Resultats de la cerca
Es mostren 10006 resultats
Castell de Vilamajor d’Agramunt (Cabanabona)
Art romànic
Situació Esvelta torre del castell, recentment alliberada de construccions annexes i restaurada ECSA - JA Adell Del castell, en resta una torre situada al mig de la població de Vilamajor, que és a l’extrem dels altiplans que s’estenen al sud de la vall del Llobregós Mapa 34-13329 Situació 31TCG523336 Des de la carretera que va de Cervera a Ponts, trobarem a mà esquerra una carretera senyalitzada que porta fins al poble JBM Història La primera notícia documental que tenim d’aquest castell data del 24 d’agost de 1084 Aquest dia Bernat Senmir donà a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell…
el Cid
Història
Sobrenom d’origen àrab amb el qual és conegut el guerrer Rodrigo Díaz de Vivar.
Era fill de Diego Laínez i descendent del semillegendari Laín Calvo Orfe de jove i criat a la casa de l’infant Sanç, fill de Ferran I de Lleó i Castella, participà, en el seguici d’aquest i a favor d’al-Muqtadir de Saragossa, en la batalla de Graus 1063 contra Ramir I d’Aragó Esdevingut Sanç rei de Castella 1065, aquest el féu alferes reial La seva victòria en el combat singular sostingut amb el navarrès Eiximèn Garcés vers el 1066 pel domini d’uns castells li valgué el sobrenom de Campeador , i per la seva afortunada gestió en el setge de Saragossa 1067 rebé, sembla, el títol de Cid…
Sant Ponç de Tomeres
Abadia
Catedral
Antiga abadia benedictina i més tard catedral del bisbat de Sant Ponç (Llenguadoc).
L’abadia fou fundada el 936 per Garsenda de Narbona, muller del comte de Tolosa Ramon Ponç, que hi installà un grup de benedictins procedents d’Orlhac Alvèrnia L’abadia prengué tot seguit un gran increment i fou causa de la formació de la ciutat entorn seu Al s XI començà a fer sentir la seva influència a Catalunya, i el 1070 el comte Bernat II de Besalú li donà l’abadia rossellonesa de Sant Martí de Les però fou en temps de Sanç Berenguer, monjo de Tomeres i germà del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, i de l’abat Frotard que s’abocaren plenament sobre el Principat i ocuparen…
llegenda
Història
Literatura
Narració, oral o escrita, d’aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d’elements imaginatius.
És generalment relacionada amb una persona o un grup humà, o amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles entorn d’un centre d’interès protagonista, esdeveniment, etc Poden ésser religioses, profanes o mixtes, segons el tema que desenvolupen També poden ésser populars de formació més o menys espontània o inconscient, erudites o fruit d’una combinació d’elements de tots dos orígens Poden haver estat inicialment erudites i haver aconseguit després una àmplia popularitat Contenen quasi sempre un nucli merament històric, al voltant del qual s’ha format una excrescència…
marquès | marquesa
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per sobre del de comte i per sota del de duc.
Al regne de Castella els primers títols de marquès foren els de Villena 1366 i 1445 i d’Astorga 1465 a Anglaterra, els de Dublín 1385 i els de Dorset i Somerset 1397 a Itàlia, els d’Ivrea 876, Monferrato 954 i Saluzzo 1125 A França, aquest títol, suprimit l’any 1789, fou restablert per Lluís XVIII Als Països Catalans, arran de la presa d’algunes ciutats, alguns comtes portaren, esporàdicament, els títols de marquès de Tortosa Ramon Berenguer IV, 1148, de Lleida Ramon Berenguer IV, 1149 i de Balaguer Ermengol IV, 1067 però els primers títols de marquès, com a títols nobiliaris, foren el de…
Pere Ysern i Alié
Pintura
Pintor.
Es presentà amb un dibuix a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1894 Fou deixeble de Pere Borrell del Caso a la seva acadèmia, on amb Ramon Riera i Moliner formà el nucli generador del grup d' El Rovell de l'Ou Estudià a Roma 1896-98, on fou deixeble de Ramon Tusquets De nou a Barcelona, participà en l’Exposició de Belles Arts del 1898 amb dos paisatges romans L’any següent, amb Marià Pidelaserra i Emili Fontbona, se n'anà a París, on freqüentà l’acadèmia Colarossi, i exposà ja al Salon des Artistes Français el 1900 Allà fixà la seva residència, malgrat que féu freqüents…
Jaume Huch i Camprubí
Literatura catalana
Escriptor, editor i mestre.
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, posteriorment realitzà un postgrau en Teoria i Crítica del Teatre 1990 i un màster en Estudis Internacionals Com a escriptor s’ha dedicat a la poesia, a la narrativa i al teatre, aquestes últimes, a més, per al públic adult i juvenil Amb el pseudònim de Mitus Stampa , ha publicat, entre d’altres, les narracions Ming, Ping i les sirenes 1987, L’elefant i la cuca de llum 1999, finalista del premi Apelles Mestres 1999, El timbaler del Bruc 1999, En Xucla Fort i la Fina Violina 2001 i El doctor Espiadimonis i el senyor…
Museu Comarcal de la Garrotxa
Museu
Museu fundat a Olot el 1981.
És una secció del Museu Nacional d'Art de Catalunya Inicialment, tenia la seu a l’edifici neopalladià 1854 de la ciutat i incorporà el fons provinent del Museu d'Art Modern d'Olot L’any 1987 inaugurà nova seu i noves dependències a l’antic hospici d’Olot Aquests edifici acull les sales d’exposició permanent dedicades a l’activitat artística de la comarca entre final del segle XVIII i mitjans del segle XX La destacada collecció d’art dels segles XIX i XX està centrada, fonamentalment, en la pintura paisatgística de l’escola d’Olot impulsada pels germans Vayreda i Josep Berga i els seus…
Centre Català de Santiago de Xile
Entitat dels catalans de Xile.
Fou fundada el 1906 per Joan Mitjans, Josep Castellà Granja, Ramon Mundet, Joan Morera, Pere Grau, Frederic Margarit, Mateu Caldés, Agustí Martorell, Macari Solé i Josep Prim, entre d’altres La finalitat principal era aplegar la colònia catalana per a fer activitats culturals i commemorar tradicions festives El primer local fou l’antiga residència particular de Pedro Montt, aleshores president de la República El 1907 s’hi organitzà un quadre escènic, on es formaren actors com Clotilde Casagran, Joana Ariño, Pinós, Joan Gratacós i Joaquim Sabaté També s’hi feren exposicions…
Anglo-Catalan Society
Associació acadèmica fundada el 1952 per hispanistes de la Gran Bretanya i per catalans residents en aquell país que té per objecte promoure la cultura catalana a la Gran Bretanya.
Té l’origen en les classes de llengua i literatura catalanes que Josep Maria Batista i Roca impartí el 1948 a la Universitat de Cambridge Des del 1955 celebra un congrés anual en diverses universitats britàniques, sovint al Westfield College de Londres tots els anys del 1967 al 1974, i un congrés residencial, cada dos anys en una universitat diferent en aquestes reunions hom fa exposicions de treballs i organitza conferències i diversos actes sobre temes catalans En el Tercer Colloqui Internacional sobre Llengua i Cultura Catalanes celebrat a Cambridge el 1973 foren aprovats els estatuts de…