Resultats de la cerca

Es formà als conservatoris de Marsella 1945-47 i París 1951-52, on estudià composició amb Darius Milhaud Treballà als estudis de música electrònica de l’ORTF El 1965 fundà les Nuits de la Fondation Maeght a Sant Pau de Vença, i n’assumí la direcció artística Organitzà també concerts i feu conferències i cursos arreu de França Moltes de les seves obres tenen més d’una versió, són mòbils i variables, com és el cas de Réseaux , per a arpa 1964, que existeix en dues versions més amb acompanyament el mateix passa amb algunes peces de cambra, com Espaces I-IV 1961-62, Phases 1965 o…

Passà pel Conservatori de Peterburg, on estudià amb N Cerepnin i MO Štejnberg fins el 1917 Molt aviat centrà el seu interès en l’ús dels dotze tons i canvià l’escriptura dels sostinguts per una creu A París, estudià amb M Orban i M Ravel, i finalitzà el gran oratori Le livre de vie 1925 El 1926 construí amb P Dauvillier un instrument de sons electrònics, precedent de les ones Martenot, que anomenà croix sonore La seva música, deutora de les concepcions universalistes d’A Skr’abin, mostra una voluntat de millora de la condició humana i representa un cant a la pau i a la…

Destacà Ramón Rodríguez Culebras com a director de la publicació només en sortiren 18 números L’equip de redacció era format per Vicente Górriz Marqués, Pere Saborit Badenes, Francisco J Guerrero Carot i Francisco M Gimeno Blay, a qui substituí, des del quart número, Miguel Ángel González Sanchis Els continguts eren de temàtica comarcal, principalment històrica arqueologia, demografia, història moderna, contemporània, antropologia, etc, escrits per nadius o residents No hi havia seccions fixes, excepte la bibliografia El volum corresponent als números 7 i 8 fou dedicat al VI Centenari de la…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal amb KP Sádlo i en 1950-53 es perfeccionà a l’Acadèmia de les Arts de Praga Entre els anys 1951 i 1956 formà part del Trio Suk i a partir del 1960 formà duet amb el pianista Jan Panenka i també amb Josef Hala, al costat dels quals realitzà nombroses gires de concerts i diversos enregistraments, com la integral de les sonates per a violoncel i piano de Beethoven, amb J Panenka El 1959 obtingué el primer premi del Concurs Internacional Pau Casals Mèxic i començà la seva carrera internacional El 1961 entrà a formar part com a solista de…

Fill petit dels pintors francesos Lucien Fontanarosa i Annette Faive-Fontanarosa Fins a onze anys estudià violí Ingressà al Conservatori de Música de París, on fou alumne de violoncel de Paul Tortelier i Pierre Pasquier Obtingué un primer premi en violoncel i un altre en música de cambra Fou guardonat al Concurs Pau Casals de Budapest 1968 i al Concurs Internacional de Violoncel Gaspar Cassadó, de Florència 1969 Amb els seus germans, Patrice i Frédérique , formà el Trio Fontanarosa Durant dotze anys, entre el 1968 i el 1980, formà part de l’Orquestra de l’Òpera de París, i…

Debutà, com a afeccionat, a l’Ateneu d’Hostafrancs amb les sarsueles La reina mora i El mal de amores Posteriorment, actuà en diversos teatres del Parallel barceloní fins a incorporar-se a la companyia de Pau Gorgé 1911, amb la qual es presentà en alguns teatres de l’Estat espanyol El 1913 feu una gira per diversos països sud-americans amb la companyia de Pep Capsir i Ramona Vidal i posteriorment actuà a Barcelona i a Lisboa El 1914 estrenà Maruxa , d’A Vives, al Teatre Novetats de la Ciutat Comtal, i el 1929 actuà en El pájaro azul , de R Millán, al Teatre Victòria de la…

Fou fundada el 1897 per Matthieu Crickboom amb l’objectiu de continuar la tasca artística de la Societat Catalana de Concerts , dissolta aquell mateix any Integrada en una bona part pels membres de la Societat Catalana de Concerts, en depenien quatre grups l’Acadèmia de música M Crickboom, Enric Ainaud, Domènec Mas i Serracant, Pau Casals, Enric Granados el Quartet de la SFB M Crickboom, J Rocabruna, R Gálvez, P Casals els Instruments de fusta i metall de la SFB, i l’Orquestra de la SFB Alternà la promoció dels concerts d’orquestra amb la dels concerts de cambra i amb audicions…

Es formà a Viena, on estudià composició i direcció d’orquestra amb J Marx i F Schalk, entre d’altres El 1920 debutà a l’Òpera de Lviv amb Ernani A partir del 1921 s’establí a Varsòvia, on introduí les òperes d’autors contemporanis, com ara R Strauss, E Wolf-Ferrari o M Ravel Poc després s’installà als Estats Units, i del 1925 al 1935 fou cap del departament d’òpera i orquestra de l’Institut Curtis i dirigí l’Orquestra de Filadèlfia Els anys trenta dirigí a Nova York i en 1947-48 ho feu a Chicago Ocasionalment, es presentà en teatres europeus, especialment italians Així, el 1953 dirigí Guerra…

Vida Inicià els seus estudis a l’Escola Francesa de Barcelona amb Julie Sicard Posteriorment els amplià al Conservatori Superior de Música del Liceu, on fou deixebla, entre d’altres, d’Avellí Abreu, Frank Marshall i Felip Pedrell El 1920 debutà a París amb un recital, cinc anys després d’haver-ho fet a Barcelona El 1925 es presentà a la Sala Mozart de la capital catalana i un any després començà a difondre la música hispànica per a teclat d’autors del segle XVI especialment de Cabezón i contemporanis com M de Falla o J Pahissa Combinà la seva tasca concertística amb la docent, i exercí la…

Intervingué activament en la política reial entre el 1344 i el 1364 com a tresorer, ambaixador i conseller reial El 1344 era al Rosselló en la campanya contra Jaume III de Mallorca, el 1348 era a València com a llegat pel rei per tractar amb els nobles vençuts de la Unió i el 1351 participà en les deliberacions que portaren a l’aliança amb Venècia i la guerra contra Gènova El 1354 era ajudant i assessor de l’infant Pere, oncle de Pere III, quan aquest era a Sardenya el 1355 anà a trobar el rei a l’illa amb una forta suma de diners per a facilitar el seu retorn a Catalunya Intervingué en les…