Resultats de la cerca

El terme és situat a la vall alta del barranc de Carraixet, que el travessa, estretament engorjat, de N a S Els conreus principals han estat els de cereals i d’hortalisses en petites hortes i d’oliveres, garrofers i ametllers als bancals La riuada del 1957 produí danys greus al poble, i el 1967 fou bastit, al voltant de l’antiga masia de la Maimona, entre els termes d’Olocau 207 ha i de Llíria 496 ha, un nou emplaçament, i la població es traslladà al nou poble El 1970 hi fou traslladada també part de la població del municipi de Domenyo Serrans, negat parcialment pel pantà de Loriguilla El…

Situat al curs mitjà del Túria, on forma una estreta vall flanquejada per serres abruptes a l’esquerra, La Peñalta, 665 m alt a la dreta, El Puntal del Gorra, 1 130 m alt, el terme s’estén vers l’W, a més, per la capçalera de la rambla d’El Reatillo, als límits amb la Plana d’Utiel Fins a l’incendi del 1994, que va abastar bona part del terme, els pins, les carrasques i els matollars ocupaven una bona part del territori L’àrea conreada ocupava la vall i els vessants 700 ha de secà, amb blat, ordi, oliveres i garrofers, i 60 ha de regadiu, però la construcció del pantà de Loriguilla ha inundat…

Cap de comarca, Ademús És un vell enclavament valencià separat de la resta del país i situat entre Castella i Aragó Correspon a una part de la vall alta del Túria forma l’extrem meridional de la llarga fossa de direcció NNE-SSW transversal al Sistema Ibèric i que permet al riu de travessar el sistema Formada la fossa en el Paleogen amb el sorgiment del Sistema Ibèric, al Miocè fou coberta de sediments i es formà la cubeta d’Ademús un afonament posterior facilità l’atracció d’aigües cap al Túria, que aquí rep el riu de Riodeva, l’Ebrón i el riu Boïlgues El rebliment de la fossa fou parallel a…

Alguns autors parteixen de la collocació dels òrgans articulatoris en posició de repòs per tal de definir aquesta base, a vegades mal considerada com un producte de condicionaments biològics La base d’articulació forneix, fins i tot, determinades tendències d’evolució foneticofonològica al llarg del temps El sistema fonològic del català, per exemple, no es distingeix del de les altres llengües només per un conjunt propi de fonemes, sinó també per la seva realització bàsica i normal que, essent relativament relaxada, la distingeix de la del castellà, més tensa, i l’apropa, per contra, a l’…

Així, en català, una proposició com ara El bo és que vinguis és un calc del castellà Lo bueno es que vengas

Producte de diversos elements i sobre una base alt-alemanya, hi intervenen factors eslaus, fràncics i romànics, tot plegat mediatitzat per l’hebreu, que, entre d’altres coses, hi ha aportat l’alefat Té dos dialectes l’occidental, parlat antigament als Països Baixos, a la meitat occidental del que actualment és Alemanya i a Alsàcia-Lorena i l’oriental, de la Bàltica a la mar Negra i, sobretot d’ençà del genocidi dut a terme pels nazis, transportat als EUA

Hom pot distingir-ne diversos dialectes korana, griqua, gonaqua i nama , el més important Entre les característiques principals hom pot esmentar, en la fonètica, la presència de sons avulsius, l’alternança entre consonants sordes i sonores i entre momentànies i contínues i la presència de tons musicals en la morfologia, l’existència de tres gèneres, tres nombres i tres persones té també un sistema complicat de sufixos pronominals

Adoptà com a emblema un sedàs amb la llegenda Il più bel fior ne coglie ‘N'agafa la flor més bella’ El 1591 començà a redactar un Vocabolario que, publicat el 1612, obtingué diverses reedicions i ampliacions 1623, 1691, 1729-38, 1842 i un gran ressò nacional i internacional fou pres com a model pel filòleg anglès Samuel Johnson i per les acadèmies francesa, espanyola, etc El 1783 fou fusionada, pel gran duc Pietro Leopoldo, amb l’Accademia Fiorentina i amb l’Accademia degli Apatisti, però s’emancipà el 1811, i l’any següent li foren reconeguts uns estatuts propis Perdurà, bé que amb…