Resultats de la cerca

El mascle és gris, amb les ales castanyes, el pit d’un verd blavós lluent, amb taques blanques a les parts inferiors i a la cua i amb les plomes de sota el bec formant com una barba Pot desplegar la cua fent ventall La femella és de color vermell terrós tacat Habita als boscs de coníferes del nord i l’est d’Europa, a Escòcia i, a la península Ibèrica, a la serralada Cantàbrica i als Pirineus

Les parts inferiors són de color blanc al mentó, gris blau a la gola i al coll, gris negre cap al ventre i blanc a les ales i a les plomes de sota la cua el bec i les potes són d’un vermell carminat Habita a les tres quartes parts inferiors de la península Ibèrica i en alguns indrets d’Europa la Camarga, llacs suïssos, etc, i és comú al Principat i el País Valencià

Era anomenada també privilegi , per a distingir-la de les butlles menors litterae La seva finalitat era de concedir i confirmar immunitats o protegir possessions eclesiàstiques Sota Lleó IX 1049-54 hom introduí la rota , roda que després fou imitada per altres cancelleries, com la castellana, i es reduí a monograma La salutació final és bene valete Entre aquests dos darrers elements hi ha la signatura del papa Aquesta mena de butlla desaparegué al s XIV

En els mascles és solament un plec muscular, mentre que en les femelles, sota la influència de les hormones sexuals, la pell s’estira i forma una cavitat en forma de sac, a la qual va a situar-se la cria després de néixer A l’interior del marsupi hi ha les mamelles En algunes espècies de marsupials aquesta formació és vestigial, i aleshores les cries es fixen als mugrons protegits per la pilositat ventral de la femella

Regit pel codi de justícia militar, funcionà dins les audiències provincials de Catalunya amb competència sobre els delictes comesos pels militars revoltats pel juliol i, a partir del 28 d’agost, sobre els delictes de rebellió i sedició contra la seguretat exterior de l’estat comesos des del 17 de juliol Quan es crearen els tribunals populars 13 d’octubre, es mantingué el Jurat Popular Especial de Barcelona, sota la presidència d’Àngel Samblancat 21 d’octubre

Fou creada per la Federació Catalana de Gimnàstica, sota la direcció del llavors president Joan de la Llera, per a completar el quadre d’activitat internacional de la federació, que tenia des del 1969 el Memorial Blume dedicat a la gimnàstica artística La primera edició se celebrà a Sabadell i, posteriorment, amb intermitències, la competició s’ha anat disputant en seus diverses i ha aplegat bona part de les grans figures de la gimnàstica rítmica mundial

Fundat l’any 1981, les primeres iniciatives de la ciutat tingueren lloc durant els anys posteriors a la Guerra Civil amb un equip femení que competí sota les sigles del Club Natació Banyoles Disposa d’equip sènior masculí i femení, així com d’equips en categories inferiors Els equips sènior participen habitualment en divisions territorials catalanes Anualment organitza el Torneig Internacional d’Handbol Ciutat de Banyoles per a categories inferiors Juga al pavelló poliesportiu municipal la Draga

Fundat el 1980, nasqué gràcies a l’impuls d’un grup de pares de joves del poble que competien al Club Atletisme Calella El primer president fou Jordi Fitó Fins als anys noranta, s’entrenà al camp de la Figuera, i, sota la presidència de Joan Sánchez Marta, s’inauguraren les noves pistes d’atletisme Des del 1994 organitza el Cros Vila de Malgrat Disposa d’equips en categories inferiors que competeixen en proves d’àmbit català

Entrà a la Unió Ciclista Sabadell com a secretari 1958 i en fou president 1969 Sota el seu mandat arrencà la història del Trofeu Joan Escolà 1969 i es continuà la trajectòria del Campionat de Sabadell competitiu des del 1924 Fou responsable dels Campionats d’Espanya de carretera 1977 Simultàniament collaborà en el muntatge d’arribades de la Setmana Catalana i la Volta a Catalunya a Sabadell Rebé l’escut d’or de la Federació Catalana de Ciclisme

Fundat el 1860 sota el nom d’Ateneu Català, el 1872 es fusionà amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom actual S’hi començà a practicar l’esgrima el 1894 El 1906 s’installà la sala d’armes a la planta baixa del palau Savassona i fou dirigit pel mestre Josep Bea La sala disposava de gimnàs, dutxes i zona de massatge L’Ateneu Barcelonès participà en la fundació el 1922 de la Federació Catalana d’Esgrima