Resultats de la cerca
Es mostren 11116 resultats
Ventura Salimbeni
Pintura
Pintor italià conegut també com Il Cavaliere Bevilacqua
.
Format amb el seu pare Arcangelo i influït per FBarocci, l’obra del qual conegué a Roma, treballà a Florència, Pisa, Perusa i principalment a Siena frescs a l’església del Santo Spirito i a la catedral 1608-11 La seva producció, dins el corrent manierista, es caracteritzà per un cert to gràvid i malenconiós i per un adotzenament formal Mare de Déu amb l’Infant Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols
Xoan Rof Carballo
Literatura
Medicina
Metge i escriptor gallec.
Fundador de l’Institut d’Estudis Psicosomàtics Dedicà part de la seva activitat al conreu de l’assaig, de temàtica actual i d’una gran qualitat literària Entre les seves obres cal esmentar Patología psicosomática 1954, Mito e realidade da terra nai 1957, Entre el silencio y la palabra 1960, Niño, familia y sociedad 1960, El hombre como encuentro 1968, Rebelión y futuro 1971, Biología y psicoanálisis 1972, Fronteras vivas del psicoanálisis 1975 i altres
Valdemar I de Brandenburg
Història
Marcgravi ascani de Brandenburg (1308-19) de la branca de Stendal-Tangermünde.
Fill del marcgravi Conrad II, l’any 1317 reuní tot el Brandenburg en extingir-se la branca de Salzwedel-Stargard, i encara eixamplà els seus dominis vers l’E i el N en obtenir, el 1317, el comtat palatí de Saxònia Lluità contra una coalició de danesos, saxons i altres prínceps alemanys 1314-17 i perdé Stargard, que hagué de cedir a Mecklenburg El succeí el seu cosí germà Enric I III
Niccolò Tommaseo
Literatura italiana
Escriptor italià.
Conreà molts gèneres, bé que tots d’una manera superficial crítica, història, política, novella, filosofia, pedagogia, etc Sovint reflecteix en els seus judicis un moralisme ressentit i sarcàstic De la seva obra cal destacar el Dizionario estetico 1840, Bellezza e civiltà 1857 i dues obres filològiques, considerades com les millors de la seva producció el Dizionario dei sinonimi 1830 i el Dizionario della lingua italiana 1858-79 Recollí, també, cants populars toscans, grecs i corsos
Mario Tobino
Literatura italiana
Escriptor italià.
Metge psiquiatre, en 1948-80 fou director de l’hospital psiquiàtric de Lucca S'inicià en la literatura amb llibres de poemes Poesia 1934, Amicizia 1939 i Veleno e amore 1942, on el fet humà és estudiat amb afectuosa disposició Publicà narracions Il deserto della Libia , 1952 i novelles Le libere donne di Magliano 1953, La brace dei Biassoli 1956, Il clandestino 1962, Per le antiche scale 1972, La ladra 1984, etc
Vladimir F’odorovič Tendr’akov
Literatura
Escriptor rus.
Participà en la Segona Guerra Mundial, i les seves primeres narracions reflecteixen vivències d’aquesta contesa Als anys cinquanta, la seva oposició als postulats del realisme socialista l’enfrontà amb el règim soviètic De la seva producció, bàsicament narrativa i que tracta el vessant conflictiu de temes socials, cal esmentar Padenje Ivana Čuprova ‘La caiguda d’Ivan Čuprov’, 1954, Nenest'e ‘La tempesta’, 1954, Učaby ‘Fang’, 1956 i Zatmenje luny ‘L’eclipsi de lluna’, 1976
José Gaos
Filosofia
Filòsof.
Professor a Madrid i a Mèxic, on s’exilià el 1939, excellí en l’estudi de la història de les idees Bé que rebutjà d’ésser inclòs en l’existencialisme, en les seves anàlisis empra conceptes procedents d’aquest moviment, especialment de Heidegger, que traduí Escriví La filosofía de Maimónides 1940, Filosofía de la filosofía e historia de la filosofía 1947, Orígenes de la filosofía y de su historia 1960 i Filosofía contemporánea 1962
Kirsten Flagstad
Música
Soprano noruega.
Debutà a Oslo en el paper de Nuri de Tiefland ‘Terra baixa’, d’E d’Albert 1913 Primerament cantà òpera italiana, però el 1932 passà a l’òpera wagneriana, de la qual fou una de les millors intèrprets En 1959-60 dirigí l’Òpera d’Oslo, gestió que inicià amb la reposició de Tiefland Enregistrà Alceste , de Gluck, i òperes de Wagner en discs El 1950 es presentà al Liceu de Barcelona
Cino da Pistoia
Literatura italiana
Història del dret
Jurista i poeta italià.
Estudià a Bolonya i ensenyà lleis a Siena, Perusa i Bolonya Escriví Lectura in Codicem Fou ambaixador de l’emperador Enric VII a Florència Citat per Dant en De vulgari eloquentia com a important poeta amorós del dolce stil nuovo , tendeix, però, a una concepció de l’amor ja menys idealitzada Se'n conserven uns 200 poemes, recollits per Carducci en Rime di messer Cino da Pistoia e di altri del sec XIV
Sebastià Garcias Palou
Literatura catalana
Lul·lista.
Sacerdot des del 1935 Fou rector de la Maioricensis Schola Lullistica 1956-87 Fundà i dirigí la revista “Estudios Lulianos” 1957, després anomenada “Studia Lulliana” Publicà nombrosos articles divulgatius sobre Ramon Llull, i estudis com El Miramar de Ramon Llull 1977, Ramon Llull y el Islam 1981 i La formación científica de Ramon Llull 1989 També edità el Libre del gentil e los tres savis 1957 i traduí al castellà els Proverbis de Ramon 1978