Resultats de la cerca

Llançador dretà que es formà a l’Institut Joaquim Blume i que començà jugant de receptor Debutà a la divisió d’honor espanyola amb l’Hèrcules l’Hospitalet 2005 La temporada 2007 fou nomenat millor jugador per la federació catalana Al gener del 2008 fou fitxat pel Futbol Club Barcelona Guanyà un Campionat de Catalunya 2008 i la Copa d’Europa 2008 El 2009 fitxà pel Pirate de Rímini Itàlia i el 2010 pel Marlins de Tenerife Jugà amb la selecció catalana i la selecció espanyola Participà en l’Eurobaseball 2007, la Copa del Món 2007, 2009 i el torneig de classificació per als Jocs…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà a la seva ciutat natal Per la vàlua que mostrà, la Diputació d’Alacant li concedí una beca per a anar a Madrid, on estudià composició amb Zabalza i Emilio Arrieta, i harmonia amb Miquel Galiana El 1883 fou nomenat professor d’harmonia del Conservatori de Madrid, i posteriorment es dedicà a la composició Alguna de les seves obres fou interpretada per la Sociedad de Conciertos de Madrid, dirigida llavors per Tomás Bretón El seu Poema sinfónico guanyà un dels premis de composició simfònica convocats amb motiu del quart…

Feu estudis d’antropologia a la Universitat de Northwestern, on tingué com a mestres MJ Herskovits i Richard A Waterman i on es doctorà el 1951 Fou professor a les universitats de Northwestern 1953-54, 1956-62 i Wisconsin 1954-56 El 1962 fou nomenat professor d’antropologia a la Universitat d’Indiana a Bloomington, on posteriorment esdevingué cap del departament 1966-69 El 1976 entrà a treballar a la Universitat de Sydney Morí en un accident aeri a Europa La seva aportació a l’etnomusicologia quedà recollida en el llibre The Anthropology of Music 1964, on accentua la importància…

Membre d’una família de fabricants d’instruments de vent, de jove treballà al taller del seu pare, Charles Mahillon, però després es consagrà a l’estudi de l’acústica, camp en què és més conegut Entre el 1869 i el 1887 publicà la revista "Écho musical" Arran de la mort del seu pare es reincorporà a l’empresa familiar i fabricà excellents reproduccions d’instruments, especialment dels instruments de vent en ús durant els segles XVI i XVII El 1876 fou nomenat conservador del museu d’instruments del Conservatori de Brusselles, al qual aportà la seva pròpia collecció, formada per més…

Nasqué al si d’una família d’orgueners A dotze anys fou deixeble del seu oncle Pere Josep Bosc i Font La seva obra cabdal a Mallorca és l’orgue dels dominicans 1762, actualment a Santanyí Fou collaborador de Leonardo Fernández Dávila a Granada, amb qui començà l’orgue del Palau Reial de Madrid, que acabà després de la mort d’aquest, el 1778 El mateix any fou nomenat mestre orguener per Carles III Construí l’orgue de la catedral de Múrcia i el de la de Sevilla, la seva obra més important Se li atribueix un Tratado de construcción de órganos Fou l’inventor d’una guitarra harmònica…

Estudià a la Juilliard School de la seva ciutat natal i aviat es destacà com a especialista en òpera Debutà, de ben jove, al Metropolitan, i el 1979, a vint-i-nou anys, ho feu al Covent Garden de Londres, on es presentà amb Don Carlo L’any següent dirigí, també al Covent Garden, una reeixida producció de La flauta màgica Ha actuat al capdavant de les més prestigioses orquestres nord-americanes, com ara les de Nova York, Filadèlfia, Cleveland, Boston i Chicago El 1983 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, el 1989 ho fou de l’Òpera de Colònia, i 1995, de…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal amb F Lange Després d’haver acabat la seva primera etapa formativa 1923, ingressà com a violí solista a l’Orquestra Filharmònica d’Oslo, on romangué fins el 1945 Parallelament amplià la seva formació a Leipzig amb W Davisson i a Berlín amb C Krauss Inicià la seva trajectòria com a director d’orquestra després de la Segona Guerra Mundial, quan fou nomenat director permanent de l’Orquestra de la Ràdio Noruega, lloc que ocupà fins l’any 1962 Al mateix temps dirigí a l’Òpera Estatal Noruega 1958-60 i també l’Orquestra Filharmònica d’…

Estudià violí des dels quatre anys, i als set oferí el seu primer concert Posteriorment estudià contrapunt, direcció d’orquestra i composició al Conservatori de Praga Acabà els estudis el 1935, un any després d’haver cofundat l’Orquestra FOK, que dirigí El 1936 fou contractat per a dirigir l’Orquestra Simfònica de Košice Posteriorment treballà al capdavant de les orquestres de Brno 1939-45 i de l’Opera-Studio de Praga 1939-46 El 1945 fou nomenat director permanent de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Praga, de la qual fou director principal en 1952-72 Combinà les seves…

Estudià piano a Estocolm i direcció d’orquestra a París, Londres i Dresden, ciutat aquesta darrera en què fou alumne de K Böhm El 1940 debutà a Estocolm, i tres anys després fou nomenat director de la Societat de Concerts Entre el 1953 i el 1960 dirigí l’Òpera Reial de la capital sueca De seguida compaginà les seves actuacions amb la docència, principalment a Salzburg i Estocolm Del 1963 al 1973 fou director titular de l’Orquestra Simfònica de Detroit i des del 1973 dirigí al Metropolitan de Nova York, a més d’impartir classes a la Juilliard School El 1979 inicià les seves…

Estudià composició i direcció d’orquestra a l’Acadèmia Ferenc Liszt de la seva ciutat natal, al mateix temps que es formava en les disciplines de piano i clarinet El 1946 fou contractat com a repetidor de l’Òpera de Budapest, de la qual el 1973 fou nomenat primer director El 1957 inicià la seva tasca docent a l’esmentada Acadèmia, i el 1967 li arribà el nomenament de director permanent de l’Orquestra Filharmònica de Budapest Dirigí amb èxit a l’URSS, Alemanya i el Japó, entre altres països Rebé nombroses distincions, entre les quals cal destacar el Premi Ferenc Liszt 1952 i 1958…