Resultats de la cerca

El mosquiter groc petit Phylloscopus collybita , de la fotografia, feta a l’Encanyissada, al delta de l’Ebre, ens pot servir de model de tots els mosquiters, ja que són tots molt semblants molt petits al voltant d’11 cm, de plomatge de color groc verdós pàllid, sense ratllar, més clar per sota, bec llarg i punxegut, ratlla clara a través de l’ull i forma del cap poc marcada En canvi, no tots els mosquiters corresponen a un mateix model fenològic El mosquiter groc petit és gairebé igual que el mosquiter groc gros P trochilus , del qual, al camp, només pot diferenciar-se pel cant El nom comú…

Àrea de nidificació del trist Cisticola juncidis als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans el trist és un ocell sedentari i comú que nia a la Catalunya Nord, la resta del Principat, el País Valencià i les Balears No s’ha trobat criant a Andorra, tot i que recentment ha colonitzat la Cerdanya, ni tampoc a Formentera El trist comença a niar al final de març i continua fins tan tard com l’agost, car pot fer dues, i potser tres postes anuals Aquest ocell és comú a les zones baixes obertes i planes, viu tant als conreus de secà com als de regadiu, horts, erms, fenassars…

Perdiu de mar Glaerola pratincola ajocada al seu niu de cirialeres als arenys del delta de l’Ebre Els tons llampants del bec i de la gorja, així com el vellutat to torrat del mantell, en contrast net amb el color blanc del carpó i la cua forcada, li confereixen un aspecte inconfusible Albert Martínez La perdiu de mar és un ocell estival, migrador escàs, però regular en tot el territori estudiat, llevat d’Andorra Antigament, havia estat més estesa, però ara només nia regularment a Catalunya i el País Valencià Hivernant excepcional al Paleàrtic, es coneix només l’observació d’un exemplar al…

És anomenada Sant Miquel del Badorc , tot i que el riu la separa d’aquest poble del municipi de Piera El 1186 pertanyia al monestir de Sant Cugat El 1581 depenia de Sant Bartomeu de Vallbona ara depèn de la parròquia de Cabrera

Als seus vessants s’aixeca el nucli de cases barates Ramon Albó 1929 i l’antic poble de Santa Eulàlia de Vilapicina Al final dels anys cinquanta ja era urbanitzat tot el volt del turó, que ha restat com a parc públic

Hom hi pot accedir des de Chamonix mitjançant tres aeris consecutius i un ascensor Des d’allí, un altre aeri permet d’arribar a la punta Heilbroner, a l’altra banda del massís del Mont Blanc, tot travessant la Mer de Glace

Neix a la serralada de Vilcanota, a la part meridional dels Andes peruans, continua tot al llarg de la serralada de Vilcabamba i s’uneix amb l’Apurímac o Tambo, amb el qual forma l’Ucayali És navegable en el curs inferior

Neix a la Serra do Faro, al límit entre la província de Lugo i la de Pontevedra, segueix una direcció general E-W, tot marcant la divisió entre les províncies de la Corunya i de Pontevedra, i desguassa a la ria d’Arousa

Fou el més nombrós de la zona durant el decenni 1950-60 8087 h el 1957 Anà desapareixent a causa de les continuades denúncies de diverses institucions ciutadanes el 1968, però, encara hi havia unes 1000 barraques Actualment, han desaparegut del tot

Gaudeix d’un clima temperat protegida per una serralada muntanyosa que la resguarda dels vents freds del N És per aquest motiu una freqüentada estació turística de platja fins i tot a l’hivern Té indústria hotelera i activitats derivades del turisme