Resultats de la cerca
Es mostren 3172 resultats
Sant Gregori
Sant Gregori
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació S’estén a la riba esquerra del Ter, des de la riera de Sant Climent fins a la ciutat de Girona El 1974 hom li va segregar el sector més pròxim a la ciutat 3,5 km 2 , amb el nucli de Sant Ponç de Fontajau, i part dels antics termes parroquials de Taialà i Domeny, amb els quals assolia 52,8 km 2 El límit meridional del terme coincideix amb el curs del Ter, que el separa dels municipis de Bescanó i Salt a llevant confronta amb Girona, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, al N amb Palol de Revardit del Pla de l’Estany i amb Canet d’Adri, i a ponent el límit amb Sant Martí…
Alfés

Alfés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S’estén al sector SE de la comarca en un paisatge plenament garriguenc Limita amb els municipis d’Aspa E, Lleida E i N, Albatàrrec NW, Montoliu de Lleida i Sunyer W i Alcanó SW, i encara, per un punt al SW, amb el de Sarroca de Lleida Per l’extrem SE confronta amb el Cogul, pertanyent a les Garrigues La plataforma que configura aquest terme és accidentada per diversos tossals, com el Tossal Gros 331 m, al S del poble d’Alfés, o els que s’aixequen a banda i banda del riu de Set, entre els quals hi ha el tossal del Senyor, en el límit NW amb Sunyer El riu esmentat…
Cases de templers i hospitalers del Camp de Tarragona anteriors al 1300
Art romànic
Les úniques cases de templers i hospitalers del Camp de Tarragona eren situades a l'actual comarca de l’Alt Camp Són les següents Aiguamúrcia Comanda de Selma Comanda de l’orde del Temple situada molt probablement a l’indret de l’actual mas anomenat la Masó o Mesó de Selma, tot just a 1 km de Selma, vers el sud-oest La creació de la comanda de Selma es relaciona directament amb la donació del castell i terme de Selma que feu l’any 1142 Guillem de Santmartí, senyor del lloc, a l’orde del Temple, el qual deixà la custòdia del…
Hidrologia 2014
Hidrologia
L’any hidrològic 2013-2014 L’any hidrològic va ser, en general, més sec que altres anys Contràriament a la percepció que es pot tenir, pel fet que va ploure força durant l’estiu, les dades mostren que tant els cabals mitjans com els volums d’aigua aportats pels rius catalans van ser inferiors i en alguns casos força inferiors a les mitjanes històriques En canvi, la distribució per mesos dels cabals dels rius va mostrar que era atípica, i és el que va caracteritzar aquest any hidrològic Els cabals màxims anuals acostumen a produir-se durant els mesos de tardor o primavera, fruit d’episodis de…
Múnic

Vista aèria del centre de Múnic
© Stock.xchng
Ciutat
Capital del land de Baviera, Alemanya.
És situada a 518 m d’altitud, sobre una de les terrasses de la riba esquerra de l’Isar, que domina una àmplia plana sedimentària L’antic recinte emmurallat és assenyalat actualment pel cinyell d’avingudes que va de la Maximilianplatz a la Sendlingertor i continua per la Blumenstrasse El 1885 Múnic tenia més de 250000 h, i mig milió el 1900 el 1956 assolí ja el milió d’habitants Actualment és la tercera ciutat de l’Alemanya Federal Destruïda en un 40% pels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial, que afectaren principalment el nucli antic, durant els anys de postguerra tingué un període marcat…
col·leccionisme
Història
Fet de col·leccionar sistemàticament objectes d’un interès històric o artístic especial, o simplement rars.
En el colleccionisme d’art , fins a l’època de la Illustració les colleccions importants solien ésser d’origen reial, aristocràtic, eclesiàstic o, en proporció molt menor, corporatiu, i generalment han estat integrades pels grans museus, o àdhuc n'han estat l’origen museu Tanmateix, actualment encara perviuen grans colleccions no estructurades, algunes de les quals ja són de caràcter públic, com la Galleria Pitti Palazzo Pitti de Florència El colleccionisme particular, consolidat al s XIX, sovint fou originat per un desig de la burgesia d’assolir un prestigi social imitant els gusts de l’…
Joan Estelrich i Artigues

Joan Estelrich
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra De família tradicionalista, cursà els primers estudis a Maó, on fundà les revistes Cruz y Espada i Gaceta de Menorca 1912 i collaborà també amb Joan March El 1914 s’installà a Palma, on collaborà en La Aurora i La Vanguardia Balear El 1917 fundà el periòdic La Veu de Mallorca , òrgan del Centre Regionalista de Mallorca en el qual militava, i des d’on propugnà un mallorquinisme catalanista com a única alternativa per a una illa provinciana i castellanitzada Poc després, establert a Barcelona, estudià filosofia i lletres i collaborà en La Veu de Catalunya S’afilià a les Joventuts…
, ,
Molí de Cal Mata (Banyeres del Penedès)
Art romànic
Situació Detall dels vestigis que resten d’aquest antic molí-documentat des del segle XII ECSA - J Bolòs Molí situat a la riba dreta de la riera de Banyeres, prop del poble de Saifores Mapa 35-17447 Situació 31TCF789688 En la carretera del Vendrell a Llorenç, en la recta que hi ha abans d’arribar a Saifores, surt a mà dreta un camí que porta, pocs centenars de metres més enllà, fins a una vinya situada on antigament hi havia una bassa, a l’extrem de la qual s’alcen les restes del molí És al costat d’un edifici del segle XV o XVI que és en curs de restauració JBM-JJBR-RMUC-JARN Història Aquest…
Torre de Mascardà (Mosset)
Art romànic
Situació Important torre de planta rectangular a l’esquerra de la Castellana i propera al coll de Jau ECSA - A Roura Antiga torre de defensa que s’alça al cim d’un turó rocós de lariba esquerra de la Castellana, prop del coll de Jau Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 40’ 49” - Long 2° 19’ 24” E La torre de Mascardà és a 2,5 km de Mosset seguint la carretera D-14 que porta al coll de Jau quan haurem passat la Farga Baixa, cal continuar fins a trobar un corriol a mà dreta de la carretera que…
Santa Eulària d’Arròs (Vielha)
Art romànic
Situació L’església de Santa Eulària, que és la parroquial d’Arròs, es dreça a la banda oriental del poble, situat a 956 m d’altitud, estès a lariba dreta de la Garona, prop del junyent del riu de Varradòs, als vessants occidentals de la muntanya de Mariagata Mapa 148M781 Situació 31TCH168345 S’hi arriba fàcilment a través d’un brancal de curt recorregut, que sorgeix, a mà dreta, de la carretera N-230, després d’haver passat per Aubèrt i poc abans de trobar el trencall que mena a Vilamòs FJM-AMB Pica…