Resultats de la cerca
Es mostren 820 resultats
Francesc Berge
Història
Militar
Militar.
Participà amb Napoleó en les campanyes d’Egipte i de Síria 1798-99, d’Alemanya, Prússia i Polònia 1805-07 i de la península Ibèrica 1808-13 Fou ascendit a general i creat baró de l’imperi 1813 Fou cap d’estat major d’artilleria a Waterloo 1815 El 1823 participà en la invasió francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís com a tinent general d’artilleria, cos que contribuí a reformar des d’un comitè del ministeri de l’exèrcit
Martín Zurbano
Història
Militar
Militar castellà.
Guerriller en la guerra contra Napoleó, lluità contra els absolutistes durant el Trienni Constitucional i contra els carlins a la primera guerra Carlina, a la Rioja, el País Basc, el País Valencià i Catalunya Ascendit a mariscal de camp, fou partidari d’Espartero i participà en el bombardeig de Barcelona 1842 Caigut Espartero, es refugià a Portugal Tornà, però, a Espanya, i pel novembre del 1844 s’alçà a la Rioja contra Narváez i ocupà Nájera, però fou derrotat i afusellat
tractat de Fontainebleau
Història
Pacte signat entre Espanya i França el 27 d’octubre de 1807 pel qual era establerta la partició de Portugal, únic aliat de la Gran Bretanya a Europa, entre les forces espanyoles i les franceses.
El tractat estipulava que el nord de Portugal províncies de Minho i Douro formaria el regne de la Lusitània Septentrional i seria per al rei d’Etrúria, net de Carles IV, en comptes del seu regne italià que les províncies d’Alentejo i Algarve serien per al primer ministre espanyol, Manuel de Godoy, i que la resta romandria de moment sota l’administració francoespanyola El tractat motivà la concentració de tropes franceses a Espanya, fet que donà lloc a la guerra contra Napoleó
Telegrama d’Ems
Història
Telegrama que provocà un incident diplomàtic que originà la guerra entre França i Prússia (1870).
L’incident consistí en el fet que Bismarck féu publicar, adulterat, el text del telegrama oficial sobre la visita d’un delegat de Napoleó III a la ciutat d’Ems actualment Bad Ems, a Renània-Palatinat, República Federal d’Alemanya per demanar a Guillem I de Prússia la renúncia del príncep Leopold de Hohenzollern com a candidat al tron d’Espanya, vacant des del 1868 França aprofità l’ocasió per a declarar la guerra, que era precisament la pretensió de Bismarck
Segona República Francesa
Història
Període de la història de França que va des del 25 de febrer de 1848 fins al 21 de novembre de 1852.
Proclamada després de l’abdicació de Lluís Felip, la república nasqué dividida entre liberals Lamartine i socialistes Louis Blanc La insurrecció popular de París juny del 1848, provocada per la dissolució dels Tallers Nacionals , fou rigorosament reprimida pel general Cavaignac i, amb el triomf del partit d’ordre, s’inicià una reacció conservadora Lluís Napoleó, elegit president, donà un cop d’estat 2 de desembre de 1851 que acabà pràcticament amb la república, bé que encara trigà un any a proclamar-se emperador
Willibald Alexis
Literatura alemanya
Pseudònim de Wilhelm Häring, novel·lista romàntic alemany.
Participà en la guerra contra Napoleó i exercí multitud d’oficis abans de professionalitzar-se com a escriptor Les seves primeres novelles foren imitacions de Walter Scott el contacte amb Brandenburg el portà a conrear temes històrics de Prússia Entre les seves novelles historicopatriòtiques, aplegades sota el títol general d' Històries brandenburgueses , cal destacar Cabanis 1832, Die Hosen des Hern von Bredow ‘Les calces del senyor de Bredow’, 1846 i Ruhe ist die erste Bürgerpflicht ‘La calma és el primer deure ciutadà, 1852
Frederic Guillem III de Prússia
Història
Rei de Prússia (1797-1840).
Succeí el seu pare, Frederic Guillem II Servà la neutralitat mantinguda amb França des del 1795, fins que hagué d’atacar-la pressionat per l’exèrcit 1806 derrotat a Jena, Auerstedt i Friedland, signà la pau de Tilsit 1807, que li reduí força el regne El 1813 s’uní a la coalició contra Napoleó, i el congrés de Viena li restituí amb escreix els estats perduts 1815 Restaurà l’economia i les llibertats, però suspengué les reformes socials empreses del 1807 al 1813
María de la Consolación de Azlor y de Villavicencio
Història
Comtessa de Bureta.
Aristòcrata de família aragonesa, nascuda a Catalunya quan el seu pare, Manuel de Azlor y de Urries-Gurrea de Aragón, era governador de Girona En la guerra contra Napoleó es distingí en els dos setges de Saragossa 1808 i 1809 assistint els combatents i els ferits Se n’anà més endavant a València i hagué de refugiar-se finalment a Cadis Retornà a Saragossa 1813, on fou rebuda com una heroïna, i el mateix Ferran VII acudí a visitar-la 1814
Saint-Malo

Aspecte de la fortificació de Saint-Malo
© Montserrat Comelles
Ciutat
Ciutat de la Bretanya, al departament francès d’Ille i Vilaine, a l’entrada de la badia homònima.
Constitueix, amb Saint-Servan-sur-Mer i Paramé —poblacions que se li uniren el 1967—, un important port pesquer El volum que hi tenen les marees 13 m fou causa que hom hi construís la primera central del món que se’n serveix per a la producció d’electricitat Té drassanes i indústries conserveres Fou bisbat des del segle XII fins al 1970 Napoleó en feu una base naval Molt castigada durant la Segona Guerra Mundial, conserva, però, la catedral, el castell i el nucli fortificat antic
gran ducat de Varsòvia
Geografia històrica
Estat independent —però molt mediatitzat per la França napoleònica— format pels territoris polonesos sostrets a l’administració prussiana arran del tractat de Tilsit (juliol del 1807), als quals, després de la derrota d’Àustria a Wagram (1809), s’afegiren Cracòvia i una part de Galítzia.
Napoleó en confià el govern a Frederic August, rei de Saxònia, i el comandament de l’exèrcit al príncep JPoniatowski Fou promulgada una constitució, inspirada en la francesa poder legislatiu exercit per dues cambres —senat i cambra de nuncis—, sufragi censatari, etc, i fou suprimida la servitud de la pagesia, bé que no li foren reconeguts drets damunt les terres que conreava Al congrés de Viena de 1814-15 el territori del gran ducat fou dividit entre Prússia i Rússia, llevat de Cracòvia, erigida en república independent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina