Resultats de la cerca
Es mostren 886 resultats
Fundació Francesc Gòdia
Fundació d’art vigent entre el 1999 i el 2015.
El seu fons d’obres consta de les peces adquirides inicialment per Francesc Gòdia i Sales i les que posteriorment, després de la seva mort, adquirí la seva filla Liliana Gòdia , fundadora i presidenta de l’entitat Amb prop de 1500 obres d’estils i èpoques que van des del romànic al segle XXI, el seu fons constituïa una de les colleccions privades més importants de Catalunya Hom hi troba representada l’obra de Jaume Huguet, Lluís Borrassà, Llorenç Saragossa, Martín de Soria, Felipe de Bigarny, Alejo de Bahía, Pedro Berruguete, Juan van der Hamen, Francisco de Zurbarán, Joaquim Sorolla, Ramon…
Junta Regional d’Adhesions al Programa del General Polavieja
Història
Organisme fundat a Barcelona pel novembre del 1898 després de fet públic el manifest de Polavieja de l’1 de setembre i d’uns primers contactes entre Joan Sallarés (president del Foment del Treball Nacional) i Lluís Domènech i Montaner (de l’Ateneu Barcelonès).
Formada per més de 30 membres, la majoria fabricants cotoners, en fou president LFerrer i Vidal i secretari FAgulló La base de l’acord es féu entorn dels punts següents concert econòmic per a la tributació directa, reorganització de la vida municipal, creació de diputacions regionals amb atribucions per a la direcció de la vida econòmica, foment de l’ensenyament, especialment, professional i tècnic, i respecte a les institucions jurídiques catalanes Fou seguit d’un missatge a la reina regent signat 14 de novembre pels presidents de la Societat d’Amics del País BRobert, el Foment del Treball…
Francisco Tadeo Calomarde
Francisco Tadeo Calomarde en una litografia de Llanta
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític absolutista aragonès.
D’origen humil, intentà de fer carrera vora Manuel Godoy, i més tard sota la protecció de Lardizábal, de qui fou secretari en els diversos ministeris En entrar els Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823, el duc d’Angulema el nomenà secretari de la regència absolutista, d’on passà al ministeri de gràcia i justícia Durant deu anys fou l’instrument de Ferran VII per a la repressió contra els liberals i l’home de més confiança del rei En plantejar-se el problema successori, es mostrà partidari del manteniment de la llei sàlica i intrigà a favor de l’infant Carles Maria Isidre, bé que sembla falsa l’…
Rafael Ram de Viu y Pueyo
Història
Militar
Militar.
Baró d’Herbers Fill segon i successor de Jerónimo Ram de Viu y Liñán i segon comte de Samidor com a successor del seu germà consanguini Ventura Ram de Viu i Baillet Aferrissat absolutista, fou corregidor de Castelló de la Plana En morir Ferran VII residia a València, des d’on anà a Morella i, d’acord amb el coronel governador de la plaça, Carlos Victoria, s’alçà en armes a favor del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó novembre del 1833 El governador de Tortosa, Manuel Bretón , es presentà davant Morella, obligà els conjurats a fugir i l’ocupà 9 de desembre Ram de Viu s’…
Piferrer
Família d’impressors i llibreters barcelonins activa a Barcelona des del 1695.
El seu fundador fou Joan Piferrer i Bachs Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental, 1676 - Barcelona, 1750, que deixà el negoci a la seva vídua, Teresa Pou, i aquesta al seu fill Tomàs Piferrer i Pou Barcelona 1715 - 1775, que des del 1763 tingué a càrrec seu la impressió de la Gazeta de Barcelona i detingué el títol d’“impressor de sa majestat”, així com el d’impressor del Sant Ofici A la seva mort, se’n feu càrrec la seva vídua, Eulàlia Macià, amb ajuda d’un administrador, Joan Sallent Joan Francesc Piferrer i Macià Barcelona 1771 - , assumí el negoci a la mort de la seva mare, el 1793, i…
Àngel Duarte i Montserrat

Àngel Duarte
Historiografia
Historiador.
Germà del poeta i polític Carles Duarte i Montserrat , es llicencià i doctorà en història a la Universitat Autònoma de Barcelona És catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona Ha centrat les seves recerques en la cultura política republicana, especialment de les últimes dècades del segle XIX i els inicis del segle XX Entre altres obres, ha publicat El republicanisme català a la fi del segle XX 1987, Pere Coromines, del republicanisme als cercles llibertaris 1988, Possibilistes i federals Política i cultura republicana a Reus 1874-1899 1992, La España de la Restauración…
Reginald Poc
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Dominicà 1600, fou professor de teologia a les universitats de Girona, Barcelona i Perpinyà Fomentà confraries del Roser a la diòcesi d’Elna, i potser per això se li atribueixen, sense fonament, els Goigs de la Mare de Déu del Roser Publicà en castellà una vida de sant Galderic i sant Isidre Perpinyà 1627 — Compendio de la vida, muerte y milagros de los dos gloriosos labradores san Galderique i san Isidro de Madrid , que inclou, entre altres goigs en català anònims, uns Goigs del gloriós llaurador sant Galderic , d’ell mateix— i una vida de sant Magí Barcelona 1630 — Historia de…
,
Servei d’Investigacions Prehistòriques
Servei d’arqueologia creat per la Diputació Provincial de València l’any 1927 a instàncies d’Isidre Ballester, que en fou el primer director.
Dotat amb laboratoris i biblioteca i responsable del Museu de Prehistòria, el SIP ha donat cobertura a les excavacions realitzades a les comarques valencianes, ha adquirit nombroses colleccions de materials arqueològics i ha editat la revista Archivo de Prehistoria Levantina i les sèries monogràfiques “Trabajos varios del SIP” i “Memorias anuales” Ha collaborat en l’organització d’exposicions i de museus locals valencians, ha estat present en nombrosos congressos i reunions científiques i ha organitzat multitud de conferències L’han dirigit també Lluís Pericot, Domènec Fletcher, Enric Pla i…
Agustí Pujol
Escultura
Escultor barroc.
Fill d’Agustí Pujol I Dit Agustí Pujol II Un dels més notables artistes catalans del segle XVII La seva abundosa obra, malauradament desapareguda en bona part, mostra, a més d’un perfecte domini de la tècnica, una intelligent evolució des del delicat equilibri renaixentista fins a la dinàmica pròpia de l’estètica barroca que l’artista havia copsat plenament, raons que fan suposar un aprenentatge a Itàlia Amb el seu pare i el fuster Gabriel Munt, obrà el perdut retaule de Martorell 1610-14 Vers el 1619 tallà el retaule del Roser i un de la Puríssima a la catedral barcelonina De la mateixa…
Vicent Tomàs i Martí
Història
Medicina
Periodisme
Política
Metge, escriptor i polític.
Residí a Barcelona i fou assidu dels cercles literaris de Pompeu Gener Es llicencià en medicina Fou un dels promotors de l’Agrupació Nacionalista Escolar 1919 i fundà la Lliga de Solitaris Nacionalistes 1919, que realitzà una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 basava la seva actuació, especialment important a comarques, en la reivindicació idiomàtica i en la denúncia dels problemes agraris Amb Adolf Pizcueta, promogué una dissidència en la Joventut Valencianista 1923, arran de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, que, separant-se de La Correspondencia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina