Resultats de la cerca
Es mostren 15539 resultats
ager publicus
Dret romà
Territori de propietat estatal, normalment una gran part del terreny conquistat en les guerres.
L’estat el donava a uns arrendataris per al conreu, però mantenint-ne la propietat, o el deixava ocupar a qualsevol que pagués un tribut per l’ocupació d’aquesta manera foren creats els enormes dominis territorials dels latifundistes romans i, sobretot, les grans famílies que per llei no podien invertir sinó en explotacions rústiques La riquesa agrària dels nous països conquistats deixà erms o dedicats a conreus extensius els agri de la península itàlica arruïnà així els colons petits El malestar social que se n'esdevingué demanà la creació successiva de lleis agràries
criptoanàlisi
Part de la criptologia que estudia els sistemes criptogràfics per a trobar debilitats i trencar la seva seguretat sense el coneixement d’informació secreta.
Típicament, això es tradueix en desxifrar un missatge o en aconseguir la clau secreta de xifrat En el llenguatge no tècnic, es coneix aquesta pràctica com trencar o forçar el codi , encara que aquesta expressió té un significat específic dins l’argot tècnic El terme criptoanàlisi també s’utilitza de manera general per a referir-se a qualsevol intent de trencar la seguretat d’altres tipus d’algorismes i protocols criptogràfics El terme no inclou els atacs que no es basen en els punts febles de la criptografia utilitzada a la codificació
triangulació metodològica
Sociologia
Ús combinat de diferents mètodes de recerca en la realització d’un treball d’investigació.
La finalitat de tot procés de triangulació és millorar la comprensió d’un fenomen concret a partir de dades diverses obtingudes mitjançant diferents procediments D’aquesta manera s’eviten els riscos i les deficiències que comporta fer servir un sol mètode de recollida de dades Com més gran és el grau de triangulació, més gran és la fiabilitat de les conclusions assolides en la recerca El prefix tri- de triangulació no fa referència literalment a la utilització de tres tipus de mesura, sinó a la pluralitat d’enfocaments i instruments d’investigació
fil·losilicats
Mineralogia i petrografia
Grup de silicats caracteritzats pel fet de tenir estructura laminar.
Són constituïts per tetràedres de SiO 4 4 - , amb els tres vèrtexs units amb els de llurs veïns formant capes de SiO 4 4 - En la forma més simple d’aquesta unió hom obté una xarxa plana hexagonal de SiO 4 4 - Dues d’aquestes capes es poden enllaçar per mitjà de cations, de manera que restin unides íntimament formant estrats, i aquests s’uneixen entre ells també per mitjà de cations, com en el cas del grup de les miques, o més senzillament per mitjà de molècules d’aigua, com en els minerals argilosos
felicitat
Filosofia
Estat de l’ànim plenament satisfet.
La noció de felicitat ha desenvolupat un paper en la història de l’ètica sobretot entre les morals antigues que hom pot caracteritzar com a eudemonistes, fins al punt que les doctrines filosòfiques han estat configurades segons la manera com cadascuna creia que hom podia aconseguir la felicitat Així, segons l’hedonisme i l’epicureisme, hom l’aconsegueix mitjançant el plaer segons Sòcrates, Plató i Aristòtil, mitjançant la raó segons l’estoïcisme, mitjançant el domini del dolor i de les passions segons el cristianisme, mitjançant el sacrifici i la caritat etc
calona
Biologia
Nom genèric d’un grup de glicoproteïnes de secreció interna dels mamífers adults, que en contacte amb les cèl·lules els inhibeixen la mitosi.
Segons Bullough, que fou qui les descobrí i anomenà, fan la funció de minvar la cadència de les divisions cellulars en el moment oportú, per tal que els teixits en creixement no depassin la grandària òptima L’existència d’aquest mecanisme contribueix a la comprensió de la manera com es desenvolupen els processos cancerosos quan aquests mecanismes no funcionen Les calones són específiques per als teixits però no per als animals Presenten una acció sinèrgica amb l’adrenalina i els corticoesteroides El seu pes molecular va de 2000 a 50000 daltons
enterrament de la sardina

Entrerrament de la sardina a Rubí (2010)
© Ajuntament de Rubí
Folklore
Sortida al camp que tenia lloc el dimecres de Cendra a Barcelona (hom solia anar a Montjuïc) i a altres llocs del Principat i que cloïa les festes de carnestoltes.
A més de la berenada, hom feia una cerimònia grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una arengada o sardina, generalment vestida de manera ridícula Pel fet d’ésser celebrat ja dins el primer dia de quaresma, tenia un caràcter anticlerical Aquest costum té l’origen en una festa carnavalesca madrilenya, processó burlesca en què hom, entre cants que parodiaven els eclesiàstics i gatzara, enterrava la " sardina " en el sentit popular d’'espinada de porc’, festa que pintà Goya i descriví Mesonero Romanos i que s’introduí a Catalunya a mitjan s XIX
enclusa
Tecnologia
Bloc d’acer que hom empra com a suport de l’escalaborn en els treballs manuals de forja.
Generalment el seu cos central té la forma de parallelepípede rectangular, acabat en forma de con per una de les seves cares laterals petites i en forma de piràmide per l’altra, de manera que per la seva cara superior totes tres parts formen una superfície plana Les dimensions poden ésser molt variables, segons l’ús Primerament hom la fabricava soldant, per l’efecte de forja, uns massers obtinguts pel sistema de farga catalana Actualment hom l’obté per emmotllament, sotmetent-la posteriorment a un tractament d’enduriment superficial
electronegativitat
Química
Capacitat que té un àtom per a atreure’s els electrons de l’enllaç covalent que forma amb un altre àtom, és a dir, tendència que presenta un àtom a compartir desigualment els electrons de l’orbital o els orbitals del seu enllaç.
Hom ha convingut d’acceptar com a valor de l’electronegativitat d’un element el valor que aquest agafa en combinar-se amb l’hidrogen L’escala d’electronegativitats fou calculada per primera vegada per Linus Pauling a partir dels moments dipolars, electroafinitats i potencials d’ionització, bo i donant com a valor patró 4,0 per al fluor L’electronegativitat és emprada en fórmules empíriques per a calcular el caràcter iònic d’un enllaç i també per a calcular de manera aproximada la longitud d’enllaç a partir de la longitud dels radis covalents
Leopoldo Augusto Bhering Serran
Cinematografia
Guionista cinematogràfic brasiler, més conegut per Leopoldo Serran
.
Estudià dret a la Pontificia Universidade Católica do Rio de Janeiro, on entrà en contacte amb Carlos Diegues, amb el qual, de manera bàsicament autodidacta, esdevingué un dels principals representants del Cinema Novo , amb pellícules com Ganga Zumba 1963, A Grande Cidade 1966 i Bye Bye Brasil 1979 Fou també autor de les reeixides adaptacions de les novelles de Jorge Amado Dona Flor e Seus Dois Maridos 1976 i Gabriela, Cravo e Canela 1983 que dirigí Bruno Barretto, amb el qual també collaborà en el thriller polític O Que È Isso, Companheiro 1997