Resultats de la cerca

El primer, anomenat  protoelamita  2900-2500 aC, deriva de l’escriptura sumèria i, com aquesta, posseeix centenars d’ideogrames o logogrames, la majoria dels quals no han estat encara desxifrats El protoelamita evolucionà en l’anomenada  escriptura lineal  2500-2230 aC, que, en la seva fase més recent, disposava d’uns setanta signes Identificada el 1901, l’any 2020 l’arqueòleg francès François Desset n’anuncià el desxiframent Cap al 2230 aC, els elamites abandonaren aquest sistema i començaren a utilitzar el sumeroaccadi, amb algunes modificacions que apareixen reflectides en tres fases l’…

En estat adult parasiten els conductes biliars de l’ovella i, ocasionalment, de l’home i altres mamífers Són hermafrodites El dístoma hepàtic o fascíola  Fasciola hepatica fa 3 cm de llargada l’hoste intermedi, en el qual el miracidi es transforma fins a l’estat de cercària, és un gastròpode d’aigua dolça Limnaea El dístoma lanceolat Dicrocoelium lanceolatum és més petit no arriba a 1 cm, i durant el desenvolupament no passa per la fase aquàtica, parasita gastròpodes terrestres i les cercàries arriben fins a l’hoste definitiu mitjançant les formigues, que les ovelles ingereixen…

Al davant de cadascuna hi havia un cap, anomenat šayh o pīr , que vetllava pel contingut espiritual de la doctrina i tenia cura de l’administració dels béns de la comunitat procedents, sobretot, de donacions i de quotes Els seus adeptes reben diversos noms ihwān germans, faqīr faquir o dar-wīš dervix, segons els països Si per un costat les ṭarīqa constituïren un fons notable d’expansió religiosa rābiṭa, zāwiya, també han estat un dels cossos més reaccionaris del món islàmic Les principals han estat la baktasitta Bektaşi, l'ahmadia i la sanusiyya sanussi

El terme fou utilitzat sobretot a partir de l’expulsió dels moriscs peninsulars 1609-14 i aplicat, en general, als provinents dels territoris de la corona catalanoaragonesa, i més concretament als originaris de les comarques tarragonines

Com a signe numèric equival a 7 ζ’ o bé a 7 000 ,ζ

Aquests mètodes tenen per finalitat d’aïllar tèrmicament el corrent d’un plasma de les partes del recipient que el conté Els més usuals són el confinament magnètic , assolit mitjançant intensos camps magnètics tot aprofitant l’efecte de pessic o d’estricció i que és emprat en els tokamaks per a l’experimentació de la fusió nuclear JET, i el confinament inercial , assolit mitjançant forces inercials

Tenen en general poques dents i un gep frontal que conté abundància de greixos, dels quals hom obté l’anomenada esperma de balena El cap és petit i acaba en un bec agut Fan de 4 a 9 m, i solen ésser de colors foscs al dors les aletes són petites S'alimenten de cefalòpodes i de peixos, i habiten preferentment les mars del sud Nova Zelanda, però no són gaire abundants Els gèneres principals són Ziphius, Berardius , amb 4 dents a l’extrem anterior de la mandíbula, Mesoplodon, Tasmacetus , amb un dentat complet i funcional, i Hyperoodon , amb una capacitat de submersió de dues hores