Resultats de la cerca
Es mostren 4159 resultats
Club de Tir Sabadell
El tirador Josep Patiño, del Club de Tir Sabadell, amb la medalla de campió d’Europa d’armes històriques el 2011
Arxiu Josep Patiño
Esports de tir
Club de tir olímpic de Sabadell.
Fundat el 1954, nasqué com a delegació del Tiro Nacional de España El primer president, i un dels principals promotors, fou Ricard Buxó Participa en el Campionat d’Espanya i de Catalunya de diferents especialitats de tir, així com en els Campionats d’Europa o del Món Disposa d’un extens palmarès, amb títols estatals i catalans, tant per clubs com individuals Destaca Josep Patiño, campió del món d’armes històriques 2011 i campió d’Espanya 2004, 2006, 2010 Disposa de tiradors en categories inferiors que competeixen en l’àmbit estatal Té la seu a la carretera de Bellaterra
Club de Ball Esportiu la Garriga
Maite Garriga i Ferran Arias, del Club de Ball Esportiu la Garriga, participant en el Campionat del Món Sènior Standard 2009
Arxiu Ferran Arias
Ball esportiu
Club de ball esportiu de la Garriga.
Fundat l’any 2001, fou impulsat per Maite Garriga i Ferran Arias, ballarins que l’any 2000 constituïren l’escola de ball de saló Interdansa Inicialment fou conegut com a Associació Esportiva de Ball de Saló el Vallès Fou membre fundador de la Fede-ració Catalana de Ball Esportiu FCBE Participa en competicions d’àmbit català i estatal Altres membres destacats del club són Javier Fernández i Elisabet Batlle
Club Bàsquet Valls
L’equip sènior masculí del Club Bàsquet Valls (samarreta de ratlles) jugant la final de la Lliga EBA del 2001
Arxiu Fundació Bàsquet Català
Basquetbol
Club de basquetbol de Valls.
Fundat a l’octubre del 1952 amb el nom d’Unió Deportiva Águilas, integrà en un sol equip jugadors de diferents equips de Valls El primer any guanyà el Campionat de Catalunya de segona categoria El 1953, en la seva segona temporada d’existència, prengué la denominació actual La temporada 1958-59 competí a primera divisió catalana i la 1960-61 acabà en primera posició del grup de Tarragona L’any 1963, després d’alguns problemes econòmics, fou inclòs en el grup català de la segona divisió estatal, Trofeu Gonzalo Aguirre, on jugà sis temporades Entre el 1969 i el 1980 jugà a tercera divisió Al…
rem
Equip del Reial Club Marítim de Barcelona de vuit amb timoner de rem que participà en els Jocs Olímpics de París (1924)
Arxiu Omedes
Rem
Esport aquàtic consistent a disputar curses a bord d’embarcacions propulsades manualment per mitjà d’un rem que fa de palanca per a transmetre una força motriu i produir un moviment o impuls en impactar en l’aigua.
Les embarcacions poden ser de banc fix rem tradicional o banc mòbil rem modern o d’alta competició, i s’impulsen amb un sol rem en punta de més de 3 m de llarg o amb un parell de rems scull/couple una mica més curts menys de 3 m El número de tripulants varia entre un i vuit remers A banda de les proves individuals, les embarcacions sempre tenen un número parell de remers i poden anar amb timoner o sense En funció de totes aquestes possibilitats, a l’hora de competir s’organitzen regates masculines i femenines, per categories d’edat i distingint segons el pes dels remers entre lleugeres i…
Associació Esportiva de Patrons de Patins de Vela
Patins de vela durant el Trofeu de la Mercè (setembre 2010) organitzat per l’Associació Esportiva de Patrons de Patins de Vela
Arxiu ADIPAV
Vela
Associació que promou l’ús del patí de vela, o patí català, amb seu inicialment a la Casa del Mar, al barri del Poble-sec i, des del 2009 al Port Olímpic de Barcelona.
Fundada el 1951 i més coneguda com Asociación Deportiva Internacional de Patín a Vela ADIPAV, inicià l’activitat diversos anys abans Fou promoguda per Carles Pena i Cardenal, que també en fou president els primers disset anys El 1944 organitzà el primer Campionat d’Espanya d’aquesta disciplina al Club Natació Barcelona, primera seu de l’associació, i aconseguí que la Federació Espanyola de Vela reconegués el patí de vela com a embarcació de sèrie Té gairebé tres mil patins matriculats
Moià
Moià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Moianès.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de l’Estany a l’E amb el de Collsuspina i l’osonenc de Muntanyola al S amb els de Castellcir i de Castellterçol i amb el municipi bagenc de Monistrol de Calders, i a l’W amb els de Calders, de Santa Maria d’Oló i d’Avinyó, aquest a la comarca del Bages A més de la vila de Moià, cap administratiu del terme, hi ha les urbanitzacions de Montjoia, de Montví de Baix i de Montví de Dalt El territori és solcat per molts torrents i rierols els principals són el torrent Mal en part límit oriental, la riera del Gai, la de Moià o de Castellnou i les de…
gestió documental
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt d’operacions i tècniques relatives a la concepció, el desenvolupament, l’aplicació i l’avaluació dels sistemes administratius necessaris des del moment de la creació o recepció dels documents fins a llur eliminació o llur transferència a l’arxiu històric (gestió dels documents administratius) i dels documents que han d’ésser conservats permanentment (gestió dels arxius).
història del llibre
Historiografia catalana
En sentit formal, el llibre ha experimentat un procés de transformació al llarg dels segles, de manera que el concepte actual (i tradicional) de llibre com a reunió de fulls de pergamí o paper cosits, encolats i enquadernats formant un volum nasqué quan el còdex desplaçà el liber o rotllo de papir, vers el s. IV.
Desenvolupament enciclopèdic Aquest format de llibre ha perdurat fins els nostres dies sense canvis revolucionaris, per bé que, des de fa alguns anys, la progressiva implantació del llibre electrònic fa preveure una mutació d’enorme transcendència en un termini de temps no gaire llunyà D’aquests setze segles d’història, la present relació de perspectives i estudis sobre el llibre se centrarà en el període que es desenvolupà des de la Baixa Edat Mitjana fins a l’expiració –vers el 1830– de l’anomenat “antic règim tipogràfic”, en què la fabricació del paper i el sistema d’estampació es…
història de l’Església
Historiografia catalana
Un dels primers referents d’aquesta historiografia, tan antiga com el cristianisme mateix, foren les actes dels màrtirs.
Al segle I, el pontífex i sant Climent I disposà que set notaris consignessin curosament tots els fets notables que es produïssin durant les passions dels fidels perseguits Hagiografies i cròniques d’ordes religiosos Als Països Catalans, les primeres notícies conservades sobre aquests testimonis de la fe foren transmissions posteriors, datades entre els segles VI i VII D’aquí sorgiren les hagiografies, en principi escrites en llatí i, a partir dels segles XIV i XV, també en català L’exposició de vides exemplars en què es barrejaven la biografia, els panegírics i les exhortacions morals acabà…
l’Aglí
L’Aglí, riu del litoral mediterrani. Neix a les Corberes i desemboca a la Mediterrània, entre la Tet i l’estany de Salses
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del litoral mediterrani, al Rosselló i a la Fenolleda.
Neix a les Corberes, en territori llenguadocià, sota el pic de Bugarach, en un terreny calcari on abunden els fenòmens càrstics que provoquen, en determinades ocasions, importants crescudes a 2 km només del naixement del riu Després de travessar l’extrem occidental del Perapertusès, a l’indret de l’antic monestir de Santa Maria de Cuberes, el riu, tot abandonant el seu camí natural, obert cap a l’E, gira bruscament cap al S i travessant, de salt d’aigua en salt d’aigua, la línia de crestes que separa els departaments de l’Aude dels Pirineus Orientals, per les gorges de Galamús a 700 m de…