Resultats de la cerca

Germà de Jaume Simó i Bofarull Titulat a l’École Spéciale d’Architecture, de París, on obtingué, encara, el grau d’arquitecte salubrista A Barcelona, foren obres seves el Cinema Kursaal, el Pathé i l’edifici que ocupava el Banc de Catalunya, a la Rambla A Reus construí el casal del Centre de Lectura 1917-21, el de l’Institut de Puericultura 1923-24 i l’estadi del Reus Esportiu A Salou projectà l’USSA, un establiment de banys 1929, i collaborà en els primers estudis d’urbanització del nucli d’estiueig Els últims anys es dedicà a projectes de decoració i participà en el de rehabilitació del…

Estudià medicina a València  El 1553 obtingué una càtedra d’oratòria a la Universitat de València Després d’una estada a Càller, exercí de metge a Alcoi, i vers el 1559 acceptà una càtedra de retòrica a València Als debats del 1561 a l’entorn del pla d’estudis rebutjà les idees d’Erasme i es posicionà a favor de Ciceró, que creia superior en el camp de l’oratòria La seva Grammaticae latinae institutio 1546, tot i la rivalitat que trobà amb la gramàtica de Nebrija, fou reeditada més de quaranta vegades fins al segle XIX, trenta de les quals a Mallorca A València publicà les Tabulae 1553 de…

Professor a Stuttgart, Breslau i Zúric, feu estudis sobre termodinàmica i matemàtica estadística, colorimetria i relativitat El 1925 s’introduí en la teoria ondulatòria de De Broglie, i en resultà una equació relativista que no reeixí El 1926 obtingué l’equació que porta el seu nom i demostrà la identitat formal entre la seva teoria i la mecànica matricial de W Heisenberg, la qual cosa determinà el naixement de la mecànica quàntica Del 1927 al 1933 romangué a la Universitat de Berlín i tot seguit s’exilià a Oxford per raons polítiques Rebé el premi Nobel de física, juntament amb PAM Dirac…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Budapest i després a París, on es traslladà el 1936 Promotor, des del 1948, del dinamisme espacial, i capdavanter de l’art cinètic El 1954 construí, a París, una torre espaciodinàmica, cibernètica, que vol ésser la identificació d’escultura i arquitectura Les seves teories sobre el dinamisme lluminós es palesen, per exemple, en Lux I 1957, mentre que amb Chronos I introduí el factor temps en les seves obres El 1960 creà un Musiscope , orgue electrònic que permetia d’obtenir sobre una pantalla moltes combinacions de formes i colors El 1968 obtingué el…

Cursà, a València, els estudis de filosofia i lletres i de belles arts La seva tesi doctoral  El arte de las sedas valencianas en el siglo XVIII 1959 se centra en els aspectes artístics de les sedes valencianes, però tracta també d’alguns temes socioeconòmics d’aquesta indústria Fou catedràtic d’anatomia artística a l’Escola Superior de Belles Arts de València, de la qual fou sotsdirector i director 1967-78 i degà quan es convertí en facultat, i professor d’història de l’art a la Universitat de València Fou acadèmic numerari per la secció d’escultura de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant…

Músic al servei de la capella reial de Torí 1775, féu una gira de concerts per Suïssa, Alemanya, Polònia i Rússia 1780, 1781 a París 1782 obtingué el seu èxit més gran, amb la participació en el Concert Spirituel A partir del 1783 deixà l’activitat de concertista i es convertí en director d’orquestra, però fracassà econòmicament en diversos teatres, fins que Lluís XVIII li confià la direcció de l’Opéra de París 1818-1822 Considerat durant els dos últims decennis del s XVIII el violinista més important d’Europa, fou, com a compositor, un continuador de l’estil rococó italià És autor de 27…

Poeta de motius camperols, entre el 1925 i el 1964 desenvolupà un extens poemari, bona part del qual restà inèdit Introduït per Octavi Saltor en els cercles literaris, l’any 1931 publicà el seu únic llibre, Hores rurals Obtingué la clavellina d’argent en els Jocs Florals de Perpinyà amb l’obra Les quatre clarors de la vida i la flor natural, en els de Barcelona 1933, per La claror de l’Horta La barraca , El pou i el poema Cireres d’arboç També conreà el teatre amb obres com Esparvers de camí ral  1953, El fill pròdig , La filla del rei  o La princesa està trista Fou director…

Fill de Cosme Vidal i Rossich Format a Llotja, a Sant Lluc i a l’Institut de les Arts del Llibre Exposà, sol o en exposicions collectives, a Barcelona i Madrid Pintà a París el 1920, i el 1932, de nou a Barcelona, féu una important exposició Es dedicà molt a la illustració i a l’exlibris El 1939 s’exilià, i després s’installà a Mònaco amb el seu germà Lluís Des d’allà exposà per tot França —una nova estada a París el 1945 accentuà el seu expressionisme colorista— i a Itàlia, i reprengué la illustració de llibres de bibliòfil entre altres, Les ballades de Maistre Françoys Villon , 1949 Les…

Fill i successor d’Otakar I i de la seva segona muller, Constança d’Hongria Fou coronat el 1228, en vida del seu pare Continuà la guerra contra el duc Frederic II d’Àustria, i el derrotà 1232 Després Frederic envaí Moràvia Per tal d’executar contra d’ell el decret de proscripció, Venceslau s’uní amb l’emperador 1237 Ocupà Viena, però Frederic la rescatà Potser per l’entrada dels tàrtars a Moràvia 1241-42, els austríacs es volgueren sotmetre però, malgrat el matrimoni d’Otakar, fill de Venceslau, amb una neboda de Frederic -pacificant també, així, la revolta del fill contra el seu pare-, no…

Amb el pavelló d’Espanya a la Triennal de Milà 1954 obtingué el Gran Premi, i es convertí —juntament amb Antonio Corrales, amb qui dugué a terme la majoria d’obres— en un dels exponents més típics de l’anomenada “generació del 50” El 1955 feren l’Instituto EM de Herrera de Pisuerga, on potenciaren els tancaments de fusta i un sistema de cobertes inclinades de ventilació el 1958 obtingueren la medalla d’or de l’Exposició de Brusselles pel pavelló d’Espanya, de mòduls hexagonals prefabricats Amb els mateixos elements fou edificat el pavelló d’Espanya a la IV Feria Nacional del Campo, a Madrid…