Resultats de la cerca
Es mostren 3880 resultats
Expansió internacional de les arts escèniques catalanes. 1978-2007
Els grups teatrals formats sobre la base de la nova cultura escènica de la Catalunya de la dècada del 1960 es van autodefinir com a “teatre independent” És a dir, teatre no lligat a la migrada oferta teatral de l’Estat espanyol que es feia només a Madrid, ni a l’anomenat “teatre comercial”, que era de baixíssima qualitat, i amb un públic en regressió Principals actuacions a l’estranger El teatre independent va començar essent no professional i es va submergir en una recerca lliure dels llenguatges escènics i dels espais teatrals, i, tot lluitant amb la censura, va elaborar, o va traduir i…
atrazina
Química
Agronomia
Compost químic del grup de les clorotriazines que actua com a herbicida de forma selectiva; el mecanisme d’acció és interferir la fotosíntesi en espècies sensibles de dicotiledònies anuals.
És autoritzada en conreus de blat de moro, melca i avellaner Hom la pot utilitzar tant en preemergència com en postemergència Catalogada com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 15 dies L’atrazina es troba al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació amb metolaclor o cianazina com a líquid autosuspendible, amb simazina com a líquid autosuspendible i també com a pols mullable i l’empresa que la comercialitza
replicó
Biologia
Regió cromosòmica o element genètic lliure que conté les seqüències d’ADN necessàries per a la iniciació de la replicació i actua com una unitat autònoma durant aquest procés.
Tot el cromosoma bacterià es comporta com un únic replicó, mentre que els cromosomes eucariotes contenen centenars de replicons Cada replicó té el seu propi origen de replicació, i es replica com un sol segment d’ADN El genoma dels mamífers conté uns 25 000 replicons, formats cadascun d’ells per uns 100 000 - 200 000 parells de bases En canvi, el genoma dels insectes, més petit, conté uns 3 500 replicons, formats cadascun d’ells per uns 40 000 parells de bases
oxitocina
Bioquímica
Hormona secretada pel lòbul posterior de la hipòfisi que, com la vasopressina, actua durant el part sobre la fibra muscular llisa de l’úter i en provoca la contracció.
Estimula, a més, la secreció de llet i té també un moderat efecte sobre els ronyons És un polipèptid format per nou aminoàcids Fou sintetitzada per primera vegada el 1953 per Du Vigneaud i els seus collaboradors Té la fórmula Cys-Tyr-Ile-Gln-Asn-Cys-Pro-Leu-Gly-NH 2 amb un pont disulfur entre les dues molècules Cys
vasopressina
Bioquímica
Hormona secretada per l’hipotàlem i acumulada en el lòbul posterior de la hipòfisi, amb una estructura de pèptid (nou aminoàcids), que actua sobre la pressió sanguínia augmentant-la.
Inhibeix la diüresi, i és anomenada també antidiüretina o ADH
transaldolasa
Bioquímica
Enzim que actua sobre el d-gliceraldehid-3-fosfat i el d-sedoheptulosa-7-fosfat per a donar dos sucres: d-fructosa-6-fosfat i d-eritrosa-4-fosfat.
secretina
Bioquímica
Hormona de natura polipeptídica, lliurada a la sang per la mucosa duodenal i que actua sobre el pàncrees estimulant la secreció de suc pancreàtic, ric en aigua i bicarbonats.
personalitat social
Psicologia
Sociologia
Conjunt de trets de la personalitat que la societat aporta a l’individu i de formes en què aquest hi actua en relació amb altres persones i amb elles.
La personalitat social —en incessant desenvolupament mitjançant el procés de socialització— resta intrínsecament vinculada a tot el fenomen de la cultura
bari
Química
Metall alcalinoterri pertanyent al grup II A de la taula periòdica, de color blanc argentí quan és pur, mitjanament dur i mal·leable, molt electropositiu, que actua amb valència 2.
El bari és una mescla natural d’isòtops de masses atòmiques 130, 132, 134, 135, 136, 137, 138, en la qual el 138 Ba es troba en un 71,66% Forma el 0,04% de la crosta terrestre i ocupa el divuitè lloc en ordre d’abundància hom el troba sobretot en forma de sulfat baritina i de carbonat witherita El 1774, Karl Wilhelm Scheele diferencià la barita de la calç , i el 1790, Crawford diferencià, alhora, l' estronciana monòxid d’estronci de la barita La gran afinitat que té el bari per l’hidrogen, els halògens, l’oxigen, el nitrogen i el sofre, per a formar hidrurs, halurs, òxids, nitrurs i…
Joan Pere Fontanella
Joan Pere Fontanella
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Jurista i polític.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat d’Osca i exercí a Barcelona, ciutat on s’establí i on adquirí un gran prestigi com a jurisconsult El 1612 publicà De pactis nuptialibus sive de capitulis matrimonialibus tractatus , en dos volums el segon publicat el 1622, que fou editat també a Ginebra 1638, a Venècia 1647 i a Lió 1667 —fou un dels pocs juristes catalans de l’època amb prestigi internacional—, en què el comentari de les diverses clàusules contingudes en uns capítols matrimonials fou el motiu per a tractar un ampli ventall de qüestions com ara els privilegis dels grups dirigents,…
,