Resultats de la cerca
Es mostren 4804 resultats
Joan Munsó i Cabús
Cinematografia
Crític cinematogràfic.
Estudià lletres, pintura i dibuix S’inicià com a cronista teatral a Firmas Revista literaria del hogar 1952-53 i el 1955 creà amb Josep Maria Picó i Junqueras l’Agrupació d’Estudis Cinematogràfics en el si del Foment de les Arts Decoratives, dissolta el 1957 Publicà articles sobre cinema als diaris Solidaridad Nacional i La Prensa , i en revistes especialitzades com Rumbos 1956 Arte Nuevo Revista cinematográfica 1958, del consell de redacció de la qual fou membre Film Ideal Documentos Cinematográficos 1960-63, i Hora XXV 1964 El 1962 entrà a Radio Nacional de España a Barcelona com a…
Enric Moles i Ormella
Química
Químic i farmacòleg
Estudià farmàcia a Barcelona, on es graduà 1905, i es doctorà a Madrid amb la tesi Procedimientos de análisis de silicatos seguidos en el análisis cuantitativo de algunas micas españolas 1906 L’any 1908 es traslladà a Alemanya, i el 1910 es doctorà sota la direcció de Wilhelm Ostwald en química a la Universitat de Leipzig Més tard, el 1916, sota la direcció de Guye es doctorà en física a Ginebra amb la tesi Contribution à la révision du poids atomique du brome Finalment, el 1922, de nou a Madrid es doctorà en ciències químiques Catedràtic de química inorgànica de la Universitat Central de…
Núria Picas i Albets
Curses de muntanya i d’orientació
Atleta especialitzada en curses de muntanya.
El 1997 ingressà al cos de Mossos d’Esquadra, dins del qual s’incorporà al cos de muntanya L’any 2005 entrà al cos de bombers de la Generalitat de Catalunya Resident a Berga, on compagina la professió de bombera amb l’entrenament, és una de les figures mundials de les curses de muntanya en categoria femenina Coneguda per les seves posicions independentistes, ha publicat Córrer per ser lliure 2015 Protagonitzà el documental Home to Home 2016, sobre el seu repte d’enllaçar corrent dues travesses de muntanya, la Cavalls del Vent i la Carros de Foc, un…
,
Carta Municipal de Barcelona
Dret administratiu
Document que institueix el règim especial del municipi de Barcelona.
En la seva forma original, atorgada per una llei del 1957 amb text del 1960, no era una carta, per tal com fou elaborada i aplicada sense intervenció ciutadana i no concedia una major autonomia al municipi Introduïa un alcalde gerent nomenat pel cap d’estat i una mena de govern per comissió comissió executiva Atesa l’absència d’un sistema democràtic, el consell en ple tenia únicament funcions planificadores, reglamentàries i fiscalitzadores, sense eficàcia pràctica La Carta Municipal fou un èxit polític de JM de Porcioles, el qual aportà l’exigència de planificació, l’establiment de juntes de…
domini
Electrònica i informàtica
Cadascun dels segments d’una adreça d’IP que especifica una organització, un estat o un tipus d’informació.
Es tracta d’un conjunt d’ordinadors en xarxa que comparteixen la mateixa base de dades d’usuaris i grups i les contrasenyes d’accés respectives, emplaçada en un dels ordinadors conegut com a controlador del domini Per garantir el funcionament del sistema en cas de fallada del controlador de domini, se n’estableixen dos, el principal i el secundari El controlador secundari de domini, també conegut com a controlador de domini de còpies de seguretat, conté una rèplica de la base de dades d’usuaris i grups del controlador de domini principal, de manera que si falla el controlador principal de…
Antoni Costa
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Entrà l’Escola Pia el 1738 Ensenyà en els collegis de Balaguer, Mataró, Igualada, Solsona 1771 i Moià 1748-60 S'inicià en el magisteri impartint la classe d’escriure i aritmètica era un molt bon callígraf com ho demostren les actes del capítol provincial de 1771 que redactà A Moià, on residí força anys, ensenyà filosofia i teologia als júniors escolapis també els donà lliçons de matemàtiques, fet que mostra que els escolapis a meitat del segle XVIII ja s’inclinaven per les ciències El capítol provincial del 1753 el nomenà membre de la comissió per a redactar un catecisme per a les…
David Grossman
Literatura
Escriptor israelià.
Serví a l’exèrcit del 1971 al 1975, i el 1973 participà en la guerra del Yom Kippūr Treballà fins el 1988 com a guionista i presentador a la ràdio pública, feina que interrompé en el període 1976-79 per a estudiar filosofia i art dramàtic a la Universitat Hebrea de Jerusalem El 1982 publicà Du-Krav “Duel’, el primer llibre de narrativa infantil i juvenil, gènere que ha continuat conreant amb un notable èxit, i l’any següent, Hiuch Ha-Gedi “El somriure de l’anyell’ Seguiren Ayien Erech Ahava “Vegeu al darrere amor’, 1986, Sefer Ha-Dikduk Ha-Pnimi “La gramàtica interior’, 1991, Yesh Yeladim Zig…
Carles Móra i Tuxans
Política
Professor de català i activista polític.
Després de llicenciar-se, inicià l’activitat docent el 1979, i dos anys més tard entrà a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, on és professor de Llengua i Literatura Catalana i on ha estat membre de l’equip directiu Vinculat des de molt jove al moviment escolta i a grups cristians, du a terme una intensa activitat en el món associatiu i cultural El 2002 creà una empresa de produccions audiovisuals i exerceix de manera discontínua el periodisme amb articles a la premsa comarcal i també a l’ Avui i El Punt , reportatges televisius al circuit de TVE a Catalunya sobre Salvador Espriu, Agustí Bartra…
Omar Sharif
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut l’actor cinematogràfic egipci Omar al-Sharif.
Nascut Michel Demitri Shalhoub d’una família cristiana d’origen siriolibanès, després de graduar-se en matemàtiques i física a la Universitat del Caire entrà al negoci familiar de comerç de fusta, que abandonà per dedicar-se a la interpretació El 1954 debutà en el cinema amb la pellícula Siraa Fil-Wadi ‘Lluita a la vall’, del realitzador egipci Youssef Chahine , en la qual conegué la seva futura esposa Faten Hamama amb qui estigué casat del 1955 al 1974, la qual el portà a convertir-se a l’islam i canviar de nom Esdevingut una celebritat en el cinema egipci, el 1962 la seva actuació a…
Maria Teresa Codina i Mir
Educació
Mestra i pedagoga.
Obtingué el títol de magisteri el 1951 i estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1952 Decantada vers l’ensenyament, després de dos anys de substitucions, completà la formació a París 1953-54, on descobrí les darreres tendències de la pedagogia, particularment l’ensenyament individualitzat i la renovació del mètode Montessori També entrà en contacte amb la renovació del catolicisme que precedí els canvis del concili II del Vaticà Després del curs 1955-56 treballà al Colegio-Internado La Molina que dirigia Jordi Galí, que influí en l’escola Talitha, que…

