Resultats de la cerca

Vida Fill del crític Tomás G Larraya , després de la guerra civil treballà en periodisme i publicitat, fins que el 1944 entrà al cinema de la mà del seu germà gran, Federico , també operador, que exercia a Barcelona Intervingué com a segon operador en els films Abel Sánchez 1946, Carlos Serrano de Osma i Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, entre d’altres, i per primer cop com a director de fotografia en La melodía misteriosa 1955, Joan Fortuny Rodà en color per primera vegada en Cuando el valle se cubra de nieve 1956, José Luis Pérez de Rozas i alternà el treball de primer i…

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà a l’equip d’aficionats i el Comtal abans de ser cedit al Santander la temporada 1962-63 Retornà al Barça i debutà a la Lliga amb el primer equip el 1963 Jugà dues temporades a l’Osasuna 1964-66 i novament al Barcelona Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1967-74 i disputà 142 partits a primera divisió Finalment jugà al Melilla 1974-76 i acabà a la Unió Esportiva de Sants Fou internacional juvenil i amateur

Sorgit del planter de la Unió Esportiva Montgat, a dinou anys aconseguí l’ascens a primera divisió amb el primer equip, on jugà una temporada L’any 1960 fitxà pel Picadero JC, de la segona divisió, i, novament, assolí l’ascens a primera divisió Jugà en aquest equip fins a la temporada 1969-70 i, posteriorment, una temporada al Club Bàsquet Manresa Fou trenta vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 i en un Europeu 1961 Com a entrenador dirigí la Penya Margall de Badalona i el Club Bàsquet Santa Coloma

Fou atleta del Centre Atlètic Laietània i del Reial Club Deportiu Espanyol L’any 1943 fou campió de Catalunya i tercer en el Campionat d’Espanya dels 3000 m obstacles La seva millor marca 1944 el situà en el segon lloc del rànquing espanyol El 1953 fou campió d’Espanya de cros per equips

Fill de Ricard Opisso i nebot de Joan Cardona , aquest li donà les primeres lliçons de pintura Començà a exposar el 1921 i figurà al grup d’artistes catalans patrocinats per Joan Merli Realitzà nombroses exposicions fins el 1956 i després de deu anys de silenci tornà a exposar amb irregularitat des del 1967 Intentà l’abstracció Com a dibuixant dominava el retrat i guanyà el premi Ynglada-Guillot 1959

Fill del músic i compositor Honorat Vilamanyà i Serrat i de la poetessa Mercè Sala i Vidal, amb només onze anys s’installà a Mataró 1954 amb la família Estudià dibuix, modelat al natural i gravat a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics La Llotja de Barcelona Durant dos anys treballà al taller de l’escultor Josep Viladomat i completà la seva formació al Cercle Sant Lluc i al Reial Cercle Artístic Les seves tècniques preferents eren la terracota, el bronze i la pedra, tot i que també explorava materials contemporanis La seva producció artística evolucionà de la figuració realista cap a…

Germà del pintor i dissenyador Jordi Fornas , era fill d’un militar de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil que fou amnistiat després d’estar internat en un camp de concentració Afiliat a Unió Democràtica de Catalunya 1957, fou molt actiu en la resistència política i cultural durant el franquisme L’any 1963 fundà l’ Editorial Pòrtic i posteriorment, havent-se afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya  1976, es convertí en l’enllaç a Catalunya del president exiliat Josep Tarradellas , que el nomenà delegat personal i, el 1977, membre de l’Organisme Consultiu de la Presidència de la…

Actor aficionat al seu barri de Gràcia, debutà professionalment el 1956 en la comèdia Recién casados, no molestar , dirigida per Adolf Marsillach Actuà en petits papers i s’orientà cap als papers còmics i les imitacions, que li donaren anomenada en sessions dobles de cinema i, sobretot, al Parallel, on actuà des del final de la dècada de 1950, entre d’altres amb Antonio Machín, Carmen de Lirio i la Bella Dorita També feu gires amb artistes com Cassen, Torrebruno, Luis Aguilé, José Guardiola i Mary Santpere, i actuà a la Cova del Drac, als inicis de la…

Estudià al Conservatori del Liceu amb el seu pare, del qual esdevingué més tard ajudant Feu el primer concert públic als catorze anys i fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona Formà part de l’Agrupació de Música de Cambra Ibèrica i protagonitzà diversos recitals i retransmissions radiofòniques De la seva brillant carrera internacional, que compartí sovint amb el seu pare interpretant, sobretot, obres del repertori guitarrístic hispànic, cal esmentar l’estrena de La vida breve , de Falla, a Londres en un concert de la BBC 1948, ciutat on també enregistrà un disc…

Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya Professor de la Universitat de Barcelona 1964-86, conservador de la Secció d’Arxiu 1969-92 i de la de Manuscrits i Reserva Impresa 1971-92 de la Biblioteca de Catalunya, fou director literari de l’ Editorial Barcino  1985-2005, de la qual dirigí les colleccions “Els Nostres Clàssics” i “Biblioteca Verdagueriana”, i n’impulsà nombroses edicions crítiques Inicià també la collecció “Baró de Maldà” 1994, dedicada a l’edició de texts d’interès…