Resultats de la cerca
Es mostren 24786 resultats
Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà
Història
Política
Polític.
Vida i trajectòria política Fill d’hisendats, estudià lleis a Barcelona 1887-93 i es doctorà a Madrid 1894 El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres 1888-89 i president 1890-91, càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa Redactà íntegrament les proclames de la Unió La qüestió social i la política 1891, editada amb motiu…
Frederic Mompou i Dencausse

Frederic Mompou i Dencause
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Vida La seva biografia no és pròdiga en esdeveniments espectaculars, com s’adiu amb una personalitat humana tan sensible i rica en vivències interiors i al mateix temps tan discreta a l’hora d’exterioritzar-les Nasqué al barri barceloní del Poble-sec, fill de pare català i de mare d’origen francès, en un ambient familiar que no era aliè a l’interès musical La receptivitat vers l’entorn sonor que l’acompanyà en la infantesa les ressonàncies de les campanes de la foneria de la família materna desvetllà les seves inclinacions musicals Començà els estudis de piano al Conservatori del Liceu, amb…
,
Cervelló

Armes dels Cervelló
Llinatge nobiliari català derivat d’un Ansulf (o Assolf), potser d’origen germànic o franc.
Aquest Ansulf mort vers el 990, que comprà l’alou de Gurb al comte Borrell II de Barcelona 961, fou vicari i repoblador de l’alt Gaià i senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Selmella, Santa Perpètua de Gaià i Font-rubí El seu fill i successor Sendred de Gurb obtingué Vilademàger i fou cap del llinatge de Queralt Línia troncal de Cervelló un altre fill d’Ansulf, Hug de Cervelló mort en 1025/27, fou el primer que portà aquest cognom, continuà la repoblació de la contrada, fou senyor de Roqueta, Aguiló, Selmella i Santa Coloma de Queralt, i es casà amb Eliarda de Gelida, filla única i hereva…
dret català
Dret
Ordenament jurídic que estigué plenament en vigor als Països Catalans fins els decrets de Nova Planta (1707-16).
L’abast d’aquest sistema jurídic comprèn els ordenaments jurídics següents en primer lloc, el dret català en sentit estricte, compost del dret general del Principat de Catalunya dret català 2 i dret local de les ciutats i les comarques del Principat que tenen dret propi, com Barcelona, Tortosa, Girona, el Camp de Tarragona, Lleida, la Vall d’Aran, el Rosselló, el Pallars Sobirà i la Conca de Tremp en segon lloc, el dret del País Valencià, tant en el seu sistema general, com en les particularitats de determinades comarques en tercer lloc, el dret de les Illes Balears dret mallorquí, menorquí i…
astrofísica
Astronomia
Ciència que aplica els mètodes de la física a l’estudi de l’origen, la composició i l’evolució dels astres, a diferència de l’astronomia, que estudia principalment llurs moviments, aparents o reals, en el firmament.
El mètode de l’astrofísica recolza sobre les següents bases l’anàlisi de la radiació emesa pels objectes celestes pràcticament l’única font d’informació de què disposem, la construcció de models teòrics sobre la composició, distribució i evolució de la matèria en l’univers, funció aquesta que acompleix en collaboració amb altres disciplines científiques com ara la física teòrica i d’altes energies, i, legitimant tots els seus procediments, l’adopció de la hipòtesi que totes les lleis de la física conegudes i experimentades a la Terra són igualment aplicables a tot l’univers Per tant, el…
bany
Bany purificador a Pashupatinath, al Nepal
© X. Pintanel
Acció de banyar o de banyar-se, especialment la immersió total o parcial del cos en l’aigua d’un riu, de la mar, etc., o d’un continent apropiat (piscina, banyera, etc.), per motius higiènics, esportius, terapèutics o religiosos.
La importància que el bany ha tingut en la majoria de les religions és causada per una doble creença d’una banda, la distinció entre pur i impur, que en totes les religions marca la separació de Déu i l’home, amb la consegüent exigència de purificació que sent l’home davant la divinitat, i, d’altra banda, el simbolisme de l’aigua com a mitjà de purificació ritual i com a element dotat d’una força de renovació que fa que hom la consideri sagrada El bany com a purificació ablució és present, entre d’altres, en les antigues religions orientals, com la irànica i la babilònica a Egipte, on té un…
Arxiu de la Corona d’Aragó
El nou edifici de l’Arxiu General de la Corona d’Aragó, a la plaça de les Glòries de Barcelona
© Fototeca.cat
Dipòsit documental creat l’any 1318 per Jaume Il per a guardar-hi la seva documentació.
Ubicació de l’Arxiu Ubicat en dues cambres del Palau Reial Major de Barcelona, s’hi aplegaren els pergamins antics dels comtes de Barcelona els arxius dels antics reis d’Aragó s’havien dispersat i perdut i els títols del patrimoni reial, a més de la documentació de la Cancelleria Reial, que fins aleshores estava dispersa L’arxiu romangué en el mateix lloc durant més de quatre segles i, el 1770 fou traslladat a unes estances del Palau de l’Audiència L’any 1853 s’installà en una part del palau del Lloctinent AI llarg del segle XX el material augmentà de forma espectacular, i el 1994 fou…
Sant Silvestre de Valleta (Llançà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental Hom hi pot veure perfectament l’esquema de l’edifici, amb una nau, capçada a llevant per un absis semicircular, amb la porta d’entrada a migjorn F Tur L’antiga cella i església parroquial de Sant Silvestre es troba a uns 3 km de l’actual poblet de Valleta, aigües amunt de la riera del mateix nom, isolada en un paratge desert, vora el marge esquerre d’aquesta riera Mapa 220M781 Situació 31TEG082911 Tot i que el reduït nucli agrupat de Valleta es troba a 4 km a ponent de Llançà, vora la carretera de la Bisbal a Portbou,…
Sant Pere del Pla de l’Arca (la Jonquera)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des del nord-est a primer terme l’absis, al mur del qual és visible l’ opus spicatum F Tur Amb el nom de Pla de l’Arca és coneguda una contrada força extensa, enlairada a llevant del coll del Portús S’estén a migjorn de la carena de l’Albera on hi ha el coll del pla de l’Arca i no gaire lluny d’ell les ruïnes del mas del mateix nom, fins a les serres del Calze i de les Canals En aquesta rodalia neix el riu Llobregat de l’Empordà, que la solca, en el seu curs més alt, de llevant a ponent Les restes del’església de Sant Pere són a l’esquerra, a migdia…
Sant Martí de les Escaules (Boadella)
Art romànic
El monestir de Sant Martí de la Muga ja existia en temps de Lluís el Piadós, emperador dels francs entre els anys 814 i 840 Entre aquestes dues dates Adulf, el primer abat de les Escaules de nom conegut, aconseguí de Lluís el Piadós un precepte de defensa i immunitat per al monestir Aquest primer document no s’ha conservat, però sí que ho ha estat el precepte de Carles el Calb, atorgat a favor del mateix Adulf, expedit a Tolosa de Llenguadoc el 12 de maig de l’any 844 En aquest text es confirmen les propietats dels monjos, que ja eren considerables A més de les possessions de les Escaules,…