Castell de Passanant

Situació

Basament dels murs d’aquest castell desaparegut, fet amb grans carreus, visibles gràcies a les excavacions que s’hi han realitzat.

ECSA - J. Bolòs

Les escasses restes del castell de Passanant són situades a la part alta del poble, entre les darreres cases que hi ha al nord-oest de la població i la carretera actual.

Mapa: 34-15(390). Situació: 31TCF497996.

Per a anar a Passanant cal seguir la carretera local T-222, que de Forès es dirigeix a Ciutadilla, i havent fet un recorregut aproximat d’uns 13 km arribarem a Passanant. (JBM)

Història

Un dels primers esments documentals d’aquest indret —originat a l’edat mitjana a redós del seu castell— data dels anys 1079 o 1080, en una escriptura per la qual Ramon Berenguer II donà a Bernat Amat la quadra de Poal, situada dins el terme del castell de Forès; entre les afrontacions territorials d’aquesta quadra s’esmenta el termino de Passanant.

A l’inici del segle XII és mencionat per primer cop el castell de Passanant; es tracta d’un document datat el 1123, pel qual els germans Ponç i Ramon de Cervera establiren entre ells una concòrdia respecte a la residència en la fortalesa de Passanant; segons el pacte al qual arribaren, l’un i l’altre hi viurien alternativament cada any, per bé que ambdós tindrien el dret d’entrar-hi i sortir-ne sempre que volguessin. Poc temps després, segons indica J. Miret i Sans, el domini senyorial sobre Passanant passà a la família Òdena, atès que el 1152, Ramon Guillem d’Òdena va infeudar el castell de l’indret juntament amb el castlà i la meitat de la senyoria a Guillem de Castellar, el qual li reté homenatge de fidelitat. Tanmateix, els Cervera, com a senyors eminents del lloc, van mantenir uns certs drets tal com demostren tot un seguit de documents atorgats a la segona meitat del segle XII. Així, l’any 1166, Ramon de Cervera i la seva muller Ponceta infeudaren a Arnau de Fonolleres la sisena porció del delme que rebien sobre Passanant, i el 1175, els mateixos esposos donaren al monestir de Santa Maria de Poblet un mas situat dins del terme del castro de Passanant. Cal dir que tres anys abans d’aquesta darrera donació, el 1172, Ramon de Cervera havia fet el seu testament, atorgat el dia 19 d’octubre, en el qual llegava al seu fill Pere el castrum de Passanant amb tots els seus drets i béns, i si aquest moria sense descendència, aquests havien de passar al seu altre fill, dit Guillem de Guardiolada.

La continuïtat del domini dels Cervera sobre aquesta zona es fa ben palesa a l’inici del segle XIII. De ben segur que Pere degué morir sense fills, ja que l’any 1202, el seu germà, l’esmentat Guillem de Guardiolada, donà al monestir de Santes Creus alguns dels drets que posseïa al lloc i castell de Passanant.

Uns guants anys més tard, el mateix Guillem de Guardiolada, en atorgar la seva acta testamentària datada el 1234, llegà a la seva filla Mateua, casada amb Galceran de Pinós, tota la senyoria que ell posseïa al castell de Passanant i a molts altres castells d’aquella contrada. En morir Mateua sense descendència, el seu marit feu reclamació de tots els béns de la seva difunta esposa; no obstant això, aquests passaren a una germana d’aquesta anomenada Gueraua, priora del convent d’Alguaire, la qual el 1261 va donar tots els drets que ella tenia sobre Passanant a l’orde de l’Hospital; alhora, la seva mare Marquesa, vídua de Guillem de Guardiolada, traspassà també els drets que ella posseïa al castrum de Passanan al mateix orde uns quants anys més tard, el 1266. Els hospitalers aconseguiren a més tota la jurisdicció sobre aquest indret mitjançant la compra que el gran prior de Catalunya, Guillem de Guimerà, feu a l’infant Joan I el 1380. Fins el 1406 el castell i lloc de Passanant estigué incorporat al patrimoni de la comanda de Cervera i, posteriorment, passà a la de Barcelona, en la qual restà fins a l’extinció de les senyories al segle XIX. (EPF)

Castell

Actualment, del castell de Passanant, gràcies a les excavacions que s’hi han realitzat, són visibles alguns fragments de paret i algunes pedres que permeten de reconstruir-ne d’una forma aproximada la planta. D’acord amb el que podem veure, potser tenia una planta quadrangular. La paret més ben conservada és la del NE, amb una longitud d’almenys uns 8 m. Amb dificultat s’endevina per on passava la paret del NW, que havia de tenir una longitud semblant, d’uns 8 m. Finalment, hom troba algunes pedres de la paret del SW fins a uns 6 m de l’angle occidental. A la banda del SE, hi ha una construcció que pot correspondre a una cisterna, que fa uns 3 m de llarg per uns 2 m d’ample.

El mur del NE, el més ben conservat, té una fonamentació que sobresurt més, feta amb uns carreus petits. Per sobre hi ha la paret, que és feta amb carreus grossos (30 cm d’alt × 55 cm de llarg), dels quals només es conserven dues filades. En principi no sabem si aquests dos aparells corresponen a construccions fetes en dos moments constructius diferents. Podríem datar aquest castell cap al segle XII o XIII. (JBM)

Excavacions arqueològiques

El mes de novembre de l’any 1990, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va realitzar quatre sondeigs arqueològics a l’indret on hi ha les restes del castell de Passanant. En una de les cales efectuades es va posar al descobert una estructura a manera de banqueta, que anava paral·lela a un mur format per quatre filades de carreus força grossos; aquest fragment de mur correspondria al costat nord del castell, on també es van localitzar les restes d’una cisterna d’obra. A banda d’aquestes descobertes, la resta de sondeigs no va donar dades suficients per a poder fornir un coneixement mínim de com era l’estructura d’aquest castell medieval, tot i que sembla que podria haver tingut una planta de base rectangular. (JJMB)

Bibliografia

  • Morera, 1897, vol. I, doc. 11, pàgs. VIII-IX
  • Miret, 1910, pàgs. 200-201
  • Fort i Cogul, 1972, pàgs. 258, 275, 294 i 459
  • Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 283-284.