Resultats de la cerca
Es mostren 5187 resultats
Guillem I de Sicília
Història
Rei de Sicília (1154-66), fill del rei Roger I, que l’associà al tron el 1151, i d’Elvira de Castella.
Heretà el principat de Tàrent 1140 i el de Càpua 1144 i el ducat de Nàpols 1144, però hi renuncià pel ducat de Pulla 1148 S'alià amb Bizanci, el papa i Venècia contra l’emperador Frederic I Amb l’ajut del papa dominà els senyors feudals rebellats en contra d’ell
Guillem II de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (1011-17), fill natural del comte Isarn I.
Era a la cort del comte Sanç Garcia de Castella, parent seu, quan fou cridat a governar el comtat per la seva tia Toda, en restar vídua del comte Sunyer I de Pallars, vers el 1011 Fou assassinat pels aranesos Ribagorça a l’últim caigué en mans de Sanç III de Pamplona
Guillem I de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (947-975), fill de Miró I i de Gemona.
Governà amb el seu pare, almenys des del 947 Després ho féu amb el seu cosí germà Ramon II i, a continuació, amb els fills d’aquest, Unifred II, Arnau I i Toda I, i la vídua Garsenda de Fesenzac Com el seu pare, sembla haver-se encarregat especialment de la Ribagorça oriental Féu donacions a Lavaix 962 i a Ovarra 975 No se sap que es casés ni que tingués successió
Guillem I de Pallars
Història
Comte de Pallars (947-950), fill d’Isarn I.
Governà amb el seu pare almenys des del setembre del 947 Deixà el seu patrimoni particular al monestir de Gerri de la Sal No sembla haver-se casat ni haver tingut descendència
Guillem I de Narbona
Història
Vescomte de Narbona (1388-97), fill d’Aimeric VI i de la seva tercera muller, Beatriu d’Arborea.
Al servei del seu pare, que era almirall de França, lluità en l’exèrcit del duc d’Anjou contra els anglesos 1370 i participà en una lliga amb els comtes d’Armanyac i Comenge 1388
Guillem VIII de Montferrat
Història
Marquès de Montferrat (1464-83) de la família dels Paleòleg.
Fill del marquès Joan Jaume I i de Joana de Savoia, succeí el seu germà Joan IV El 1448 rebé del duc Francesc I de Milà la senyoria d’Alessandria, que perdé poc després Un any abans el duc Galeàs Maria I de Milà l’havia fet capità general del seu exèrcit Lluità al costat d’Alfons IV de Catalunya-Aragó 1452 i fou creat príncep del Sacre Imperi La seva primera muller fou Maria de Foix, amb qui es casà el 1465
Guillem VII de Montferrat
Història
Marquès de Montferrat (1253-92).
Fill i successor de Bonifaci II el Gegant, regnà sota la tutela de la mare, Elionor de Savoia, i del seu oncle Tomàs II de Savoia Continuà la política gibellina de la seva família El 1260 s’oposà a la influència dels angevins al Piemont i el 1261 s’alià amb Manfred I de Sicília contra Carles d’Anjou, però després trastocà aquesta aliança i féu costat a Carles contra Manfred Més tard, encara aliat al seu sogre Alfons X de Castella, que el nomenà vicari seu a Itàlia, es declarà de nou contrari als angevins Capturat, però, a Alessandria, fou ficat dins una gàbia fins que hi morí de fam Dant el…
Guillem I de Besalú
Història
Comte de Besalú i de Ripoll (1020-52).
Fill de Bernat I , el qual succeí després d’haver-hi collaborat, segons que sembla Tingué divergències amb el seu parent Berenguer Ramon I de Barcelona, que foren resoltes per la intervenció de l’abat bisbe Oliba vers el 1023 Cometé moltes depredacions contra els béns eclesiàstics, però assistí a la solemne dedicació de Ripoll el 1032 i feu diverses donacions a les esglésies de la capital del seu comtat Fou el constructor principal del castell de Besalú vers el 1029 Sembla que fou el primer comte de Besalú que encunyà moneda amb el seu nom Es casà amb Adelaida
Guillem II d’Atenes
Història
Duc d’Atenes (1317-18) i de Neopàtria (1319-38), príncep de Tàrent i de Monte Sant’Angelo, duc de Noto i de Spaccoforno, comte de Calatafimi, Alcamo, Malta i Gozzo.
Fill tercer del rei Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols, succeí el seu germà Manfred I 1317, però governà el ducat per mitjà de vicaris Alfons Frederic d’Aragó, que fundà el ducat de Neopàtria Nicolau Llança, que féu treva amb els venecians, 1331 El 1330 cedí Malta i Gozzo a Alfons Frederic d’Aragó El seu germà Pere II de Sicília estava obligat a donar-li —per disposició testamentària del seu pare— galeres i gent per tal d’anar a prendre possessió dels ducats d’Atenes i de Neopàtria 1337 ajornada la partença per les qüestions nobiliàries de Sicília, morí abans de poder-…
Guillem I d’Atenes
Història
Tercer duc d’Atenes (1280-87) i senyor de Livàdia.
Fill de Guiu I, succeí el seu germà Joan I Es casà amb Helena Comnè-Ducas, que li aportà les ciutats de Gravia, Siderokastron, Gardiki i Zeitunion Làmia, que incorporà al seu ducat El 1285 fou nomenat vicari general del principat d’Acaia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina