Resultats de la cerca

Vida Rebé la primera formació musical del seu germà Marino, que era compositor i director d’orquestra Continuà els estudis a Florència amb J Sbolci violoncel i T Mabellini composició, tot formant part des de molt jove de l’orquestra del Teatro della Pergola de la ciutat Del 1875 al 1880 dirigí a Roma l’orquestra del Teatro Apollo, període durant el qual viatjà per Itàlia, França i Espanya El 1881 fou nomenat director de la capella de San Petronio i del Teatro Comunale de Bolonya A partir del 1885 intensificà la seva activitat a l’estranger estigué al capdavant de l’orquestra del Drury Lane a…

Començà els estudis musicals a Roma vers el 1750, i set anys més tard entrà com a sopranista a l’Acadèmia de Santa Cecília de la mateixa ciutat Durant la temporada 1764-65 debutà a Roma en l’òpera Il finto astrologo , de N Piccinni, i el 1766 tingué el seu primer paper de protagonista, a Venècia, en el Sesostri de PA Guglielmi Aquest mateix any es traslladà a Munic, al servei de l’elector Maximilià III, per al qual treballà fins el 1772 Amb el temps s’afermà com un dels millors castrats de l’època Durant la seva estada a Munic compongué les primeres òperes Piramo i Tisbe 1769 i L’eroe cinese…

No es coneix informació relativa a la seva activitat abans de l’any 1730 A partir de la dècada dels anys trenta escriví les seves primeres òperes heroiques, com ara Candace 1732 Esdevingué un compositor d’òpera força popular, sobretot al nord d’Itàlia El 1743 era a Londres com a compositor en residència al King’s Theatre i al començament del 1746 ja havia tornat a Itàlia Una de les seves òperes, Vologeso 1753, s’estrenà a Barcelona, però no s’ha pogut documentar que ell passés per la ciutat El 1758 s’establí a Milà, on ensenyà cant, escriví diverses òperes còmiques i treballà com…

Estudià composició amb G Legrenzi a Venècia i fou un dels alumnes destacats del violoncellista Petronio Franceschini a Bolonya El 1676 ingressà en l’Acadèmia Filharmònica de la ciutat i el 1683 arribà a ser-ne president A partir del 1680 aconseguí notable popularitat com a virtuós del violoncel i compositor de música vocal Al cap de set anys arribà a escriure dotze òperes, que estrenà en diverses ciutats, com Venècia, Mòdena, Torí i Bolonya La importància històrica de Gabrielli es deu principalment al seu virtuosisme amb el violoncel, cada cop més usual a l’època, i en el fet d’haver escrit…

Membre d’una família de músics, el 1693 ingressà com a compositor a United Companies al Drury Lane Theatre i aviat esdevingué un dels compositors teatrals més populars de Londres A partir del 1695 passà a treballar al Lincoln’s Inn Fields Theatre i, a més, s’encarregà de la direcció musical a la banda de música del rei, sense rebre honoraris El 1696 aconseguí un altre càrrec a la cort i entrà a formar part dels vint-i-quatre músics al servei del rei El 1700 obtingué el segon premi per la música que compongué per a la mascarada The Judgement of Paris de W Congreve, fet que contribuí a…

A partir del 1880 estudià al Conservatori de París i tingué com a mestres Savart solfeig, Th Dubois harmonia, LA Bourgault-Ducoudray història i L Delibes composició Aquest últim el censurà per la llibertat amb què utilitzava el ritme i els modes antics en les seves primeres composicions, i li prohibí optar al Premi de Roma de Composició Aquest enfrontament feu que Emmanuel estudiés amb E Guiraud, gràcies al qual conegué personalment C Debussy Llicenciat en lletres el 1887, es doctorà el 1896 amb una tesi sobre la dansa a l’antiga Grècia Del 1907 fins a la seva jubilació, el 1936…

Durant tota la seva vida compaginà professions de músic i de funcionari Com a violinista, fou un assidu dels concerts oferts per l’aristocràcia de Viena El 1771 ingressà com a violinista a la Tonkünstler-Sozietät Societat de músics El 1775 veié estrenada al teatre dels Esterházy i sota la direcció de J Haydn la seva òpera de titelles Alceste , paròdia de l’òpera homònima de ChW Gluck Després d’un seguit de collaboracions puntuals, el 1779 entrà oficialment a la cort com a músic de cambra No hi ha constància de més activitats seves a partir del 1780 Sembla que cap al 1784 deixà de…

Rebé les primeres classes de música del seu pare L’any 1675 era organista a Stade, prop d’Hamburg El 1702, i gràcies a la seva sòlida reputació, fou nomenat organista de Sant Nicolau, a Hamburg, càrrec que ocupà fins a la seva mort Fou un expert coneixedor de l’art de l’orgueneria i el seu assessorament sobre la matèria fou requerit en diverses ocasions Així, per exemple, examinà el nou orgue de la Jakobikirche, a Hamburg, i també el de la catedral de Bremen Fou un reputat professor que donà classes als seus fills, el més petit dels quals, Vincent, competí amb JS Bach per la plaça de mestre…

Era fill d’un burgès acomodat i germà de Gille li Vinier que, com ell, fou trobador La seva producció poètica inclou cançons d’amor, jocs partits, un lai, un descort , una cançó de malmaridada, una ballade , diverses cançons a la Mare de Déu i un diàleg amb un rossinyol Dos dels jocs partits, Frere, qui fait mieus i Sire frere, fetes m’un jugement , els compongué amb el seu germà un altre amb Colart le Bouteiller, i encara un altre amb Adam de Givenci, membres, com ell, del Puèi d’Arràs, i que li dedicaren sengles poemes El seu estil estigué influït pel de Gace Brulé, tal com afirma a Valoirs…

Estudià piano i violí a Anglaterra i el 1922 es traslladà a Alemanya uns quants mesos per estudiar piano amb V Benham Ja a Anglaterra una altra vegada, combinà les actuacions en locals nocturns com a violinista de jazz amb els estudis de composició a la Guildhall School A partir dels anys trenta treballà com a director d’orquestra en diversos teatres de varietats de Londres i el 1934 compongué la seva primera banda sonora, un gènere al qual dedicà molta atenció al llarg de la seva vida En compongué més de cent, entre les quals destaquen les de The importance of being Earnest A Asquith 1952,…