Resultats de la cerca
Es mostren 119444 resultats
màfia
Sociologia
Dret penal
Complex de petites associacions secretes presidides per la llei de l’omertà i del silenci.
L' omertà ha d’ésser entesa com una força que governa la consciència pública i que és sostinguda àdhuc davant la mort Originària de Sicília, la màfia fou creada per preservar els privilegis de l’aristocràcia siciliana enfront, primer, de la invasió napoleònica i, més tard, dels camperols Hi ha qui suposa, però, que el seu origen és molt més antic i que es remunta al temps de la dominació sarraïna de l’illa, quan fou atacada pels normands, al s XI A partir del començament del s XIX, la seva força s’incrementà notablement A causa de la problemàtica social existent, la màfia …
föhn

L’efecte föhn
© Fototeca.cat
Meteorologia
Vent càlid i sec que bufa a sotavent d’una serralada.
En trobar un obstacle muntanyenc, els vents són obligats a ascendir pel vessant de sobrevent i es refreden progressivament, fins que assoleixen el nivell de condensació en conseqüència, formen núvols que arriben fins al cim i produeixen precipitacions, que els fan perdre la humitat En baixar pel vessant oposat són escalfats molt considerablement, i es comporten com a vents secs Sota els efectes d’un vent de tipus föhn augmenten molt la temperatura i l’evaporació, mentre que disminueix la humitat sol produir incendis i la fosa de la neu, i afecta profundament els…
llenya
Indústries forestals
Part dura dels vegetals que, tallada i feta trossos, hom destina a fer foc.
La llenya, bé que és emprada per algunes indústries, com la siderúrgica, la ceràmica, la d’adoberia, etc, és consumida en una gran part en el món rural, especialment en l’ús domèstic Als Països Catalans, el valor de la llenya produïda el 1971 era molt superior al del carbó vegetal, i representava el 10,4% del de la fusta Estadísticament, hom distingeix la llenya de coníferes pins, de la qual es feren, el 1971, uns 600 000 esteris, procedents de la Serralada Prebètica el Caroig, en primer lloc, el Prepirineu meridional del Ripollès al Montsec, amb centre al Berguedà, la Serralada…
polifonia
Música
Música que combina diverses veus o parts vocals simultànies però independents.
El nom, a la Grècia antiga, significava un conjunt de veus o de parts instrumentals, sense jutjar la natura de llur relació En els seus inicis, la polifonia occidental era molt semblant a la practicada en les civilitzacions primitives que avui estudien els etnomusicòlegs En la seva forma culta i escrita, les primeres pràctiques musicals polifòniques daten del segle IX La primera forma musical és l' organum o diafonia En una segona etapa aparegué el discant, basat en el moviment contrari de les veus La innovació següent fou el motet, o combinació de melodies amb texts independents Una altra…
pinso
Agronomia
Porció de gra, palla, alfals o altre aliment sec que hom dóna al bestiar, especialment en el d’estabulació total, generalment a hores i en quantitats determinades.
Des de fa molts anys, hom ha procurat de donar al bestiar l’alimentació òptima i, per tant, la utilització del que avui hom anomena pinsos composts és antiga, puix que foren, durant molts anys, simples barreges d’aliments diferents El pinso compost , obtingut actualment en processos industrials, pot ésser complet o complementari El pinso compost complet , anomenat també pinso equilibrat , és el que cobreix totes les necessitats quantitatives i qualitatives de nutrició del bestiar al qual va destinat, segons l’espècie a la qual pertany, l’edat i allò que hom en vol obtenir, de manera que només…
drenatge
Construcció i obres públiques
Operació de llevar d’un terreny humit l’excés d’aigua fent que s’escorri per canals, canonades, etc, per tal que no s’hi formin bassals ni s’hi produeixin disgregacions o diferències de resistència per acció dels corrents d’aigua subterranis.
Són emprats diferents sistemes de drenatge segons les característiques del terreny i els efectes que hom vol aconseguir El drenatge superficial es limita a un sistema de desguàs adequat a la pluviometria de la regió i a la permeabilitat del terreny El drenatge a la zona pròxima a la superfície, per a facilitar l’evacuació de l’aigua de la pluja i mantenir la capa freàtica separada de la superfície, és efectuat per mitjà d’una xarxa de canonades, de material porós o perforades, collocades al fons d’unes rases i cobertes amb un material filtrant El sistema de drenatge de les capes…
Pina
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Aragó, accidentat al seu sector septentrional per la serra de Montalgrau, prolongació nord-occidental de la serra d’Espina (puig de Santa Bàrbara de Pina, 1 405 m alt.).
Al sector meridional s’aixeca la serra de Cerdanya 1 185 m Una gran part del territori el 73% és de muntanya improductiva hi ha grans extensions de pinedes, principalment a la muntanya de Santa Bàrbara, que cobreixen més de 300 ha L’agricultura de secà, principalment cereals, ocupa unes 570 ha, mentre l’horta unes 2 ha El poble 161 h agl 2006 1 039 m alt és situat en una vall al SW del puig de Santa Bàrbara L’església parroquial la Transfiguració, que data del s XV, és als afores del poble, en una elevació Formà part de la baronia de Xèrica A la mort de Ferran d’Aragó, duc de…
immunologia
Biologia
Medicina
Immunologia
Part de la medicina que estudia la immunitat.
S'inicià com una disciplina que maldava per comprendre la resistència a la infecció que en un principi era considerada com l’única funció del sistema immunitari Al començament del segle XX hom conegué la seva relació amb la hipersensibilitat o allèrgia, aclarí les funcions biològiques generals del sistema immune, i relacionà la immunitat amb el càncer, amb les dificultats sorgides a l’hora de les trasplantacions d’òrgans d’un individu a un altre i amb la capacitat de produir malalties en lesionar els teixits normals Actualment, la immunologia és un dels camps de la medicina en què hom…
escudella
Gastronomia
Plat d’arròs i fideus o qualsevol altra pasta, sovint de sèmola i fins i tot de tapioca, amb col, patates i altres verdures, cuit amb el brou de la carn d’olla o solament amb aigua i algun condiment.
L’escudella es cou per separat amb el brou de la carn d’olla i se serveix com a plat independent escudella i carn d’olla , o bé es cou amb tots els ingredients de tots dos plats i se serveix a la manera de bullit escudella de pagès o barrejada L’escudella i carn d’olla havia estat la menja més habitual de les llars del Principat És costum de menjar escudella en les diades de Nadal amb pasta grossa, generalment galets, el dimecres de carnestoltes i el sant del cap de casa, i també, en alguns indrets, per la festa major En algunes poblacions urgellenques, com la Seu d'Urgell , i…
gavota
Dansa i ball
Dansa francesa, originària del país de Gap, coneguda des del segle XVI.
De ritme binari 2/2 i de moviment moderat, més aviat viu, és formada per dues seccions amb represes i comença sobre el segon temps És una de les parts més corrents de la suite instrumental, on segueix generalment la sarabanda