Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
cartel·la
Tecnologia
Peça, aproximadament triangular i feta de xapa, que serveix per a reforçar o fer més rígida la unió de dues o més peces d’una construcció metàl·lica.
escut
Entomologia
Peça dorsal (esclerita) de l’exoesquelet d’alguns insectes, situada al tòrax; en els coleòpters, sol tenir forma triangular i és situada a la base dels èlitres.
culatxo
Indústria tèxtil
Peça de fusta que serveix de base a les fusades produïdes per la màquina de filar selfactina, en filar la llana cardada i els rebuigs del cotó.
faixa
Heràldica
Peça fonamental que travessa horitzontalment el camper, normalment al centre d’un escut, la seva amplària essent un terç de la de l’escut, quan és única.
Aquesta amplària disminueix en augmentar-ne el nombre si són més de quatre faixes, és la meitat de la faixa normal i s’anomenen cintes cinta
rostir a l’ast
Rostir una peça de carn traspassada per un ast que rep un moviment de rotació mitjançant un sistema mecànic o elèctric, a fi de coure-la homogèniament.
Tècnica culinària de gran tradició als Països Catalans i a Occitània, moltes llars tenien un ast a la llar de foc que, suportat per un aster, es feia girar manualment Són típics en aquests territoris els establiments especialitzats a vendre pollastres a l’ast, on també s’hi poden rostir altres carns conill, etc Aquesta tècnica apareix als primers receptaris medievals, com el Llibre de Sent Soví i el Llibre del coch , i també a La cuinera catalana , llibre de cuina del segle XIX, on també es recull alguna recepta de peix a l’ast També és molt popular a la cuina del Magrib
colpejador
Música
Peça d’ivori, nacre o, modernament, plàstic que serveix, en les guitarres, per a protegir la taula harmònica dels cops de la mà que polsa les cordes.
S’empra sobretot en les guitarres flamenques, ja que algunes tècniques d’execució pròpies d’aquest estil com el rasgueado o la percussió de la taula harmònica ho fan especialment recomanable
L’arquitectura gòtica secular en la seva configuració i tipologies
Art gòtic
L’arquitectura romànica en terres catalanes es va fonamentar, en essència i gairebé exclusivament, en la construcció de peces cobertes amb voltes de canó o semiesfèriques Ara bé, durant el segle XIII la seva hegemonia es va erosionar i va perdre tant protagonisme que cap al final de la centúria començaven a quedar relegades a un terme força secundari Durant aquest temps s’imposaren unes peces de nova geometria que van trasbalsar completament l’art de bastir i així va emergir un panorama en la construcció totalment nou, conegut per gòtic Des d’aquest punt de vista, l’edificació gòtica es pot…
Indumentària modernista
La indumentària que va des de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 fins cap al 1814-15, és a dir la corresponent al període modernista a Catalunya, és deutora de la francesa pel que fa a la femenina i de l’anglesa pel que fa a la masculina París, amb l’arribada de la Revolució Industrial, es va confirmar com el centre de la moda, que ja ho havia estat des la fi del segle XVII Però al segle XIX no ho fou de la moda cortesana, sinó de la moda seguida per l’alta burgesia, imitada per la petita burgesia i la menestralia L’alta costura parisenca marcava la pauta que seguia la moda…
robot
Robot de manipulació, d’un sol eix amb dos graus de mobilitat i accionament pneumàtic, equipat amb un terminal de pinça
© Fototeca.cat
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Màquina automàtica capaç de manipular objectes, executar operacions i moviments diversos segons un programa que pot ésser modificable o adaptable, i que pot anar equipat amb sensors per tal de detectar els senyals d’entrada i les condicions ambientals.
Segons el seu comandament els robots poden ésser dirigits a distància quan reprodueixen moviments o ordres d’un generador remot, regulables quan executen moviments concrets mitjançant comandes manuals, programables si llurs moviments són guiats per un programa i intelligents si, a més, tenen capacitat per a modificar llur comportament d’acord amb l’observació de l’entorn per mitjà de sensors El mot “robot” del txec robota , ‘treball forçat’ fou creat per l’autor dramàtic Karel Čapek-Chod el 1920 en una de les seves peces de teatre, RUR Rossum's Universal Robots, per denominar un androide…
simbolisme
El dia (1907), de Gaetano Previati (Cambra de Comerç, Milà)
© Corel
Art
Moviment artístic, essencialment pictòric, del darrer terç del segle XIX.
Presenta imatges oposades a la realitat visible o científica per a demostrar que existeix una realitat amagada que, si no és possible de conèixer, és almenys possible d’intuir Arnold Böcklin, simbolista, diu que la pintura ha d’explicar alguna cosa, fer pensar l’espectador com una poesia i impressionar-lo com una peça musical Moviment artístic plàstic amb connotacions literàries, fou influït tant pels artistes idealistes del principi del segle XIX com pels prerafaelites inclosos també per algú entre els simbolistes El materialisme científic del segle XIX accentuà, com a reacció,…