Resultats de la cerca
Es mostren 22397 resultats
mercadal
Història del dret català
Lloc on eren celebrats els mercats i les fires (bé que en alguns llocs aquestes eren celebrades en un indret diferent, dit firal), gairebé sempre fora els murs de les poblacions en les ciutats i viles medievals on els espais eren insuficients.
Més tard, els mercadals restaren inclosos dins el nucli de població per raó del creixement d’aquesta En alguns llocs del Principat es manté el nom del mercadal en carrers i places de la localitat, com a Girona, Llívia, Ripoll, Balaguer, etc Fins i tot una localitat rep, a Menorca, el nom d’es Mercadal En alguns llocs on es feia el mercat a camp ras, separat de les poblacions, sobretot des del s XIII, i encara al s XIV, donava origen a la construcció de magatzems o botigues al seu entorn en els documents, a causa de la forta romanització, se'n començà a dir forum , per acabar essent veritables…
cuirassa
Militar
Element de l’arnès que protegia el cos.
El mot, en texts medievals, apareix més sovint en plural Als s XIII i XIV designava les defenses del cos, de vegades en dues peces una per al pit i una altra per al dors, amb mànigues i gorgera compostes d’una coberta superior de cuir d’on prové el nom de cuirasses , damunt de tres teles de roba de cànem, a l’interior de les quals anaven imbricades llaunes de ferro, fixades generalment amb tres claus cadascuna el conjunt anava folrat de seda o samit A partir del s XV, amb la generalització de l’arnès blanc, hom continuà donant el nom de cuirasses a les plates, defenses del pit i de l’esquena…
Algirós
Districte de la ciutat de València.
Pren el nom de la sèquia del mateix nom que regava les terres on ara hi ha aquesta part de la ciutat Limita al nord amb el terme municipal d’Alboraia, a l’est amb el disctricte dels Poblats Marítims, al nord-oest amb Benimaclet, al sud-oest amb el Pla del Real i al sud amb els Camins al Grau El districte comprèn els barris de l’Illa Perduda, Ciutat Jardí, l’Amistat, la Vega Baixa i la Carrasca Aquesta zona de València, històricament coberta d’horta, es començà a poblar a partir del segle XX Hi viuen 38666 persones 2011 Dins el districte se situa el campus dels Tarongers de la Universitat de…
Pourquoi Pas?
Vaixell oceanogràfic francès.
Té una eslora de 107,6 m Construït el 2005, fou finançat pel ministeri de defensa francès i l’Institut Français de Recherche pour l’Exploitation de la Mer IFREMER El Service Hidrographique et Oceanographique de la Marine SHOM i l’IFREMER se'n reparteixen l’ús És un vaixell de recerca pluridisciplinària, amb capacitat per a portar i operar minisubmarins del tipus Nautile o vehicles submarins de control remot ROV, com el Victor 6000 El seu port base és Brest El nom d’aquest vaixell és en honor al vaixell que el comandant Jean Baptiste Charcot féu servir per a explorar la zona antàrtica entre…
donzell
Història
Al Principat de Catalunya, a la baixa edat mitjana, membre inferior de l’estament militar en certa manera equivalent al generós o home de paratge del Regne de València i a l’infançó del d’Aragó.
El nom es generalitzà a partir del s XIV, i des del s XV alternà amb el de gentilhome Rebien també el nom d' escuder quan estaven al servei del rei o d’un noble Eren donzells els fills de cavallers o magnats que no havien estat armats, i així podien arribar a la vellesa, tot i que ja els Usatges els obligaven a armar-se abans de trenta anys Eren equiparats en honors i prerrogatives als cavallers cavaller, i des de la segona meitat del s XIV hom començà a convocar-los a corts separadament d’aquests Durant el regnat de Joan I intentaren, infructuosament, de constituir l’anomenat braç reial…
apostòlic | apostòlica
Història
Membre de la facció extrema de l’absolutisme espanyol des del 1823 fins al començament de la primera guerra Carlina.
El nom deriva probablement de l’hàbit d’anomenar junta apostòlica determinades reunions de clergues per a repartiment de tributs, etc aquest mateix nom de junta apostòlica fou adoptat per una junta constituïda a Galícia el 1820 per a lluitar contra el règim constitucional Una altra junta apostòlica devia ésser un dels organismes dirigents dels grups absolutistes que, des del 1823, començaren a manifestar la seva hostilitat contra la moderació de Ferran VII i a coordinar l’acció d’una sèrie de societats secretes, de composició bàsicament clerical, esteses per tota la península Ibèrica…
apocinàcies
Botànica
Família de contortes integrada per uns 180 gèneres que comprenen unes 1.500 espècies de plantes herbàcies perennes o llenyoses, sovint enfiladisses, la majoria de les quals són intertropicals, bé que algunes arriben a la regió mediterrània i àdhuc a l’Europa mitjana.
Presenten fulles enteres, oposades flors regulars, hermafrodites, sovint ben grosses, de color blanc, molt oloroses, agrupades en inflorescències cimoses L’ovari és superior, bicarpellar amb un o dos lòculs, cadascun dels quals té de dos a nombrosos òvuls anàtrops El fruit en dos follicles és una baia o càpsula Força espècies són proveïdes de tubs lactífers, generalment amb substàncies tòxiques d’altres, concretament d’algunes llavors, se n'extreuen glucòsids cardíacs Les apocinàcies són utilitzades com a plantes ornamentals i com a productores de làtex Apocinàcies més destacades Nom…
la Marsellesa
Música
Himne patriòtic militar compost el 1792 per Claude-Joseph Rouget de l’Isle, oficial de l’exèrcit francès, a Estrasburg, sobre text propi.
Hi ha alguns dubtes sobre l’autoria de la música Composta el 26 d’abril amb el propòsit d’encoratjar els soldats francesos que lluitaven contra l’exèrcit austríac, que intentava envair França per restaurar-hi la monarquia, rebé inicialment el nom de Chant de guerre pour l’armée du Rhin Al juliol, després de ser cantada pels voluntaris marsellesos a París, rebé el nom amb què és coneguda actualment i que ha esdevingut oficial Amb el temps foren fetes diverses modificacions al text i a la música Actualment és l’himne de l’Estat francès, bé que arreu té una significació republicanista i…
cista
cista megalítica trobada al pla del bosc de la Sala (Passanant, Conca de Barberà)
© Fototeca.cat
Arqueologia
A l’antiguitat clàssica, cofre de bronze, de formes diverses.
A Etrúria les cistes foren també d’argent, decorades amb relleus o incisions Al Laci acostumaven a tenir forma ovalada o quadrada, i eren corrents durant el s III aC, com la descoberta a Preneste, una de les més famoses Els prehistoriadors han donat aquest nom a un tipus de tomba de planta rectangular, feta amb quatre lloses dretes i amb una altra que fa de tapa, i que recorden una capsa Són típiques de la cultura megalítica, com la forma més senzilla de megàlits , bé que sovint es confon el nom de cista amb els petits dòlmens A Catalunya es troben també abans de la cultura megalítica, com…
Banc Comercial Transatlàntic
Entitat bancària fundada el 1904 a Barcelona sota la denominació de Banc Alemany Transatlàntic, com a filial de la Deutsche Veberseeische Bank.
El volum de les seves operacions cresqué ràpidament, tant a l’Estat espanyol, com a l’Amèrica Llatina Acabada la Segona Guerra Mundial, els afers a Espanya passaren al Comitè Aliat de Control, que el 1950 vengué tots els seus drets a un grup de capitalistes catalans el nom de la raó social fou canviat per l’actual, i el capital fou fixat en 25 milions de pessetes Els alts càrrecs directius foren ocupats en gran part per les mateixes persones, moltes d’elles alemanyes El 1956 absorbí el Banc Comercial de Terrassa i el 1994 procedí al canvi de nom, amb la denominació actual de Deutsche Bank SAE…