situació Vista aèria del centre de la vall de Querol, presidida pel castell homònim, que defensava el pas natural entre la Cerdanya i els territoris dels comtes de Foix ECSA - F Tellosa Castell situat al costat del riu Querol, al centre de la vall, damunt de les cases del poble, molt a prop de la carretera Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 37” N - Long 1° 46’ 55” E Si seguim la carretera que va de la Guingueta d’Ix a Pimorent, trobarem a mà dreta, passada la Tor de Querol, el poblet de Querol, el qual resta sota la roca on s’alça el castell JBM Història El lloc de Querol és un dels més…
La restauració dels centres històrics
Taber Mons Barcinonensis , JRubió, 1927 SPADB La discussió sorgida arran de la proposta de Joan Rubió i Bellver per a la sistematització de la zona situada entorn de la catedral de Barcelona i delimitada per l’avinguda de la Catedral, el carrer del Bisbe, el carrer de Jaume I i la Via Laietana, és representativa de com es volia abordar la restauració dels edificis de valor històric Aquesta proposta va ser defensada pel mateix Rubió en el seu llibre Taber mons Barcinonensis Observaciones escritas después de la exposición pública de las “Visiones” del Táber en el Claustro de la Catedral ,…
dinosaures
Paleontologia
Nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l’era secundària que provenen dels arcosaures i que són continguts en dos ordres: saurisquis i ornitisquis.
Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…
Vila closa i castell de Castellnou d’Oluja (Cervera)
Art romànic
Situació Torre i fragments de muralla, que tot i algunes reformes posteriors són els elements més antics d’aquest castell ECSA-J Bolòs La localitat de Castellnou d’Oluja i les restes del seu castell es troben a la riba esquerra del Sió, prop dels nuclis de la Prenyanosa i Malgrat Mapa 34-14 361 Situació 31TCG585184 Per a arribar a Castellnou d’Oluja des de Cervera cal seguir la carretera L-311, que mena a Guissona Superats 4 km, hi ha una cruïlla on caldrà prendre el camí de la dreta Després d’1 km s’arriba al poble de Castellnou d’Oluja JRG-DRR-JIR-JMT Història La vila de Castellnou s’…
Castell i vila fortificada de la Roca d’Albera
Art romànic
Situació Vista aèria de la població de la Roca d’Albera, que s’estén pels vessants del turó on són visibles encara les restes del seu castell ECSA - Jamin La població de la Roca d’Albera s’estén als vessants del turó coronat per les restes del seu castell El conjunt presenta dos recintes fortificats, un corresponent al castell i un altre, més ampli, que engloba tot el nucli antic Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 19,8” N - Long 2° 56’ 3,6” E Hom arriba a la Roca d’Albera per la carretera D-2, que surt de la N-114 a l’entrada d’Argelers PP Història El topònim la Roca és eminentment casteller…
Sant Fost de Campsentelles
Art romànic
Situació Dos aspectes de les ruïnes de l’antiga parròquia de Sant Fost, incendiada i destruïda el 1936, on és visible l’obertura d’un absis de l’extrem de tramuntana de la nau M D Filgueira Les restes del que fou l’antiga parròquia de Sant Fost, també anomenada “la Vella”, es troben situades al costat sud-oest de la població Més al mig de la vila hi ha la nova església parroquial, iniciada després del 1939 i acabada l’any 1978, que rebé el mateix nom Mapa L37-15393 Situació 31TDF359961 Per anar-hi cal agafar la carretera que surt de Mollet del Vallès en direcció a Badalona Una vegada situats…
Sant Jaume de Llierca
Sant Jaume de Llierca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall del Fluvià, aigua avall de Montagut, fins a la confluència amb el Llierca.
Situació i presentació Termeneja amb els municipis d’Argelaguer E, Montagut N i W, Sant Joan les Fonts SW, Santa Pau S i Sant Ferriol S i SE El territori que es troba a la dreta del Fluvià és accidentat per la presència dels vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, dels quals davallen els torrents de Ca n’Illa i de Miana límits SW i SE, respectivament Hi ha una font d’aigües sulfuroses vora el límit del terme amb Argelaguer El sector septentrional, a l’esquerra del Fluvià, és planer i s’hi localitzen la població i els conreus El municipi comprèn, a més del poble de Sant…
Llíria
Vista panoràmica de Llíria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Camp de Túria, que ocupa una gran part de la comarca, al camp de Llíria, al seu sector nord-occidental.
És accidentat, al N, pels contraforts meridionals de les serres que separen els Serrans i l’Alt Palància del Camp de Túria les Ombries, 881 m alt, i és drenat principalment per les rambles Castellarda i Primera de Llíria, afluents del Túria per l’esquerra L’àrea no conreada és coberta de pinedes i matollars, en part de propietat municipal, tradicionalment aprofitades com a pasturatges d’hivern pels ramats d’ovins castellans i aragonesos L’agricultura ocupa més de 13000 ha Les 600 ha, que aprofitaven l’aigua de la important font de Sant Vicent, que una xarxa de séquies distribueix, produeixen…