Resultats de la cerca
Es mostren 725 resultats
Josep Maria Garrut i Romà
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i director de la casa museu Gaudí de Barcelona Fruit del seu interès històric i artístic pels pessebres de Nadal, fundà la Universalis Foederatio Praesepistica, i, des del 1985, és membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi En la seva tasca ha destacat especialment com a historiador i crític d’art També ha publicat molts treballs sobre aspectes concrets de la història de la ciutat i alguna obra de síntesi històrica com Barcelona, vint segles d’història 1963, amb la coautoria de Frederic Udina Entre la seva bibliografia cal…
Francesc Santacruz i Artigues
Retaule de Sant Sever, a la catedral de Barcelona, de Francesc Santacruz i Artigues
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor barroc.
Fill de Francesc Santacruz, també escultor, el 1665 entrà al taller de Pere Serra i el 1674 obtingué la mestria El 1675 treballava en la cúpula de la capella de Sant Benet de Sant Cugat del Vallès, on el 1688 començaria el retaule Tingué diversos encàrrecs a Barcelona i a fora fou un dels escultors catalans més considerats al seu temps i un dels fundadors del gremi d’escultors barceloní 1680 Pertangué també, fins el 1710, al gremi de fusters Féu a la catedral —amb l’escultor Jacint Trulls— el retaule de Sant Sever 1681-83 i el 1682 contractà el retaule d’Arenys de Mar, que féu…
Josep Maria Tamburini i Dalmau
Harmonies del bosc, de Josep Maria Tamburini i Dalmau
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor i crític d’art.
Format a Llotja, a París —amb LBonnat— i a Roma Collaborà amb dibuixos a L’Avenç , on exercí la crítica d’art i hi publicà algun poema Escriví també a La Vanguardia Com a pintor fou premiat amb medalla de plata a l’Exposició Universal de Barcelona 1888 i es dedicà, al principi, a la pintura d’història El comte d’Urgell presoner dels partidaris de Ferran d’Aragó , 1891 i al realisme anecdòtic Continuà participant en exposicions oficials barcelonines i el 1896 presentà Harmonies del bosc Museu d’Art Modern de Barcelona, quadre que significa en el seu art la consolidació d’un simbolisme…
Pesillà de la Ribera
Pesillà de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès, a l’esquerra de la Tet, des del riu fins als turons calcaris (200 m alt) que limiten, pel S, la conca de l’Aglí.
La part meridional del terme és regada amb aigua procedent de la Tet els costers del sector septentrional són coberts de vinyes L’agricultura és la base econòmica del municipi Hom conrea vinya es produeix vi amb denominació d’origen controlada i, al regadiu, destaquen les hortalisses, amb una gran quantitat d’hivernacles També hi ha fruiters La ramaderia bestiar oví i cabrú completa l’economia La població ha augmentat progressivament els darrers anys a causa de la intensificació dels conreus i perquè hi resideix gent que treballa a Perpinyà El poble 70 m alt centra el sector més pla i regat…
castell de Granera

Vista del castell de Granera
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Granera (Moianès), situat a 830 metres d'altitud.
En bon estat de conservació, conserva tots els murs del perímetre de muralles i dintre seu les restes d’una capella, d’un gran casal i d’altres edificacions La seva situació, dominant sobre la carenada que marca el límit natural de l’altiplà del Moianès, el fa visible de molt lluny per la banda ponentina Es considerava del comtat de Manresa i era de domini de la casa comtal de Barcelona, que l'infeudà als Balsareny, i d’aquesta passà a la casa vescomtal de Barcelona el 1046 i fins a la fi del segle XII El 1160 estava sota la cura o castlania d’Arnau de Montserrat i el 1170 de Pere de…
Centre Català de São Paulo
Entitat associativa dels catalans de São Paulo (Brasil).
Fou fundada el 1955 per substituir Catalonia, Sociedades Paulista de Cultura Catalana, que fou dissolta per motius d’incompatibilitat amb la normativa jurídica brasilera sobre associacionisme L’únic canvi entre la primera societat i la segona fou el nom en efecte, no variaren ni la directiva ni el president, ni tampoc el local social Entre altres activitats, cal esmentar l’aplec de sardanes anual que s’inicià el 1957 i que el 1969 arribà a la dotzena convocatòria també organitzà representacions de teatre català i creà el Grup Folklòric Pau Casals Publicà durant bastants anys un butlletí…
Indústries Santa Coloma
Futbol sala
Club de futbol sala de Santa Coloma de Gramenet.
Conegut originalment com Indústries Garcia , nasqué l’any 1975 impulsat per Vicenç Garcia Grau en reunir diversos treballadors de la seva empresa, que donà nom al club, per formar un equip Començà jugant en lligues d’aficionats, i la temporada 1978-79 ingressà a les competicions de la Federació Catalana de Futbol Ascendí progressivament de categoria fins que la temporada 1985-86 es proclamà campió de Catalunya La temporada següent fou campió de primera divisió espanyola L’any 1989 es professionalitzà i jugà a la primera edició de la Lliga estatal El 2001 adoptà el nom de FS Marfil Santa…
Ramon Parramon i Castany
Música
Constructor d’instruments i compositor.
Al començament del segle XX fundà a Barcelona un establiment dedicat a la venda i reparació d’instruments i feu algunes restauracions L’any 1920 amplià el taller gràcies a Jacint Pinto, el qual havia estudiat l’ofici de lutier a Mirecourt França, i així Parramon s’inicià en la construcció de violins, violes, violoncels i contrabaixos El 1923 creà l’anomenada viola tenor com a substitut de la viola tradicional —instrument entre la viola da braccio i el violoncel, a fi de donar més volum de so als quartets—, però no tingué l’èxit desitjat El 1924 instituí el Premi Parramon ,…
,
Vicenç Maria Gibert i Serra
Música
Músic.
Fou deixeble de Claudi Martínez i Imbert en la disciplina de piano, de Lluís Millet en la d’harmonia i de Felip Pedrell Entre el 1900 i el 1907 visqué a París i estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy composició i piano i Abel Decaux orgue Novament a Barcelona, impartí classes d’orgue a l’Orfeó Català i fou nomenat organista de l’església de Nostra Senyora de Pompeia 1909-13 També fou organista de l’Orquestra Pau Casals i inaugurà diversos orgues, com el del monestir de Montserrat 1922 La seva obra compositiva està fortament influïda per l’estètica neoclàssica i també per la música popular…
,
Pau Costa
Escultura
Escultor.
A setze anys 1688 ja efectuà el retaule de Sant Libori per a la Pietat de Vic, i el 1690, el de Sant Antoni per a l’església parroquial de Torelló Traçà el de Sant Benet de la Seu 1698 quan treballava en un altre per al monestir de la Portella L’any següent contractà el del Sant Crist per a la parròquia de Seva, i el 1705, el fastuós de Sant Feliu de Torelló acabat el 1710 El 1708 efectuà el del Roser per a Olot actualment a la parròquia de Sant Esteve i, entre el 1706 i el 1712, el grandiós retaule d’Arenys de Mar, que havia començat 1682-86 Francesc Santacruz Sembla que seguidament feu el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina