Resultats de la cerca

D’origen franc, havia estat comte de Troyes Fou posat per Carles el Calb al davant de la Marca Hispànica, amb Isembart, fill del marquès de Borgonya, com a ajudant A Narbona no trobà dificultats ençà del Pirineu, però, topà amb la resistència del comte usurpador Guillem II de Tolosa , fill de Bernat de Septimània, ajudat per ‘Abd al-Raḥmān II però Guillem fou decapitat 850 Aleran hagué d’enfrontar-se amb una forta ràtzia musulmana que devastà Barcelona Sembla segur que el comte hi morí

Fou secretari del governador Abū Sa'id ‘Utmān ibn ‘Abd al-Mu'min de Granada Féu tres viatges a Orient 1183-85, 1189-91 i 1217, la descripció al-Riḥla al-Kinani del primer dels quals és un amè anecdotari i alhora un valuós tractat de geografia i història, font important per a la història de les croades i especialment per a la penetració musulmana a Sicília Visità Sardenya, Sicília, Ceuta, la Meca, Medina, Al-Kūfa, Bagdad, Alep, Damasc i Sant Joan d’Acre

Benedictí de Saint Germain-des-Prés, és autor d’un martirologi redactat entre 863-869, per encàrrec de Carles el Calb, que depèn del Martyrologium Hieronymianum i dels de Beda, Florus de Lió i, sobretot, Adó de Viena i que serví de base al Martyrologium Romanum Protegit per 'Abd al-Uwar , viatjà a Còrdova 858 per endur-se'n els cossos dels màrtirs Jordi, Aureli i Natàlia tal com narra Aimoí De pas per Barcelona, tractà amb el comte Unifred, amb Sunifred i amb el bisbe Ataülf

Sostingut inicialment per Mauritània, ben aviat rebé el suport d’Algèria i de Líbia Perseguit pel govern de Madrid, en passar el territori a les mans del Marroc i de Mauritània en virtut de l’acord tripartit 1975, inicià una lluita de guerrilles i de resistència per l’alliberament del propi territori El 1976 el Polisario declarà la creació de la República Àrab Sahrauí Democràtica i, amb el suport d’Algèria, ha continuat hostilitzant l’exèrcit marroquí, el qual, malgrat haver-se annexat la totalitat del territori després de la renúncia de Mauritània 1979, ha hagut d’anar replegant-se a l’…

El Partit per la Justícia i el Desenvolupament PJD del primer ministre Abd al-Ilah Binkiran guanya les eleccions generals del Marroc amb 125 escons d’un total de 395 A continuació se situen el liberal Partit de l’Autenticitat i la Modernitat 102 i el conservador Istiqlal 46 Malgrat que el PJD se situa lluny de la majoria absoluta, pot continuar les reformes iniciades el 2011, any que prengué el poder i el Marroc esdevingué nominalment una monarquia constitucional malgrat que el rei Muhàmmad VI conserva la major part del poder executiu

Fill d’'Abd al-'Azīz II Durant el regnat del seu germà Sa'ud III fou hereu del tron 1953, ministre d’afers estrangers 1953-60 i regent 1963, fins que el succeí per decisió del consell dels ulemes i de l’assemblea consultiva Prometé la modernització del país amb la cooperació dels EUA i de la Gran Bretanya Malgrat el seu inicial distanciament del Caire, després de la guerra araboisraeliana del 1967 ajudà econòmicament els vençuts Assassinat per un nebot seu, fou succeït pel seu germà Hālid

Inicià la seva carrera al nord d’Àfrica, on fou nomenat comandant El 1894 fou enviat a la Indoxina i a Madagascar, on romangué fins el 1902 Nomenat general, el 1903 fou destinat a Algèria i en dirigí la pacificació Després dels fets sagnants de Fes 1912, fou cridat com a resident general al Marroc, on reprimí els aixecaments El 1921 fou nomenat mariscal de França, però el 1925, en ésser confiades les tropes que combatien Abd el-Krim a Pétain, dimití els seus càrrecs i tornà a França

Fill illegítim d’Alfons I, destronà l’adolescent Alfons, fill de FruelaI El seu regnat fou una època de pau externa no sembla que hi hagués hagut enfrontaments entre cristians i musulmans i interna, puix que a les marques extremes del regne asturià gallecs i vascons no es reproduïren els intents separatistes que tingueren lloc durant els regnats dels seus antecessors Silo i Aureli Combaté els adopcionistes Sense cap fonament històric, la llegenda li atribuí el fet d’haver pagat el “tribut de les cent donzelles” a ‘Abd al-RaḥmānI de Còrdova’

Essent propagandista del moviment xiïta ismaïlita i foragitat pels califes abbàssides de Síria, es refugià a l’Àfrica del nord, on aconseguí de reunir un grup d’adeptes Posà fi al domini dels aglàbida i fou reconegut com a califa a Kairouan 909 El 920 traslladà la capital a El-Mahdia, fundació seva, i inicià un seguit de campanyes expansives pel nord d’Àfrica, frenades, però, al Magrib occidental gràcies a la intervenció d' ‘Abd al-Raḥmān III de Còrdova El succeí el seu fill Abū-al-Qasim

Fou secretari de la taifa d’Albarrasí Per discrepàncies amb ‘Abd al-Mālik, hagué de refugiar-se a Saragossa i a València, on fou mestre d’ibn Baskuwāl És autor d’una vintena d’obres, entre les quals es destaquen al-Iqtidāb fī šarḥ Adab al-kuttāb , comentari a la Guia dels secretaris d’ibn Qutayba, i el Kitāb al-Ḥadā'iq , obra d’iniciació a les doctrines filosòfiques, que influí en el judaisme i constitueix el primer intent a Al-Andalus d’harmonitzar el pensament grec amb la teologia islàmica