Resultats de la cerca

En el Baix Imperi el comes era un acompanyant de l’emperador i sovint tenia càrrecs administratius o militars, tant a la cort com a les províncies Normalment els comtes-governadors foren sobreposats a les autoritats civils i a les romanes i llurs poders anaren augmentant a mesura que declinaven les institucions imperials i creixia la inestabilitat general només l’Església s’escapà moltes vegades a l’autoritat comtal L’imperi Bizantí conservà aquest funcionari fins al segle X Des del segle VII fou atorgat amb molta facilitat i passà a significar genèricament un càrrec Els pobles germànics…

Sembla que el seu origen ve de l' oculus de les primitives basíliques cristianes De petites dimensions fins a la segona meitat del s XII, en aquest moment augmentaren considerablement de diàmetre la de la façana occidental de l’església de Nantes, de la darreria del s XII, té 8 m Durant el s XIII s’hi afegeixen vidrieres Són importants les d’algunes catedrals gòtiques franceses Notre-Dame de París, Reims, etc També són notables les de la catedral de Lleó En l’arquitectura catalana n'hi ha encara d’estil romànic, com la de l’absis de Santes Creus s XII-XIII Les dels extrems del transsepte de…

Situada a l’extrem SW del comtat de Girona, originàriament comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà i Vallmanya i gran part de les de Sant Pere de Pineda o de Riu i de Santa Maria de Pineda A la primera meitat del s XIV sorgí el nucli de Calella , i a la fi del XV els d' Arenys de Mar , Canet de Mar i Sant Pol de Mar , que esdevingueren universitats independents Comprenia també les cases aloeres de Canet, Menola, Camós i Pineda Des de la primera meitat del s XI pertanyia al llinatge dels Sesagudes, dit després de Montseny El…

Fill d’Hug de Cardona i de Gandia, senyor de Guadalest i de Gandia, i de Blanca de Navarra, de la qual heretà les baronies navarreses Durant les desavinences en aquest regne entre el futur Joan II de Catalunya-Aragó i el seu fill Carles, fou gran partidari del darrer En fou majordom i secretari El 1461 negocià el matrimoni del príncep Carles amb Isabel de Castella Mort el príncep, lluità contra Joan II de Catalunya-Aragó al servei d’Enric IV de Castella Fou un dels representants catalans a Baiona 1463 Després de la renúncia d’Enric, es retirà a València i oferí els seus serveis 1464 al…

Format a Llotja, el seu mestre admirat fou, però, Pere Borrell, amb qui anà a pintar als Pirineus i l’obra del qual intentaria introduir a París Amplià estudis a Roma 1873-76 i exposà i viatjà a Londres S'installà després a París, on el marxant Goupil ja li havia preparat el camí El 1878, a l’Exposició Universal de París tingué un èxit decisiu amb obres d’un notable verisme força literari El cafè concert, El cafè ambulant, L’art al marasme D’aquesta temàtica passà seguidament a la plasmació de la vida elegant en diversos exemplars de Sortida de ball i altres obres similars, que alternà amb…

Es dedicà a la caricatura i altres dibuixos, a més de treballar en el camp de la illustració i l’animació al cinema Es dedicà també a la pintura i en féu algunes exposicions Dins del seu camp, començà a treballar com a dibuixant humorístic en diverses revistes esportives El Borinot 1924, La Barrila Deportiva , amb el pseudònim de ‘Gripau’, i Xut 1925 Continuà a El Mundo Deportivo 1929, i també publicà a diaris i revistes de l’època com El Diluvio 1933 i L’Esquella de la Torratxa , durant la guerra civil Sindicalist ben actiu, fou un dels fundadors del Sindicat de Dibuixants…

Deixeble de Francesc Galí i del seu oncle Joaquim Vancells, formà part de l’Agrupació Courbet 1919, de Les Arts i Els Artistes, i fou fundador del Saló de Montjuïc President del Cercle Artístic de Sant Lluc 1928-30, exposà a Barcelona, Madrid, Amsterdam, Lisboa, Londres, Berlín i Nova York Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i corresponent de l’Academia de San Fernando El govern francès el nomenà Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres el 1959 Els seus quadres, ben elaborats, amb temes de figures i paisatges, són…

Descobert per Galileu, el 1610, el seu diàmetre és de 2830 km i la seva massa 2,5 deumillèsimes de la terrestre La seva albedo molt elevada, d’un 70%, i la seva densitat relativament baixa, 3,03 g/cm 3 , permeten de suposar que l’aigua en estat sòlid o líquid deu constituir una part important del satèllit Algunes teories suposen que pot constituir una part tan elevada com un 20% de la seva massa total Les imatges transmeses a la Terra per les sondes Voyager el mostren com un cos amb una superfície de color blanquinós, totalment coberta per un complex mosaic de ratlles i bandes que es creuen…

Situació Vista exterior de la capçalera F Tur Can Pernau, conegut també per Ca l’Isern, és un mas situat uns 200 m al sud-est del petit nucli o veïnat de Candell, format per un grup de masies que s’escampen pels vessants de la serra de Rupià 1 km al sud-oest del seu cap de municipi Mapa 296M781 Situació 31TEG008511 Per anar-hi cal agafar el camí veïnal que, des de Rupià, porta a Caudell Església A la banda de ponent de Can Pernau hi ha vestigis d’una antiga construcció de carreuada, que, segons la tradició del lloc, pertanyen a les ruïnes d’una església D’aquesta antiga edificació només és…

Es tracta d’una fortificació ben documentada i que no té una localització precisa Aquesta fortalesa devia ser una de les més importants de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, que van acabar adoptant el seu nom El 1159 fou donat per Ermengol VII al bisbe d’Urgell, igualment com el d’Agudes El 1203 aquesta fortalesa fou objecte d’un pacte entre Ermengol VIII i Arnau de Castellbò, mitjançant el qual aquest es comprometia a no casar la seva filla amb Roger Bernat de Foix, posant la Roca d’Aguilar i el castell de Castellbò com a garantia Malgrat els pactes, el matrimoni es…