Resultats de la cerca
Es mostren 34899 resultats
pegmatita
pegmatita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca eruptiva filoniana d’origen hidrotermal.
Les pegmatites es presentes associades quasi sempre amb el granit, puix que són el resultat de la cristallització fraccionada del magma Les pegmatites granítiques són formades per quars i feldespats alcalins, quasi sempre amb moscovita i de vegades també amb biotita, per la qual cosa la seva composició és gairebé idèntica a la del granit La diferència essencial amb aquest està en la seva textura, puix que les pegmatites són químicament i mineralògicament simples, però també n'hi ha de complexes, que contenen elements rars i minerals poc corrents en aquest cas, poden tenir una gran importància…
columna
Anatomia animal
Estructura anatòmica en forma de pilar o de columna.
Hi ha les columnes de Bertin , que són prolongacions de la substància cortical del ronyó entre dues de les piràmides de Malpighi les columnes carnoses , que són prolongacions de la substància muscular de la superfície interna dels ventricles del cor s’anomenen músculs papillars o trabècules carnoses, segons quines siguin llurs característiques Les columnes de Stilling Clarke són un grup de cèllules nervioses que ocupen l’angle intern del corn posterior de la substància grisa de la medulla La columna vertebral vertebral és el conjunt ossi format per les vèrtebres cervicals, les dorsals, les…
camisa
Tecnologia
Revestiment tubular disposat a l’interior del cilindre que fa de superfície de lliscament del pistó; generalment és d’acer dolç recobert d’una capa de crom dur, o de fosa grisa resistent al desgast per fregament, i és proveït de porositats que en faciliten la lubrificació.
En els motors endotèrmics les parets absorbeixen una gran quantitat de calor, que és transmesa a l’aire directament o bé a l’aigua del circuit de refredament La diferència de temperatura entre la paret interior i l’exterior provoca, sobretot si aquestes són gruixudes, unes tensions considerables Hom les anomena camises humides si llur paret exterior és en contacte directe amb l’aigua de refredament, i seques si no hi són Generalment són canviables i eviten, així, de substituir tot el cilindre o el bloc de cilindres en cas de desgast o de ratllament de les parets interiors
botocudo | botocuda
Etnologia
Individu d’un poble indi del Brasil de prop del riu Doce, a la zona muntanyosa i selvàtica entre els estats de Minas Gerais i Espírito Santo.
És un dels pobles més primitius del continent i posseeix algunes semblances amb els fueguins Racialment presenten fortes analogies amb la raça prehistòrica de Lagoa Santa Són de baixa estatura, dolicocèfals índex mitjà 76,9, de pell groguenca força clara, cabells negres o castanys llisos, i de cara i nas allargats Practiquen principalment la recollecció i la caça Desconeixen la navegació, la ceràmica i el vestit Porten discs de fusta botoque , en portuguès al llavi inferior L’habitació és un simple paravent Són animistes i pertanyen a la família lingüística ge Actualment són en camí de…
puça

Puça comuna
Katja ZSM (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Nom genèric de diverses espècies d’insectes de l’ordre dels sifonàpters, de petites dimensions (fins a 6 mm), cos comprimit, sense ales, amb aparell bucal picador-xuclador i potes llargues que els serveixen per a saltar.
Viuen com a ectoparàsits temporals dels vertebrats homeoterms ocells i mamífers, dels quals xuclen la sang Totes les espècies més de 1500 són holometàboles i ovípares les larves són àpodes i moltes són portadores de gèrmens de malalties infeccioses La picada de la puça comuna Pulex irritans pot transmetre a l’home diversos paràsits, sobretot bacteris salmonelles, estafilococs, rickèttsies, etc, cucs paràsits cestodes, nematodes i protozous L’espècie Xenopsylla cheopis és el principal agent transmissor de la pesta bubònica transmesa també per la puça comuna, que en alguns llocs esdevé…
tricocèfal
Zoologia
Nematode de l’ordre dels triquiuroïdeus, de dimensions força petites (5 cm de longitud total màxima), amb la part anterior del cos filiforme i la posterior, que conté l’aparell reproductor, molt engruixida.
Parasita, sembla que exclusivament, l’intestí gros i el recte de l’home La femella fecundada pon de 2 000 a 6 000 ous cada dia, els quals són expellits amb els excrements, es desenvolupen —si cauen en terreny humit i càlid—, i, si són ingerits per l’home, són alliberades les larves a l’intestí prim i passen a l’intestí gros, on arriben a la maduresa sexual El cicle té com a mínim una durada d’uns tres mesos Si la infecció és en massa produeix danys greus És cosmopolita, però especialment abundant a les zones càlides
tenebriònids
Entomologia
Família d’insectes coleòpters que comprèn individus de dimensions mitjanes o grosses i colors foscs a les latituds dels Països Catalans.
Tenen el front eixamplat lateralment per uns lòbuls que cobreixen la base de llurs antenes, curtes o mitjanes Les larves, cilíndriques i allargades, solen anar protegides per teguments durs Les ales són sovint rudimentàries, o hi manquen, i els èlitres van soldats per llur línia mitjana Hi ha un gran nombre de formes termòfiles als deserts De costums nocturns, són cosmopolites, però, sobretot, tropicals i de règim omnívor Comprèn unes 16000 espècies, les més conegudes de les quals són les que viuen als magatzems de llavors graners, molins, etc Entre els gèneres europeus mereixen esment Blaps…
caràbids
Entomologia
Família de coleòpters, adèfags, una de les més grans d’aquest ordre, integrada per més de 15.000 espècies.
Comprèn individus de dimensions mitjanes amb l’abdomen allargat i pla, recobert gairebé tot pels èlitres En general són de colors bruns o negres, amb reflexos metàllics Són carnívors i tenen l’aparell bucal molt desenvolupat Viuen en boscs i prats, a terra, sota les pedres Són propis de les zones temperades El gènere més representatiu de la família és Carabus L’espècie C violaceus és àmpliament difosa per tota la regió mediterrània C auratus és pròpia de l’Europa Central C sylandeus viu als prats i boscs pirinencs, i C rutilans habita solament a altituds superiors als 1000 m
càntir

càntirs
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Atuell portàtil, més ample de dalt que del peu, amb una nansa a la part superior central i dos brocs, un per a omplir-lo (tot) i l’altre, més petit (galet), per a beure.
Serveix per a tenir-hi aigua o vi Habitualment són fets de terrissa, vidre o metall la terrissa d’alguns, per transpiració, permet de mantenir fresc el líquid que conté Als Països Catalans són d’ús freqüent i molt estès Hom en fabrica de terrissa negrosa a Verdú, a Esparreguera i a Vilafranca del Penedès de ceràmica policroma, sovint en forma de gall, a Agost i Manises Als segles XVII i XVIII hom en feia de vidre a Barcelona i a Mataró, de notable qualitat artística Els de metall, menys abundosos, són fets de llauna o d’aram
calceolària
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o subllenyoses, de la família de les escrofulariàcies, de fulles generalment oposades o verticil·lades, senceres, i flors bilabiades, de llavis còncaus, petit el de sobre i gros el de sota, en forma de gran vesícula arrodonida.
N'hi ha més de 200 espècies, de Xile i del Perú, i algunes arriben fins a Mèxic Però només els híbrids notablement els de C arachnoidea amb C crenatiflora , de Xile són conreats com a plantes ornamentals de jardí, principalment d’interior Entre aquestes darreres hom conrea les denominades calceolàries híbrides multiflores Les més decoratives d’aquestes són les de flors petites, de colors diversos i de llavi inferior puntejat, com en la cultivar nana Són plantes molt delicades, de creixença lenta, que exigeixen temperatures baixes i protecció enfront dels raigs del sol directes Es…