Resultats de la cerca
Es mostren 5894 resultats
Javier Muguerza Carpintier
Filosofia
Filòsof andalús.
Es llicencià en filosofia 1963 a la Universitat de Madrid, on es doctorà 1965 amb la tesi La filosofía de Frege y el pensamiento contemporáneo Professor a les universitats de Madrid 1963-65, Autònoma de Madrid 1965-72 i de La Laguna 1972-77, fou catedràtic de la Universitat de Barcelona 1977-79 i d’ètica de la Universidad Nacional de Educación a Distancia UNED 1979-2006 Fou director de l’Institut de Filosofia del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC 1986-90 És considerat el principal introductor i propagador de la filosofia analítica a l’Estat espanyol Hom pot destacar en…
Pere Rahola i Molinas
Història
Política
Polític.
Advocat, es doctorà a París en ciències polítiques i econòmiques Milità des de jove a la Lliga Regionalista i fou elegit regidor 1905, diputat per Barcelona 1914 i 1918-23 i senador 1916-18 Durant la Primera Guerra Mundial creà una societat d’amics de França i participà activament en la campanya de formació de batallons de voluntaris catalans pro aliats L’any 1923 el govern francès li concedí la Légion d’Honneur Presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, i l’any 1924 dimití la presidència de l’Ateneu Barcelonès en solidaritat amb l’Ateneu de Madrid Processat dos cops durant la…
Mary Quant

Mary Quant (1966)
© Jack de Nijs / Anefo - Nationaal Archief
Indumentària
Disseny i arts gràfiques
Modista anglesa.
Estudià a l’escola d’art Goldsmith de Londres 1953 L’any 1959 obrí la seva primera botiga, juntament amb el seu marit Alexander Plunket Greene Entre els seus dissenys, el 1965, a través del prêt-à-porter i la confecció seriada, posà de moda la minifaldilla —que anomenà miniskirt , nom inspirat en el model de cotxe Mini—, l’autoria de la qual es disputa amb el modista francès A Courrèges També és considerada la creadora dels pantis estampats i de colors, creació que també és adjudicada a Cristóbal Balenciaga o a John Bates Al final dels anys seixanta, popularitzà els shorts hot pants ,…
Joan Massià i Prats

Joan Massia i Prats
© Fototeca.cat
Educació
Música
Violinista, pedagog i compositor.
Inicià els estudis de piano a set anys, i poc després, els de violí Quan tenia dotze anys, després d’oferir el seu primer concert a Barcelona, anà a estudiar amb Marchot, deixeble d’E Ysaÿe, al Conservatori de Brusselles, i quatre anys més tard fou guardonat amb el Premi Van Hall, màxima distinció del centre El 1906 començà els seus primers concerts a l’Estat espanyol i creà un quartet amb G Cassadó, Quer i Garangou, actiu fins el 1909 A partir del 1924 formà duo amb la pianista Blanca Selva, i des del 1940, amb la seva esposa, Maria Carbonell També actuà periòdicament com a…
,
Guillermo Mordillo
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic argentí.
Format a l’Escuela de Dibujantes de Buenos Aires, començà fent illustracions de llibres infantils i dibuix publicitari, i el 1952 fundà un estudi d’animació, molt inspirat per Walt Disney Després de viure al Perú 1955-60, anà als Estats Units, on treballà per a la Paramount en sèries de dibuixos animats Establert a París 1966-83, canvià el grafisme i el dibuix publicitari pel dibuix humorístic a la premsa Les seves característiques tires còmiques sense paraules, d’un humor sense connotacions polítiques ni ideològiques, colors brillants i traç arrodonit i sovint protagonitzades per animals, li…
Sebastià Bardolet i Pujol
Cristianisme
Abat de Montserrat.
Escolà de Montserrat 1943-48, 1953, entrà com a novici del monestir, on feu la professió simple el 1954 i la solemne el 1957 Ordenat de sacerdot 1960, estudià al Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma 1961-64, on obtingué el títol de mestre de cant gregorià i musicologia De retorn al monestir, li fou encarregada la direcció coral dels monjos, i més tard fou prefecte de l’escolania durant nou anys 1968-77 El 1977 l’abat Cassià Just el feu secretari particular seu i l’any següent el nomenà prior del monestir, càrrec que exercí fins el 1989, en què, per resignació de l’abat Just a l’abadiat…
Zhou Enlai
Història
Política
Polític xinès.
El 1918 participà en les manifestacions contra el govern i fou empresonat Dos anys després 1920 anà a París a estudiar, i hi creà el primer cos juvenil del partit comunista xinès Visità Anglaterra i Alemanya El 1924 fou nomenat director d’entrenament polític a l’acadèmia militar de Whampoa Com a membre del Guomindang, fou designat 1926 cap del primer exèrcit de Chiang Kai-shek Organitzà i dirigí la insurrecció de Xangai condemnat a mort, se n'escapà, i treballà en la clandestinitat El 1931 fou nomenat ajudant de Chuteh, i contribuí a la reconciliació de Mao amb els caps del partit comunista…
Enrico Misley
Història
Política
Aventurer i polític italià d’origen anglès.
Estudià a Pavia i el 1821 ingressà en un grup carbonari En contacte amb revolucionaris de Ginebra i de París, intentà d’induir el duc Francesc IV de Mòdena a apoderar-se del Piemont Una conspiració avortada el féu fugir a París 1831 —on publicà L’Italie sous la domination autrichienne 1832—, i hi féu amistat amb Espoz y Mina Passà a Barcelona, on creà una indústria d’espelmes esteàriques i s’esforçà a ajudar els liberals contra els carlins amb operacions financeres, no sempre reeixides El 1838 publicà Apuntes y revelaciones sobre el actual empréstito , i el 1841 projectà la creació d’una…
Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament
Sindicat de professionals de l’ensenyament adscrit a la UGT.
Malgrat ésser creat el 1909, de fet no adquirí una certa força fins el 1931 Després del juliol del 1936, intentà de definir l’actuació dels mestres davant la revolució Absorbí d’altres associacions de mestres el 1934 tenia 6 000 membres, i el 1937, 30 000 S'organitzà en seccions, la més important de les quals fou el Sindicat de Mestres Nacionals A Catalunya hom creà un comitè regional Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament, FCTE, organitzat a la fi del 1937 La influència del PSUC es reflectí en la política de mobilització creació del batalló Félix Bárcena i Ajut de Cultura al…
Comunitat Econòmica Europea
Els signataris del tractat d’adhesió a la Comunitat Econòmica Europea
© Fototeca.cat
Política
Economia
Organització internacional fundada el 1957 pel Tractat de Roma amb l’objectiu de crear un mercat únic entre els estats membres i integrada posteriorment dins la Unió Europea.
En vigor des del 1958 i integrada pels mateixos membres de la CECA i de l’ EURATOM Per la creació d’un mercat únic entre els estats membres es fixaren una sèrie d’objectius tarifes externes comunes unió duanera, elaboració d’una política conjunta per a l’agricultura i per al moviment de mà d’obra i els transports, fundació d’institucions comunes per al desenvolupament econòmic i creació d’una unitat de compte europea ECU el 1979 Com la CECA i l’EURATOM, la CEE disposava d’òrgans propis de govern Consell i Comissió fins el 1965, unificats en el Tractat de Brusselles, pel qual es creà les…