Resultats de la cerca

El seu pare era un conegut baríton Debutà a Karlsruhe el 1871 S’especialitzà en el repertori germànic Segons l’empresari operístic i contemporani seu A Neumann, fou la cantant dramàtica més destacada de la segona meitat del segle XIX A Bayreuth, el 1876, interpretà una de les valquíries, Grimgerde, en el primer cicle complet de L’anell del Nibelung Cantà també a Munic, Viena, Leipzig, Londres i Itàlia Interpretà, així mateix, els papers d’Orfeu, Fidelio, Leonore, Agathe, Ortrud, Brunilde i Isolda, dues creacions per les quals fou admirada arreu, essent una de les preferides de R…

A quinze anys entrà a l’Escola de Música de Tòquio i quatre anys més tard debutà com a pianista El 1900 una beca del govern li permeté d’estudiar a Leipzig, on romangué molt poc temps a causa d’una malaltia Compongué un repertori breu, format bàsicament d’obres per a cant i piano, per a cor i per a piano sol Fou un dels introductors de la música europea al Japó En les seves composicions intentà combinar les estructures melòdiques de la música popular japonesa amb les tècniques compositives occidentals, tasca en la qual fou un dels pioners Morí de tuberculosi

Després d’iniciar els estudis musicals a Hèlsinki, els continuà a Viena, Leipzig i Munic En tornar a la capital finlandesa, es donà a conèixer com a pianista i escriví crítiques de concerts en diverses publicacions periòdiques Gran admirador de RWagner, fundà, amb uns collegues, una societat wagneriana A més, creà diverses institucions per a l’ensenyament de la música, entre les quals el Conservatori de Hèlsinki, anomenat més tard Acadèmia Sibelius Preocupat per augmentar la qualitat dels estudis musicals a Finlàndia, redactà diversos tractats pedagògics Compongué algunes obres…

Estudià música a Dresden amb el seu cosí Heinrich Schütz i més tard lleis a la Universitat de Leipzig Cap al 1630 obtingué un lloc com a organista a Königsberg Del 1638 al 1650 publicà vuit colleccions d’àries, amb un total de 170 composicions sacres i profanes Aquestes obres, la majoria per a veu solista i acompanyament de baix continu, són una bona mostra de l’estil de l’autor Es tracta de peces molt senzilles, sillàbiques i d’estructura estròfica, encara que de vegades s’hi amaguen procediments contrapuntístics o formals més complexos - MBT -

Alguns estudiosos l’identifiquen amb Johannes Hennel de Dresden Estudià a Leipzig, on també inicià la seva activitat professional Allí publicà el 1520 el seu Isagoge de compositione , un tractat elemental de contrapunt dedicat al seu collega Georg Rhau L’obra tingué una gran acceptació, i el 1553 arribà a la sisena edició La major part de les edicions es feren a Wittenberg, al taller de G Rhau, i en dos casos aparegué amb el títol Libellus de compositione També escriví molta música litúrgica en llatí destinada a l’Església luterana, en un intent d’adaptar les formes catòliques…

Aconseguiren un gran prestigi en el seu temps i els orgues fabricats per ells, notables per la solidesa i les combinacions de registres, foren famosos a Saxònia, Bohèmia, Baviera, Moràvia i Polònia Paul Koch el Vell treballà a Zwickau Paul Koch el Jove fou organista a Zwickau i renovà l’orgue de Weiden Hans Koch fou organista a Freiberg, i Stephan Koch, a Viena Georg Koch el Vell renovà els orgues de Zeitz i Leipzig, i en construí d’altres a Taus i Brno Juntament amb el seu fill, Georg Koch el Jove, fabricà l’orgue de Waldenburg

Doctor en filologia per la Universitat de Leipzig 1834 Entre el 1843 i el 1854 fou el bibliotecari privat de Frederic August II de Saxònia Fou també director del gabinet numismàtic i del museu de la porcellana de Dresden Entre el 1837 i el 1860 publicà Lehrbuch einer allgemeinen Literärgeschichte aller bekannten Völker der Welt ‘Tractat d’història de la literatura universal de tots els pobles coneguts del món’, i el 1861, Orbis latinus, oder Verzeichnis der lateinischen Benennungen der bekanntesten Städte etc ‘ Orbis latinus , o inventari dels noms llatins de les ciutats més conegudes, etc’

Estudià a Munic amb JGR Rheinberger i Max Schillings Dirigí, entre altres, les orquestres de Lübeck 1905-15, de l’òpera de Mannheim 1915-20, de la Gewandhaus de Leipzig 1922-28 i, especialment, la Filharmònica de Berlín 1928-54 Actuà sovint als festivals de Bayreuth i Salzburg Malvist pel que fou considerada una actitud equívoca envers els nazis, reprengué el 1947 les seves actuacions i enregistrà discs i realitzà òperes filmades El seu repertori fou, preferentment, Wagner, Beethoven i Brahms Com a autor, deixà tres simfonies, un concert simfònic per a piano i orquestra 1937, un…

Essent professor de la Universitat d’Estocolm, començà els seus treballs sobre les aplicacions de la hidrodinàmica i la termodinàmica als moviments a gran escala de l’atmosfera i l’oceà, investigacions que el portaren a enunciar uns teoremes de circulació atmosfèrica i a crear l’actual mètode de previsió del temps basat en la teoria del front polar , en la qual collaborà el seu fill Jacob Aall Bonnevie Bjerknes Fou també professor de les universitats d’Oslo i de Leipzig i director del departament de meteorologia de l’Institut Geofísic de Bergen Escriví Dynamical Meteorology and…

Estudià a les universitats de Munic, Berlín i Leipzig Interessat en la construcció d’aeronaus, entrà a formar part de l’empresa del comte Zeppelin Durant la Primera Guerra Mundial s’ocupà de l’ensinistrament de pilots i dirigí la construcció de 88 zepelins per a les forces aèries d’Alemanya El 1918, en morir Zeppelin, assumí la direcció de la seva fàbrica El 1924 travessà l’Atlàntic comandant el dirigible “ZR-3” El 1929 féu la volta al món amb el “Graf Zeppelin”, i el 1931 sobrevolà l’Àrtic en un vol d’exploració polar