Resultats de la cerca
Es mostren 8535 resultats
Francesc Grau i Viader
Literatura catalana
Escriptor.
Combatent des del 1938 a l’exèrcit de la República, l’any següent fou fet presoner per les tropes franquistes, internat en camps de concentració i, en sortir-ne, fou forçat a allistar-se a l’exèrcit, d’on es llicencià el 1945 Posteriorment s’establí al seu poble natal, on dugué a terme una intensa activitat cívica i cultural A més de professor de català 1970-82, exercí com a periodista i fou secretari de la Cooperativa l’Amistat de Calella, on creà la secció de cultura i fundà un certamen literari, fou cofundador de la Tralla 1978-81, i director de El Nunci 1981-91, revistes de Calella, i…
Ignasi Farreres i Bochaca
Política
Economista i polític.
Es llicencià en ciències econòmiques i obtingué el màster en direcció i administració d’empreses d’ESADE Combinà la feina com a economista, amb diferents càrrecs a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, amb l’activitat política al si d’ Unió Democràtica de Catalunya UDC, partit al qual s’afilià el 1976 També exercí de vicepresident 1992 i secretari general 1996 del partit, i es convertí en un dels homes de confiança de Josep Antoni Duran i Lleida Fou conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya entre el 1988 i el 1999, i durant aquest període fou reconegut per les seves…
herpes
Patologia humana
Inflamació de la pell causada per un virus d’ADN del grup Herpesvirus, integrada per una munió de vesícules transparents que en assecar-se formen crosta.
És la més freqüent de les afeccions cutànies virals L' herpes simple o labial anomenat popularment pansa , apareix a la regió perioral com un eritema que successivament esdevé màcula, pàpula i vesícula, i que després s’asseca formant crosta sorgeix després de febrades, durant la menstruació o per indigestions L' herpes zòster , o zona , és imputable al mateix virus que la varicella i causa un dolor intensíssim afecta un o més ganglis de les arrels nervioses espinals i es tradueix en una erupció cutània vesicular que segueix el trajecte del tronc nerviós que correspon al glangli envaït L'…
música hebraica
Música
Art musical del poble hebreu.
La tradició atribueix a David i a la seva època una gran esplendor musical Els principals instruments de la música hebraica són el hazozrà , el nebel , l’arpa, la trompeta, el něhilà, el sǒfar , el rinnor , el tof , etc Hom no conserva cap fragment musical de l’època bíblica Després de la destrucció del Temple 70 dC, només sobrevisqué la música vocal, basada en texts bíblics Al principi del s VI hom començà a cantar els piyyutim , poesies amb melodies de procedència no hebrea El cant hebreu tingué un període florent al s XVI, especialment a Palestina i a Itàlia aquí, amb les obres…
August Puig i Bosch

August Puig i Bosch
© Família Puig
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Fill de Lluís Puig i Barella L’any 1944 abandonà els seus estudis per dedicar-se totalment a la pintura Inicialment, la seva obra palesà una influència del fauvisme, del cubisme picassià i del món de Kandinskij, Klee i Miró Les seves primeres obres abstractes dibuixos, aquarelles i aiguades foren exposades als Blaus de Sarrià en una mostra presentada per JV Foix, on participaren Tort, Ponç i Boadella 1946 També les exhibí a l’avantguardista Club 49 Una borsa d’estudis de l’Institut Francès de Barcelona li permeté d’anar a París i de viatjar pel nord d’Europa D’ençà d’aquest període, la seva…
Oriol Maspons i Casades

Autoretrat d’Oriol Maspons
© Oriol Maspons
Fotografia
Fotògraf.
Residí a París del 1955 al 1957 i posteriorment, amb el fotògraf Julio Ubiña, muntà un estudi des d’on durant les tres dècades següents exercí com a fotògraf de publicitat, moda i reportatges i collaborà en revistes d’àmbit internacional com ara Paris Match, Elle i Boccacio Illustrà nombrosos llibres Això també és Barcelona 1965, amb Ubiña, de Josep Maria Espinàs Poeta en Nueva York , de García Lorca 1966, amb Ubiña La caza de la perdiz roja 1963, de Miguel Delibes Arquitectura gòtica catalana 1974, d’Alexandre Cirici Arte visigodo en España , de Pere de Palol La Universidad de…
Necmettin Erbakan
Política
Polític turc.
Enginyer i professor universitari, entrà en la vida pública el 1971, quan fundà el Partit de l’Ordre Nacional, illegalitzat el 1971 Després d’un exili a Suïssa, creà el Partit Islàmic de Salvació Nacional i formà part del govern de coalició de Süleyman Demirel el 1979, deposat pel cop militar del 1980 L’any 1982 fundà el Partit del BenestarRefah, de tendència islamista, amb el qual aconseguí guanyar les eleccions del 1996, i es convertí en cap d’un govern de coalició amb el Partit de la Justa Via de Tansu Çiller Al juny del 1997 dimití com a primer ministre, en compliment del pacte de govern…
art noruec
Art
Art desenvolupat a Noruega.
Resten del període viking 800-1050 vaixells —com el d’Oseberg Universitat d’Oslo— i restes d’algun temple, com el d’Urnes, a Sogn Amb motiu de la cristianització duta pel rei Olaf el Sant penetrà el romànic catedral de Drontheim, segle XII, ampliada en gòtic al segle XIII Producció genuïna de Noruega són les stavkirken —esglésies de fusta—, com les de Gol, Fantoft i Borgund ~1150, que mantenen elements de la tradició vikinga La decadència cultural iniciada al segle XIV, que durà quatre-cents anys, és pobra en realitzacions sobresurt, tanmateix, l’escultor Anders Smith segle XVII Durant la…
Consell de Seguretat

Reunió del Consell de Seguretat de l’ONU
© Organització de les Nacions Unides
Dret internacional
Organisme de l’ONU creat el 1946 que té per missió garantir la pau i la seguretat internacionals.
Dels quinze membres que el componen, cinc són permanents la Xina, els EUA, França, la Gran Bretanya i Rússia, que ocupà el lloc de l’URSS el 1991, i els altres deu, no permanents —elegits per l’Assemblea General per ocupar el càrrec per un període de dos anys —, són distribuïts geogràficament de la manera següent estats africans i asiàtics, cinc estats d’Europa Oriental, un estats llatinoamericans, dos, i dos d’Europa Occidental i altres Els mesos de febrer i març del 2003 el Consell de Seguretat de l’ONU passà per una de les crisis més greus de la seva història arran del desacord entre els…
Cambra del Llibre de Catalunya
Editorial
Corporació oficial per a la defensa del llibre i dels interessos editorials a Catalunya creada el 1981.
Té com a antecedent la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, constituïda el 1918 pels principals editors catalans i que desenvolupà una intensa activitat professional i cultural fins el 1936 Instituí la Festa del Llibre i publicà els primers catàlegs bibliogràfics catalans El 1939, en acabar la Guerra Civil, fou incorporada a l’Instituto Nacional del Libro Español INLE El 1981 fou restaurada amb el nom actual i assumí les tasques de l’INLE, el qual desaparegué poc després El seu objectiu és la promoció i el desenvolupament de la producció, la distribució i el comerç del llibre, defensant-ne…