Torre de Mascardà (Mosset)

Situació

Important torre de planta rectangular a l’esquerra de la Castellana i propera al coll de Jau.

ECSA - A. Roura

Antiga torre de defensa que s’alça al cim d’un turó rocós de la riba esquerra de la Castellana, prop del coll de Jau.

Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 40’ 49” - Long. 2° 19’ 24” E.

La torre de Mascardà és a 2,5 km de Mosset seguint la carretera D-14 que porta al coll de Jau; quan haurem passat la Farga Baixa, cal continuar fins a trobar un corriol a mà dreta de la carretera que mena a la torre en poc més de cinc minuts. (MLIR)

Història

Sembla que la torre de Mascardà —esmentada habitualment en la documentació medieval amb el nom de bastida— fou construïda en el tercer quart del segle XII, amb la intenció de vigilar la via que conduïa a la Fenolleda, pel coll de Jau i la vall de la Bolzana. De fet, aquesta construcció defensiva fou sempre considerada com una dependència subsidiària del castell de Mosset, i com a tal, la seva història estigué sempre lligada a la del citat castell.

Una de les primeres mencions documentals data del 1165, quan és mencionada com a Sa Bastida en una concessió feta pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó a Pere de Domanova. Al segle XIII, entre els anys 1214 i 1242, Nunó Sanç, senyor de Rosselló i de Cerdanya, confirmava a Ramon de Canet, fill de Cerdana de Rodés, el seu domini sobre els castells de Rodés, Mosset, la bastida de Maschardano i Fullà, a més de totes les possessions que havien estat de Pere de Domanova, pare de la dita Cerdana. En una altra escriptura del segle XIII, aquesta torre és esmentada com a bastida Mosseti (1225).

Segons un document datat l’any 1312, Ademar de Mosset, senyor del castell homònim, reconeixia tenir per Guillem de Canet el castell de Mosset i la bastida de Mascardano; en la mateixa escriptura Guillem de Canet, confirmà a Ademar de Mosset totes aquestes possessions, i li donà la meitat dels homes que en aquell moment habitaven a la bastida de Mascardà, com també els que hi poguessin habitar en un futur. Posteriorment, en una escriptura de l’any 1350 s’esmenta com a turris de Mas Carda.

Aquesta torre, com ja s’ha dit, seguí les vicissituds històriques del castell de Mosset, de forma que ambdues construccions defensives formaren part de la baronia de Mosset, que com ja s’ha esmentat fou constituïda l’any 1330, i que acabà en mans del llinatge dels Margarit, marquesos d’Aguilar, fins a la Revolució Francesa. (PP)

Torre

Plantes i secció de la torre.

R. Mallol, segons informació de F. Lefevre

Es tracta d’una torre de planta gairebé quadrada. El costat sud, on s’obria la porta, fa, a l’exterior, 5, 5 m i el costat oest té una longitud de 5, 8 m. A l’interior les mides oscil·len entre els 190 cm del costat est i els 155 cm del costat nord. Té un espai intern força reduït. La seva alçada actual és d’uns 12 m. El gruix de la paret, arran de terra, és de 200 cm. Al nivell inferior hi havia una cambra, amb una alçada de 2, 5 m, coberta amb una volta, ara mig ensorrada. Una obertura devia permetre d’accedir a aquesta cambra inferior des del nivell principal. Per damunt seu hi havia el primer pis, on s’entrava per una porta oberta a la paret meridional. Més amunt, encara hi havia almenys un altre pis, separat per un trespol de fusta; un relleix a la paret perimetral, que comporta un gruix més reduït del mur, en marca la separació.

L’obertura principal d’aquesta torre de guaita era la porta, situada una mica descentrada cap a l’oest, a la façana sud, a uns 4 m del sòl exterior. Actualment, li manquen les dovelles i també totes les pedres dels muntants, que degueren ésser aprofitades. La porta, per dintre, és acabada amb un arc fet a plec de llibre. A més de la porta, hi ha, al nivell inferior, unes petites finestretes o traus a la paret, destinades sobretot a la ventilació d’aquesta cambra més baixa.

Els murs de la torre són fets amb pedres poc treballades, però col·locades en filades i unides amb morter de calç. Els caires, com sol ésser normal, són construïts amb pedres força més grosses (per exemple de 30 cm d’alt per 70 cm de llarg) i més treballades.

Al costat nord-oest, el menys abrupte, hi havia hagut un vall.

Cal relacionar l’existència d’aquesta torre de guaita, com ja s’ha dit, amb la propera fortificació de Mosset i amb la via que conduïa cap a la Fenolleda pel coll de Jau. Segons els documents, la podem datar al tercer quart del segle XII. Recorda molt, però, el tipus de construccions fetes ja cap al segle XIII, com, per exemple, la torre Cavallera, situada a la propera comarca del Ripollès. (JBM-PP)

Bibliografia

  • Pous, 1974, pàgs. 248-252; Buron, 1989, pàgs. 131-132.